Bloqueig, ruptura o moció de censura: els escenaris que té Junts per trencar amb el PSOE
La relació entre Junts i el PSOE passa per moments tensos. Dilluns Carles Puigdemont reuneix la cúpula del seu partit a Perpinyà per decidir si trenquen o no amb Pedro Sánchez. Si la cúpula del partit opta per trencar les relacions, hauria de convocar una consulta interna perquè les bases hi donin el vistiplau, igual que el 2022 van decidir la sortida del govern que presidia Pere Aragonès i van donar llum verda a l'acord d'investidura a Madrid ara fa dos anys.
La reunió, que ha generat molta expectació, arriba després que la formació va apujar el to dimecres en la sessió de control al Congrés, en què Míriam Nogueras va advertir Pedro Sánchez que arriba "l'hora d'un canvi", després de la suma d'incompliments.
A més, Nogueras va tensar encara més la corda afegint noves reclamacions, com modificacions legislatives per endurir les penes als lladres multireincidents i per impedir les ocupacions il·legals d'habitatges, així com la petició perquè el govern espanyol reactivi la delegació de competències en immigració a la Generalitat, que no va prosperar al Congrés pel vot contrari de Podem.
La decisió que prengui Junts marcarà un punt d'inflexió en les relacions amb el PSOE. Però com es concretarà? Quines en seran les conseqüències?
Els escenaris que es planteja Junts
Junts no es planteja en cap cas donar suport a una moció de censura del PP amb Albert Núñez Feijóo com a candidat, però un dels vicepresidents de la formació, Antoni Castellà, parlava fa uns dies de la possibilitat d'una moció de censura instrumental, que té la finalitat de dissoldre les Corts i convocar eleccions.
Però l'opció que pren més força és l'estratègia del veto al Congrés, és a dir, votar "no" a totes les iniciatives del PSOE, començant pels pressupostos. La pressió pel vot contrari dels 7 diputats de Junts a les iniciatives del govern bloquejaria la legislatura i podria empènyer Pedro Sánchez a una convocatòria electoral.
El pes dels vots de Junts a Madrid és vist des de dins del partit com un dels principals actius del partit.
També podrien quedar suspeses les negociacions a Ginebra, que van néixer amb l'acord d'investidura de Sánchez el 2023. Un espai amb mediació internacional, des d'on Junts ha reclamat l'oficialitat del català a Europa, l'aplicació de la llei d'amnistia als líders polítics i el traspàs de competències en Immigració. Cap de les tres s'ha materialitzat.
Reunió Espanya-Alemanya pel català
Abans que dilluns Junts prengui una decisió, el PSOE ha mogut fitxa en un dels temes encallats des de fa temps: l'oficialitat del català a la Unió Europea. Aquest divendres s'ha anunciat que Espanya i Alemanya han acordat obrir un diàleg bilateral sobre l'oficialitat del català.
És un nou exemple del tipus de legislatura que es veu obligat a gestionar Sánchez amb múltiples socis parlamentaris amb demandes molt diverses. En el cas del català, el govern espanyol argumenta que hi treballa, però que directament no està a les seves mans i de fet, la votació s'ha ajornat diverses vegades. Però fins que no s'ha sentit pressionat no ha mogut fitxa amb Alemanya.
Què pot haver canviat amb Alemanya de cop si fins ara hi estava en contra? Quan es negocia sempre hi ha cessions. I coincidència o no just quan Sánchez anuncia un diàleg obert amb Alemanya per mirar de desbloquejar l'oficialitat del català, Espanya se suma a la compra conjunta d'armament als Estats Units liderada pel canceller. També coincideix amb les crítiques de Donald Trump a la contribució d'Espanya a l'OTAN.
"Diàleg, diàleg i més diàleg"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit aquest dijous que l'executiu està complint els compromisos entre les dues formacions que estan a les seves mans i que treballa perquè es compleixin els que no depenen de l'executiu.
En la mateixa línia, aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol María Jesús Montero ha justificat la feina feta de l'executiu, tot i que ha admès que ha d"intensificar el diàleg" amb Junts.
Montero ha apel·lat al "diàleg, diàleg i més diàleg" per poder arribar a complir aquests compromisos i que l'executiu pugui seguir treballant "en benefici dels espanyols".
El rum-rum d'una moció de censura
Des de Junts ja n'estan farts de diàleg que no donen els fruits esperats. A l'agost Puigdemont ja va advertir que "a la tardor passaran coses" si els socialistes no començaven a complir.
El PP, que es frega les mans, nega haver "demanat el suport a Junts per una moció de censura contra Pedro Sánchez". En una entrevista a TVE, el vicesecretari d'Hisenda del PP, Juan Bravo, ha assegurat que "és una decisió que ha d'adoptar Junts".
Els populars apunten que no s'han produït contactes entre les dues formacions ni tampoc entre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el de Junts, Carles Puigdemont, des de l'ultimàtum de Nogueras.
Preguntada sobre la possibilitat d'avançament electoral per la manca de suport al govern espanyol, la portaveu del PNB al Congrés, Maribel Vaquero, ha afirmat que entén la posició de Junts, però adverteix: "Tots els que sustentem aquest executiu podem tensar la corda, però hem de tenir clar fins on podem arribar."
Preguntada sobre una possible moció de censura amb el suport de Junts, la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Sara Aagesen, ha recalcat que l'executiu continua treballant amb la "màxima diligència" i aportant "resultats positius".
El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, assegura que Espanya i Catalunya "s'hi juguen molt" i espera "responsabilitat" en el debat de dilluns a la direcció de Junts.
