Barcelona atrau més inversió en start-ups tecnològiques: es duplica en dos anys
Pensar en gran i desenvolupar un projecte que aporti una solució a un problema global. És el mantra de molts emprenedors tecnològics d'arreu del món. Però aquí a Catalunya tenir aquesta mentalitat encara costa. Però les noves generacions d'emprenedors cada cop ho tenen més clar.
L'empresa Submer ha desenvolupat un sistema per refrigerar servidors. Creuen que tenen la solució per un dels problemes més greus que acompanya la tecnologia: tota l'energia que requereixen els centres de dades i de serveis d'internet arreu del món. Per això han desenvolupat una mena de banyera on posar els ordinadors i, d'aquesta manera, es necessita menys energia per impedir que s'escalfin.
Van néixer fa sis anys, ell i el seu soci. I durant aquest temps han anat creixent. Ara, el seu producte ja és una realitat i han signat acords amb empreses com ara Intel. Per anar creixent han hagut de passar per diferent rondes de finançament. L'última, tancada fa poc, de 30 milions d'euros que els han de permetre continuar el procés d'expansió.
La tria de l'inversor, clau
Ara ja estan en una situació en què fins i tot poden triar quin inversor volen. Que una empresa de fons d'inversió entri a l'empresa suposa que començarà a formar part del consell d'administració i, per tant, s'ha de triar molt bé el company de viatge.
El seu fundador, Pol Valls, afirma que tot i això ha estat un procés complicat en què cal "mirar-s'ho bé, mirar qui és afí amb la teva cultura d'empresa, o la seva manera de fer. Ho has de fer bidireccionalment. Ells et fan una auditoria, una due dilligence; tu també has d'intentar saber qui estàs posant al teu consell."
L'ecosistema emprenedor de Barcelona
El cert és que Barcelona ha doblat el volum d'inversió captat per start-ups tecnològiques respecte al que hi va haver abans de la pandèmia. L'any passat, segons dades recollides per l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat, Acció, es van captar 1.479 milions d'euros, enfront dels 784 del 2019. Barcelona s'ha convertit ja en la quarta ciutat d'Europa per a emprenedors.
Això és gràcies al fet que els fons d'inversió estrangers cada cop inverteixen més en projectes d'aquí atrets per l'ecosistema emprenedor i tecnològic de la ciutat.
Però també que cada vegada hi ha més emprenedors. La Generalitat calcula que l'any passat, a Catalunya, hi havia 1.902 start-ups, un 75% més que fa 5 anys.
Pepe Agell va crear la seva companyia tecnològica a San Francisco. L'any passat, deu anys després, la va vendre. Volia tenir un any sabàtic, però va començar a col·laborar amb l'empresa PearVC, una empresa de fons d'inversió que entra en projectes en estadis molt embrionaris. En pocs mesos s'hi va involucrar del tot, i és el responsable ara d'obrir l'oficina europea de la companyia.
La ciutat va competir amb altres emplaçaments per instal·lar l'oficina. Pepe Agell explica que també "ens hem plantejat Londres perquè tots els fons d'inversió dels Estats Units van a Londres per un tema fins i tot cultural." Però l'ecosistema de Barcelona va acabar fent-los venir aquí.
Professionalitzar l'empresa
Afirma que aquí i a tot arreu aquest tipus de projectes comencen trobant finançament en els "family, friends and fools" (família, amics i bojos), però que "un cop ja has aixecat els diners dels teus familiars i veus que necessites entre 200 i 500.000 dòlars per contractar el primer equip és quan es comença a professionalitzar la companyia, que jo recomano que es faci al més aviat possible."
Unes quantitats lluny de les rondes de finançament més altes que hi va haver a Barcelona l'any passat, encapçalades per les conegudes Glovo (450 M ) o Wallapop (157 M ), però també amb Travelperk, que va aixecar 145 M , i unes altres més petites.
Un model europeu
Amb tot hi ha consens a dir que el model americà no és replicable a Barcelona. Aquí hi ha un element que allà no tenen, com explica el director d'innovació tecnològica i disrupció d'Acció, Jordi Aguasca. Per Aguasca, "a Europa, el paper públic és imprescindible. Jo crec que no hi ha ara mateix un sector econòmic més finançat o més subvencionat indirectament o directament que el món de les start-ups."
L'ecosistema emprenedor reclama de fa temps més agilitat en els tràmits burocràtics. Miquel Martí, director general de Tech City, que acull moltes start-ups tecnològiques que comencen a caminar, afirma que "és molt important que a mesura que anem creant companyies digitals i tecnològiques els nostres sistemes legals ens permetin evolucionar també amb ells".
I de fet, això és un dels objectius de la llei d'emprenedoria que s'està tramitant i que, segons el govern espanyol, hauria d'entrar en vigor a mitjans d'aquest mateix any.
