Benedetta Tagliabue: "Gaudir de la bellesa requereix temps i espai"
Arquitecta guardonada amb més de cent premis internacionals, entre ells la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional d'Arquitectura, Benedetta Tagliabue ha conversat amb Jordi González sobre com entenem avui els espais que habitem. Nascuda a Milà, formada a Venècia i Nova York, i amb una trajectòria profundament vinculada a Barcelona, Tagliabue defensa una arquitectura pensada per ser viscuda amb temps, atenció i sensibilitat.
La immediatesa contra la bellesa
Un dels eixos centrals de l'entrevista és la manera com avui consumim les ciutats. Tagliabue alerta que el turisme accelerat impedeix una relació real amb els espais:
Un turista no es queda als llocs prou temps, va d'un lloc a l'altre.
Per l'arquitecta, la bellesa no és una experiència instantània ni superficial, sinó que necessita calma i disposició:
Gaudir de la bellesa requereix cert temps i espai.
Ho exemplifica amb Venècia, ciutat on es va formar, i que observa amb preocupació: "Ha tingut una vida increïble, però ara s'està perdent", diu, assenyalant com la pressió turística n'ha alterat la vida quotidiana, tot i destacar projectes actuals que intenten preservar-la.
Kàlida: arquitectura que cura
Aquesta manera d'entendre la bellesa pren una dimensió especialment clara en el Centre Kàlida, situat al recinte de l'Hospital de Sant Pau. Es tracta d'un edifici pensat perquè les persones que estan en tractament oncològic puguin anar-hi, descansar, trobar-se a gust i, ni que sigui per una estona, oblidar que són en un hospital.
"Normalment els hospitals són lletjos, no et sents part de l'ambient quan hi vas", explica Tagliabue. Tot i que els espais mèdics estan molt ben resolts tècnicament —amb llums i instal·lacions òptimes per operar—, adverteix que sovint "no ajuden gens l'ànima de la persona".
Per l'arquitecta, l'entorn és clau en els processos de curació:
Els arquitectes creiem molt que la bellesa cura.
Per això, defensa que les persones necessiten sentir-se acollides i tranquil·les mentre passen per un tractament, i assegura que la voluntat és poder estendre aquest model a altres hospitals.
Gaudí, Miralles i el vincle amb Barcelona
La relació amb Barcelona és inseparable de la seva trajectòria, especialment a través de la figura d'Enric Miralles, amb qui va compartir vida i feina. "Tenia una ànima molt especial", recorda.
Si hagués de ser recordada per un sol edifici, no ho dubta: "L'edifici que encara estimo més és el mercat de Santa Caterina", un projecte compartit amb Miralles.
Sobre la Sagrada Família, Tagliabue expressa admiració per Gaudí, però també una mirada crítica sobre la fase final de l'obra:
Gaudí era un visionari, anava construint trosset per trosset, de manera molt estudiada. Ara ho fem, però no som ell.
Una reflexió que resumeix bé la seva manera d'entendre l'arquitectura: respecte pel passat, consciència del present i la convicció que els espais només prenen sentit quan les persones poden viure'ls amb temps.
