Batudes contra el senglar a Collserola: la cacera a tocar de casa
La presència de senglars a zones habitades s'ha convertit en un problema. A Collserola, a tocar de Barcelona, hi pot haver entre 15 i 26 exemplars per quilòmetre quadrat. És a dir, més de 1500.
Acompanyem els caçadors en una de les batudes per reduir-ne la població.
Són quarts de vuit del matí del dijous 3 de novembre. Una trentena de caçadors, entre ells una única caçadora, arriben al punt de trobada: un indret dins el parc de Collserola, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, molt a prop del Pi d'en Xandri. Aquí, sobre un plànol de paper, repassen les ubicacions de cada parada i s'hi distribueixen els tiradors.
Fins a les tres de la tarda abatran porcs senglars en una intervenció per mitigar la situació, que, si bé tècnicament no es pot considerar de plaga, és preocupant en aquest espai periurbà.
La d'avui és una de la vintena de batudes programades pel Departament d'Acció Climàtica i Agenda Rural que es faran fins al febrer del 2023.
La dificultat de caçar a Collserola
La tecnologia també s'ha fet un forat en el món de la caça: armes molt més lleugeres i precises. GPS per a caçadors i per a gossos, ràdios o mòbils amb aplicacions que ubiquen tots els tiradors i totes les parades estan a l'ordre del dia.
Tecnologia per combatre una superpoblació d'exemplars que cada vegada provoca més incidències, accidents i també moltes molèsties als veïns, que veuen com als vespres o a primera hora del matí els senglars disposen del contingut dels contenidors de la brossa --com si es tractés d'un buffet lliure-- i deixen totes les proves del festí escampades per terra.
Un bosc atapeït, la proximitat de nuclis urbans i la pressió humana fan que caçar a Collserola sigui especialment complicat, segons Àngel Obiols, delegat per a Collserola de la Federació Catalana de Caça i president de la Societat de Caçadors de Sant Just Desvern.
Es tracta d'un parc natural on els caps de setmana i els festius hi ha milers de ciclistes, corredors, gent que passeja el gos o famílies esbargint-se.
L'any passat, el massís de Collserola va rebre 28 milions de visites; a ulls d'un senglar, un espai que l'home ha superpoblat, sobretot arran de la pandèmia.
Fins al febrer del 2023 s'organitzaran una vintena de batudes com aquesta, amb mesures de seguretat extremes, segons Àngel Obiols:
Aquestes batudes formalment són com les altres. Però ho hem de fer bé. Amb totes les mesures de seguretat. Demanem totes les autoritzacions, tallem i senyalitzem els camins, posem informadors als accessos de manera que la zona queda tancada i segura.
A vegades, la gent pot pensar que un caçador va a la babalà, però no és veritat. Hi ha una formació i un aprenentatge per poder caçar amb garanties.
L'impacte de les batudes és poc significatiu en números absoluts, però cada acció compta per combatre una espècie que en nombre d'individus ha arribat al seu màxim històric.
La reclusió de l'home durant l'estat d'alarma i bona part de la pandèmia, la gran capacitat d'adaptació dels senglars i el seu encreuament amb el porc vietnamita, amb una taxa de reproducció més elevada, han fet progressar l'espècie en un àmbit, el boscós, on ho ha tingut tot de cara.
Així ho defensa en Josep Maria López, cap de la secció d'activitats cinegètiques i pesca de Barcelona i Catalunya Central, del Departament d'Acció Climàtica, Alimetacio i Agenda Rural:
Necessitem els caçadors. Fan molta feina i són part de la nostra societat. Ens ajuden a controlar espècies com els senglars. Per exemple, ens poden advertir de l'arribada de la pesta porcina africana, que està avançant per l'est d'Europa i que afecta els porcs domèstics i als senglars.
"Han perdut la por"
La proximitat i la interacció amb l'home ha modificat els hàbits i les reaccions dels senglars. De fet, l'Àngel Obiols va més lluny. Assegura que han canviat els hàbits alimentaris, i també la seva actitud. Ens en posa algun exemple:
Els senglars han baixat fins la ciutat i ara se'ls pot veure, fins i tot puntualment, al centre dels nuclis urbans. De fet, penso que ara mateix hi ha més senglars prop de les ciutats que a l'interior del bosc o la muntanya.
Abans, un senglar quan sentia un remolc de gossos fugia. Ara no els veu com una amenaça i els planta cara. Han perdut la por.
Josep Maria López apunta que el control de la població implica mantenir les batudes i, sobretot, fer pedagogia entre la població perquè no tracti el senglar com un animal domèstic o una mascota:
Hem de continuar amb les caceres i amb els controls excepcionals a les zones urbanes i periurbanes, com a Collserola. I, sobretot en zones urbanes, evitar donar de menjar al senglar i evitar que tingui accés a qualsevol suplement alimentari que no sigui la seva dieta natural.
Els exemplars capturats passen dos protocols veterinaris. El primer filtre és el dels professionals del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB. Recullen mostres i dades per fer un estudi sobre la tipologia de senglar i com controlar-ne la població a Collserola.
Després, la carn l'analitzarà un altre veterinari que certificarà que és comestible, i aquesta carn es distribuirà entre la trentena de persones que han participat en aquesta batuda.
La jornada, organitzada per la Societat de Caçadors La Codorniz de Sant Cugat del Vallès --i que forma part d'un pla de xoc per reduir-ne els exemplars-- s'ha saldat amb 10 captures o individus abatuts.
