Betelgeuse, l'estrella supergegant vermella, s'ocultarà uns segons la matinada de dimarts

Cita imprescindible, la nit de dilluns a dimarts, per als aficionats a l'astronomia: Betelgeuse, estrella supergegant vermella, una de les més grans i brillants del cel nocturn, quedarà oculta durant uns segons. 

Els científics no saben si desapareixerà del tot o parcialment, generant el característic anell de foc, a causa del pas per davant seu de l'asteroide Leona.

L'eclipsi total o parcial està previst per a les 2.17 de la matinada de dimarts. Caldrà estar molt atent, perquè serà breu, d'entre uns 10 o 15 segons.

Ben visible des de Catalunya

Catalunya, i el conjunt d'Espanya, és un dels llocs de l'hemisferi nord des dels quals es veurà bé; també des d'Itàlia i Portugal, a aquest costat de l'Atlàntic, i a Mèxic i els Estats Units, a l'altre. Convé, això sí, buscar un indret sense contaminació lumínica.

Situada a uns 700 anys llum de la Terra, des del nostre planeta veiem Betelgeuse a l'espatlla dreta d'Orió, el caçador de la mitologia grega, en aquesta constel·lació que és una de les més brillants i identificables.

És unes 700 vegades més gran que el nostre sol, i milers de vegades més brillant, cosa que la fa visible a ull nu. Uns binocles o un telescopi petit, però, ajudaran a apreciar l'eclipsi.

Cap a ser una supernova

Betelgeuse és relativament jove, té uns 10 milions d'anys --molts menys que el nostre sol, que en té uns 4.600--, però els científics calculen, per la seva massa i la velocitat a la qual crema, que tindrà una vida més aviat curta, que acabarà quan una forta explosió la convertirà en una supernova.

Per veure-ho, això sí, potser caldrà esperar uns 100.000 anys, encara.

El 2019, Betelgeuse va ser notícia perquè es va detectar que perdia intensitat. Va ser causa de l'expulsió a l'espai d'una gran quantitat de material, que va generar un núvol de pols. Al cap de mig any, va recuperar la brillantor habitual.
 

Descobrir noves dades de Leona

El pas de Leona per davant de Betelgeuse permetrà als astrònoms recollir dades sobre aquest asteroide, del qual encara se'n tenen poques malgrat que va ser descobert el 1891.

Se'n sap que és una roca allargada, de rotació lenta, situada en el principal cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, que triga més de 6 anys a fer la volta al Sol. 

Al setembre, gràcies a l'observació del pas de Leona per davant d'una altra estrella, força més tènue, un equip liderat per científics espanyols va calcular que fa uns 55 quilòmetres d'amplada per 80 quilòmetres de llargada.

El seu pas per davant de Betelgeuse permetrà veure'n millor la silueta i mesurar-la.