Botons del pànic i simulacres: més seguretat a les escoles dels EUA després d'Uvalde
Diverses localitats dels Estats Units han decidit augmentar la seguretat de les escoles i han implantat botons de pànic portàtils o aplicacions de telèfon mòbil que permeten als professors comunicar-se entre ells i amb la policia en cas d'emergència i alguns organitzen simulacres.
Els centres han inclòs detectors de metalls, càmeres de seguretat, barreres de vehicles, sistemes d'alarma, motxilles clares, vidre resistent a les bales i sistemes de bloqueig de portes. Es tracta d'inversions de desenes de milers de dòlars.
El botó del pànic, obligatori en molts estats, té una versió moderna que funciona com un telèfon i es pot activar també a través d'una aplicació de mòbil. Els més sofisticats inclouen alertes als ordinadors dels professors, flaixos de llum a les aules i megafonia quan es prem el botó. També pot servir per a baralles o emergències mèdiques.
Amb l'objectiu de preparar la policia i els serveis d'emergència a afrontar tirotejos a les escoles, els simulacres s'han convertit en un fet habitual.
En plenes vacances d'estiu, diversos adolescents es van oferir com a voluntaris per a aquest exercici de la policia i els bombers. Però durant la resta de l'any, els estudiants de les escoles públiques estan obligats a participar en simulacres de tirotejos, en almenys 40 dels 50 estats dels Estats Units.
En contra dels simulacres
Diverses organitzacions contra la violència armada es mostren preocupades pels efectes psicològics que poden derivar d'aquestes pràctiques per als joves, sobretot quan semblen cada vegada més reals amb sang falsa, cartutxos de salva i crits.
Una d'aquestes associacions, Everytown, va publicar un estudi l'any 2020 que analitzava les converses en xarxes socials d'alumnes de 114 escoles estatunidenques, 90 dies abans de simulacres de tiroteig i 90 dies després.
La conclusió és que aquests exercicis estan vinculats a augments dels casos de depressió, estrès, ansietat i problemes fisiològics.
Pel cap de la policia d'escoles de Miami-Dade, Edwin López, és important que els exercicis siguin realistes i que els alumnes hi participin.
El nostre objectiu és posar nerviosos els oficials tant com sigui possible. I això implica que els estudiants cridin, que les alarmes d'incendi es disparin, que hi hagi fum, que hi hagi so o trets reals.
En el seu estudi, Everytown assenyalava una altra preocupació respecte a aquests simulacres: la possibilitat que proporcionin informació a futurs autors d'atacs a escoles, tenint en compte que molts d'ells són alumnes o exestudiants dels centres atacats.
L'oficial López no considera que això sigui un problema, al contrari.
No és gens arriscat. Vull que tot aquell que pensi a danyar qualsevol de les nostres escoles, els nostres nens, sàpiga exactament el nivell de força amb què ens hi enfrontarem.
Actuacions policials criticades
En l'últim tiroteig, en una escola de Texas, les imatges mostren com van passar 73 minuts entre l'arribada dels primers policies i la mort del tirador, un termini "inacceptable" per a un operatiu en el qual van participar 376 agents, segons un informe de Texas.
La intervenció de la policia en els tirotejos escolars, que no compta amb directrius federals, ha anat evolucionant amb els anys. Quan dos adolescents van matar 13 persones a l'escola secundària de Columbine, a Colorado, l'abril del 1999, la norma era que els agents esperessin les unitats d'elit per intervenir, recorda Fernández.
Ara, la regla és que el primer agent que arriba al lloc dels fets confronta l'atacant, però no hi ha normativa federal. Edwin López, cap de policia escolar de Miami -Dade, diu que estan entrenats per aturar l'assassí sense arrestar-lo, tot i que, si algú ve a matar nens, no hi ha negociacions i cal matar l'atacant.
Després de la resposta policial a la matança d'Uvalde, que va indignar tant els Estats Units, s'espera que amb el botó del pànic i els simulacres es millori l'actuació si es produeix un atac semblant.
