Barcelona-Mataró, en imatges: 175 anys del primer tren de la península
El 28 d'octubre del 1848 va marcar un canvi definitiu en la manera de transportar mercaderies i persones. La locomotora Mataró, una de les quatre que es van encarregar a una empresa d'enginyeria anglesa, va fer el primer trajecte ferroviari a la península, entre Barcelona i Mataró.
L'admiració entre la gent de l'època era molt gran i fàcil d'entendre. Es passava de fer un trajecte que en carruatges durava entre quatre i sis hores, a fer-lo en tan sols una. El nombre de persones desplaçades es va multiplicar per deu. Ho explica en Joan Carles Salmeron, director de Terminus, Centre d'estudis del transport:
Suposa un canvi brutal, tant és així que hi ha càlculs que diuen que fins al 1848, amb aquestes diligències o amb aquests carros, es transportaven unes 50, 60.000 persones a l'any i, en canvi, el primer any de funcionament del ferrocarril va portar 600.000 persones.
Salmeron també explica que hi havia gent que es mostrava en contra del nou mitjà de transport perquè circulava a 30 quilòmetres per hora, i això deien que "ens matarà a tots". En tot cas, la nova tecnologia era objecte d'admiració i molts la reclamaven per a ells.
Aquella novetat canviaria tant la societat que fins i tot altres pobles anaven a veure el Barcelona a Mataró, i no només anaven a veure amb el Barcelona Mataró amb una certa enveja, sinó també amb la petició: També volem això a casa nostra.
Un tren arran de mar
La motivació per construir el primer tren va ser d'un industrial mataroní, Miquel Biada, que havia vist l'avenç que suposava la utilització d'aquest transport a Cuba, on feia negocis i on va defensar el sistema esclavista. Biada va ser el principal impulsor del tren, però no el va arribar a veure en funcionament perquè va morir uns mesos abans que es posés en marxa.
El va voler portar a casa nostra veient que hi havia tot un seguit de petites i mitjanes indústries, a Mataró, les tèxtils, que se'n podien beneficiar.
L'espai triat per fer-hi passar el tren no va ser casual. Arran de mar, l'orografia era més favorable: no hi havia ni pujades ni baixades i només s'havien de construir alguns ponts, com el del Besòs i el de la riera d'Argentona, i un túnel a Montgat.
Això, feia la construcció molt més econòmica, però implicava un risc que avui encara es pateix: l'entrada de les onades quan hi ha temporals de llevant. Fotografies de fa cent anys ja mostren els tan coneguts descalçaments de vies.
Un dels avenços més importants va arribar amb el centenari. El 1948 s'electrifiquen les vies i el tren deixa de treure vapor, va més ràpid i fa menys soroll.
Una línia amb moltes incidències
Si al primer tren hi van viatjar 400 persones, actualment són unes 20.000 les persones que fan cada dia el trajecte Mataró- Barcelona, i unes 100.000 les usuàries de l'R1. Una línia que encara pateix moltes incidències. Tot i que Renfe assegura que la puntualitat de la línia arriba al 93%, també reconeix que hi ha incidències cada dia.
Les inversions promeses haurien de millorar el servei. La que arribarà més aviat és l'ampliació de la capacitat dels trens. Passaran de poder portar 1.500 passatgers a 2.000, un cop hagin finalitzat les obres que s'estan fent a les andanes de l'estació d'Arc de Triomf, que eren massa curtes per encabir-hi trens tan llargs. La intenció és que estiguin acabades el 2024.
