Brexit: "Del 'bon vent i barca nova' al 'no volem perdre la relació'!"

El Brexit serà llarg. En el punt de partida, que va ser ahir, Theresa May hi veu una oportunitat, en el fet de marxar, i Brussel·les i Angela Merkel li recorden que hi haurà cops de porta... Però aquest divorci té dos anys de negociació per passar del "bon vent i barca nova" a l'"ens veurem de tant en tant, que no volem perdre la relació!". Ho analitzarem a l'"Informe Sala-i-Martín" a les 10, però aquest matí us despertem amb l'Audiència Nacional per una condemna insòlita.

Cassandra Vera, de 21 anys, un any de presó, inhabilitada per a càrrec públic durant set anys, s'ha quedat sense beca i amb el futur professional estroncat, i amb antecedents penals, per haver fet un seguit de tuits humorístics sobre l'atemptat d'ETA de fa 40 anys contra l'almirall Carrero Blanco, president del govern de Franco.

La neta del mateix Carrero Blanco demanava l'absolució, però Cassandra Vera ha estat condemnada per burla i descrèdit de Carrero Blanco perquè -argumenta l'Audiència Nacional- va ser una víctima del terrorisme, no del terror franquista, sinó del terrorisme d'ETA. Que són dos terrors que van conviure. L'exemple contrari: fiscalia fa quatre dies va considerar que les burles de Rafael Hernando, portaveu del PP, sobre les víctimes del franquisme, dient que hi ha qui s'entreté amb els morts amunt i avall, no són constitutives de delicte.

El cas de Cassandra Vera ens ha fet pensar en el poeta Miguel Hernández. Curioses coincidències. Va ser víctima del franquisme, perseguit per les seves idees i per la seva defensa de la República, i ara s'han complert 75 anys de la seva mort en una presó l'any 1942. El franquisme el va perseguir, la dictadura de Salazar el va lliurar a la Guàrdia Civil quan fugia a través de Portugal, el van empresonar i, d'una presó a una altra, va emmalaltir i la seva fràgil salut no ho va resistir.

De Miguel Hernández, fragment de "Llamo a la juventud"