Barcelona vs. Madrid en política d'habitatge: de regular el lloguer a construir més
Barcelona i Madrid han contraposat aquest dimecres al Senat els seus models en política d'habitatge. Tot i que els seus alcaldes han volgut defugir la confrontació directa, els discursos posen de manifest diferències notòries.
Mentre que l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, opta per liberalitzar el sòl i reduir traves burocràtiques per construir més, el de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat principalment la regulació dels lloguers.
I hi ha posat xifres. Segons Collboni, el topall de preus ha permès abaixar un 4,9% els lloguers a Barcelona entre el març del 2024 i el juny del 2025 sense reduir l'oferta. I ha assegurat que una família "paga ara 220 euros menys de lloguer que abans."
"El nostre model funciona i el que recomano és que s'apliqui la llei", ha dit Collboni, en una invitació a Madrid perquè es faci seva també la regulació.
Per Almeida, però, la llei estatal d'habitatge ha tingut un impacte "molt negatiu" perquè "ha fet més car i més difícil que mai l'accés a l'habitatge", amb un augment dels lloguers.
La solució, ha dit l'alcalde de Madrid, és augmentar l'oferta amb més construcció, tant pública com privada. En aquest sentit, ha tret pit de l'empresa municipal d'habitatge, que ha descrit com "la principal promotora" de l'Estat.
Segons l'alcalde de Madrid, l'empresa municipal construeix "3 de cada 10 pisos públics a l'Estat", amb 1.500 aquest any. "Serem la primera ciutat europea en construcció d'habitatge públic", ha afirmat.
Per la seva banda, Collboni ha exhibit el compromís de construir 1.000 pisos públics l'any. I ha recordat que el 2028 s'eliminaran 10.000 pisos turístics, que retornaran al mercat d'habitatge: "En una sola decisió generem el que es tarda 10 anys a construir".
Les dades també mostren diferències
Tot i que Almeida i Collboni han dit en públic que no han anat al Senat a confrontar l'un amb l'altre ni a fer comparatives, les xifres sobre habitatge en una ciutat i l'altra contribueixen també a assenyalar diferències.
Mentre que el parc d'habitatge públic de Barcelona frega els 13.000 pisos, Madrid en té poc més de 9.000, amb més del doble de població que la capital catalana. Almeida ha dit que aspiren a arribar als 10.300.
Els pressupostos municipals també permeten comparar. Si Barcelona preveu destinar 240 milions d'euros aquest any a habitatge, els comptes de Madrid preveuen 225 milions.
Si aquesta inversió es divideix per la població que hi viu, Barcelona inverteix més del doble que Madrid per habitant en polítiques d'habitatge: 140 euros a la capital catalana per 64 a la capital de l'Estat.
