Barcelona es persona com a acusació popular per les càrregues policials de l'1-O

El consistori barceloní es persona com a acusació popular contra la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per les càrregues policials de l'1 d'octubre. Ho ha anunciat aquest divendres Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació de l'Ajuntament de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona s'ha personat a totes les causes obertes i acumulades al Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona en relació a l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l'1-O.

Jaume Asens, assegura que aquell va ser un dels episodis "més negres" de la història de la ciutat i de major "violència institucional" a tots nivells. Explica que el constiori ha pres la decisió per "evitar que el cas es tanqui en fals" davant la "passivitat" de Fiscalia:

"El ministre De Vigo i el coronel militar De los Cobos, responsable de l'operatiu, han fet declaracions que per nosaltes són un autèntic insult i menyspreu a la ciutadania de Catalunya i de Barcelona. Primer, intentant reescriure la història de l'1-O"

Asens ha retret al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de l'operatiu de l'1-O, que pretengui situar-se "per sobre de la llei" després que ahir justifiqués l'actuació policial davant el Suprem.

Causes obertes en 41 jutjats

En total, hi ha causes obertes en 41 jutjats catalans per les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O. El titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues policials a la capital catalana, és el que acumula més denúncies per lesions, amb un total de 257 de les 319 presentades a tot Catalunya.

Ahir dijous, alguns dels ferits per les càrregues de l'1 d'octubre van portar el seu cas al Parlament Europeu per demanar que s'investigui la violència policial durant el referèndum.

 

 

L'Ajuntament de Barcelona va presentar al mes de novembre un informe a diversos europarlamentaris sobre de la violència policial i  les càrregues de la policia i la Guàrdia Civil de l'1 d'octubre a la capital catalana. Segons les conclusions d'aquest informe, l'actuació policial de l'1 d'octubre va ser desproporcionada i pretenia generar pànic per desmobilitzar la població.

Notícia relacionada: Mapa interactiu de la memòria visual de l'1 d'octubre