Blue Monday: la veritat darrere "el dia més trist de l'any"

Ha arribat el tercer dilluns de gener i, com cada any, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'omplen de missatges i articles anunciant que és "el dia més trist de l'any", conegut popularment com Blue Monday.  

El Blue Monday sona a drama col·lectiu, però la realitat és molt menys poètica del que sembla. A les xarxes, aquest fenomen es converteix en una excusa ideal per caure en el doomscrolling, la pràctica de consumir sense parar contingut pessimista o alarmista que alimenta la sensació d'angoixa. Però no tot és tràgic: alhora, també prolifera el shitposting, amb mems i humor absurd que ridiculitzen el concepte.  

Tot i que sabem que el gener es fa costa amunt i els dilluns són fotuts (el pitjor dia de la setmana, si ens ho pregunten), qui ha decidit que precisament el tercer dilluns de gener sigui el més trist de tot l'any i per què? Què hi ha darrere aquest fenomen? 

Desgranem el mite del Blue Monday amb l'ajuda de les expertes en tendències Francesca Tur Serra, una de les 40 millors futuristes d'Espanya per la revista Forbes, i Berta Segura, directora de DMentes i experta en prospectiva de futurs, i analitzem com el capitalisme ha sabut convertir la tristesa en una eina de consum.  

 

Origen del Blue Monday: qui se l'ha tret de la màniga? 

Si encara no saps de què estem parlant quan parlem del Blue Monday, potser has viscut en una cova els últims anys. Et posem en context: el 2005, el psicòleg i professor a temps parcial d'un centre adscrit a la Universitat de Cardiff, Cliff Arnall, va idear una equació per identificar el dia més trist de l'any (sí, sona estrambòtic que uns nombres puguin definir el nostre estat d'ànim).  

Aquesta fórmula relaciona diversos paràmetres, com el temps transcorregut des de Nadal, els deutes, el temps des que no es compleixen els propòsits d'any nou, el nivell de motivació, el clima o el sou mensual, entre d'altres.  

Gener. Fred. Comptes bancaris en números vermells. Propòsits d'any nou que s'han quedat pel camí i... ual·la! Arnall va declarar el Blue Monday. Però la història no acaba aquí: la troballa (alerta plot twist) es va idear per a una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel.  

L'agència de comunicació encarregada de liderar aquesta estratègia de màrqueting va ser Porter Novelli, que va convertir la tristesa en una oportunitat ideal per vendre bitllets d'avió. I monetitzar les emocions i els estats d'ànim és una tendència que, com apunta Francesca Tur, està a l'ordre del dia. 

"Més que entendre les emocions, treballar-les o compartir-les amb cap i rigor, les marques les transformen en 'emocions oportunitat' per treure'n profit." 

El Blue Monday no té cap base científica sòlida i professionals ho han desmentit reiteradament, com el metge i divulgador científic Ben Goldacre, que ho descriu com una "equació estúpida i sense cap sentit matemàtic".  

 

"El dia més trist de l'any" o l'excusa ideal per vendre i frivolitzar emocions?

És habitual que durant aquestes dates les marques aprofitin el Blue Monday per llançar ofertes o promocions especials i els mitjans s'omplin de titulars com "5 plans per combatre el Blue Monday" que asseguren ser la cura al "dia més trist de l'any". 

Tur defineix aquest fenomen com una "narrativa simple i poderosa que ressona emocionalment amb el públic". Perquè, qui no s'ha sentit una mica meh un dilluns en la costa de gener i creu trobar la solució en allò que ens prescriuen a uns quants posts?  

"Aquestes estratègies instrumentalitzen la tristesa per construir un relat de superació que es resol, en molts casos, mitjançant el consum, un enfocament totalment problemàtic si no es gestiona amb responsabilitat."

Berta Segura assenyala que aquesta dinàmica que es genera al voltant del Blue Monday respon a una tendència anomenada "psicologia ultraprocessada" i que consisteix a "oferir consells, teràpies i tips psicològics genèrics a través de 5 passos". Una sèrie d'estratègies que banalitzen la importància de la salut mental en l'actualitat, explica l'experta. 

"La psicologia no es pot globalitzar, ja que cada persona té una història única i associar consum a felicitat em sembla molt poc responsable."

Segura defineix el Blue Monday com "una gran frivolització que transforma la tristesa i la salut mental en un clickbait emocional". Però la tristesa no entén de dates ni calendaris i molt menys de fórmules pseudocientífiques, és una emoció complexa i profundament personal que mereix ser tractada amb sensibilitat i responsabilitat i no com una mercaderia generalitzada. Així que si avui no et sents una mica blue, no deixis que ningú et digui com t'has de sentir... ni t'intenti vendre un viatge a les Bahames.