Betlem recupera la llum de Nadal després de dos anys: "Tant de bo porti una mica d'esperança"

Després de dos anys sense decoracions nadalenques en solidaritat amb les víctimes de l'ofensiva israeliana a Gaza, Betlem ha recuperat aquest cap de setmana l'arbre de Nadal.

Centenars de palestins, tant cristians com musulmans, s'han aplegat sota la pluja a la plaça del Pessebre de la ciutat on va néixer Jesús, entre l'alegria per l'encesa de les llums de Nadal i el record de les més de 70.000 persones assassinades des de l'octubre del 2023 a la Franja.

En una plaça on sonava el "Jingle Bells" i s'hi barrejaven religiosos amb hàbit i persones vestides de Pare Noel, l'acte ha començat amb l'himne palestí, seguit d'uns moments de silenci per les víctimes de l'ofensiva israeliana.

A l'espera de la tornada del turisme

Betlem és una ciutat que tradicionalment ha viscut del turisme religiós. Arran del conflicte a la Franja de Gaza, fa dos anys que la ciutat viu una situació devastadora, amb molts comerços, restaurants i hotels tancats.

Els darrers mesos, amb un fràgil alto el foc en vigor, hi ha un tímid retorn del turisme, amb l'arribada de grups procedents sobretot de l'Europa de l'Est, l'Amèrica del Sud i l'Àsia. Són molts els que tenen l'esperança que l'alto el foc porti un augment de visitants.

"Quan no hi ha turisme, molta gent pateix", assegura a l'agència EFE Jack Tabash, un palestí cristià que el dia de la cerimònia d'encesa de l'arbre ha reobert la botiga especialitzada en articles religiosos, després de dos anys tancada:

Si hi ha pau és millor per a nosaltres, per als palestins i per als jueus.

El dominic francès Pierre Demarole és un dels religiosos que ha anat a la plaça del Pessebre per contemplar l'encesa de l'arbre de Nadal. Fa uns mesos que està estudiant a Jerusalem i explica que poder celebrar el Nadal a Betlem és "tot un esdeveniment".

Espero que porti una mica d'esperança i que demostri al món que a Terra Santa podem fer altres coses, a més de lluitar entre nosaltres.

Tot i que la majoria d'habitants de Cisjordània són de confessió musulmana, hi ha una minoria cristiana que manté vives les tradicions nadalenques. Actes com l'encesa de l'arbre de Nadal agrupen les dues comunitats.

"Tots som germans i germanes", proclama Abir Steyn, una musulmana de 27 anys de Salfit, un poble al nord de Cisjordània. Ha anat a veure l'encesa de l'arbre amb un grup d'estudiants de la universitat Al-Zaytoonah.

Li sap greu que la plaça no estigui plena del tot i ho atribueix al fet que molts palestins tenen por d'anar a una zona ocupada, on l'exèrcit israelià els restringeix els moviments. Però reclama que cal trobar petits espais per celebrar: "d'aquesta manera ens donem esperança".