Barcelona, plena de guiris

Doncs ho hem vist passejant per la capital o a la fotografia principal de la portada dels diaris durant aquesta Setmana Santa: Barcelona, plena de visitants. Temperatures del mes de juny. La platja de la Barceloneta a rebentar. Cues davant la Casa Batlló. I les terrasses plenes de guiris. Les dades ho certifiquen: un 80% d'ocupació, tot i que encara hi ha un percentatge molt alt d'hotels tancats. Hem vist imatges d'abans de la pandèmia. Imatges d'esperança per a un sector que porta dos anys dramàtics, dos anys passant-les realment molt magres.

I sí, la pandèmia ho va aturar tot. I els viatges, evidentment, d'entrada. I la vitalitat turística d'aquests dies m'ha fet feliç perquè la gent que viu del turisme es mereixia agafar aire. Però la necessitat no pot tornar boja la brúixola. Perquè --ho deveu recordar-- fa poc més de dos anys teníem sobre la taula una decisió: repensar el model turístic. I la pandèmia ho va aturar tot, però el que no pot aturar és aquella necessitat que fa poc més de dos anys sentíem urgent: la d'allunyar l'allau de gent, el low-cost i el descontrol insostenible. A la Barceloneta ho recorden molt bé. I és que, malgrat tot, en el turisme no val tot.