Bro, aura, funar, buguejar, gymrat...: quin vocabulari fan servir els adolescents d'ara?

És una generació marcada per la pandèmia i l'ús i abús de les pantalles; els preocupa i parlen obertament de salut mental, exploren la diversitat sexual i reben l'impacte de l'extrema dreta. I han creat el seu propi vocabulari, que els diferenciarà, per sempre, de les generacions anteriors. Com són els nostres adolescents?

La paraula buguejar és molt pròpia dels joves d'ara. El seu origen es troba en l'univers de la tecnologia i els joves l'acaben aplicant a la vida real: quan el mòbil no funciona, es bugueja. Quan una persona es col·lapsa, també es bugueja.

Un grup de nois i noies defineixen la paraula i expliquen quan la fan servir: "En anglès, un bug és una cosa que no funciona; tu ho tradueixes com si fos un verb al català i el conjugues com si fos un verb en català, buguejar, i ja està".

"Seria la traducció de quedar-se entrebancat. Que m'he equivocat, que m'he col·lapsat. En comptes de dir-te que m'he liat, m'he buguejat", ens diuen.

No fan diferències entre la vida a dins la xarxa i la vida fora de la xarxa. Per ells, hi ha un sol món, i les mateixes paraules les fan servir per a un espai i per a l'altre. 

La paraula funar també és característica en el context de les xarxes, i és molt pròpia d'aquesta generació: "Seria la traducció de criticar. Quan una persona ha fet alguna cosa molt malament i la gent no hi està d'acord, li tiren "hate" (odi). Això seria funar". 

"És criticar algú, en massa, molta gent. A la mateixa persona. És molt habitual, tot i que no ho hauria de ser", explica un dels adolescents que participa al documental de "30 minuts" "Paraula d'adolescent".

Com es forma el llenguatge dels adolescents?

"El llenguatge dels adolescents és un planeta que ells van descobrint", apunta Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social de la UPF i investigador en cultures juvenils.

"Ells en són els exploradors, els primers que arriben al nou territori. I després venim els adults a colonitzar-lo. Quan descobreixen que ens apropiem del seu llenguatge, fugen cap a un altre territori i busquen un altre planeta per colonitzar", afegeix Feixa.                                          

Cristian Olivé és professor de llengua catalana d'ESO i de batxillerat, i escriptor. Cada any, als seus alumnes de quart d'ESO els proposa l'exercici de fer de filòlegs amb el seu propi vocabulari: "El que estan dient els adolescents quan utilitzen aquest vocabulari és que soc així, que me'n sento orgullós, que em diferencio de tu, i a més a més intento també construir una pròpia identitat."           

"Jo no diria que un adolescent parla malament."

"Els adolescents, simplement, fan servir un llenguatge diferent al meu. I és bastant probable que aquell llenguatge, quan ell sigui un adult, el mantingui, i quan un altre jove vingui i faci servir unes paraules noves, aquell nou adult pensarà: 'aquest jove parla malament'", reflexiona Olivé. 

Els clàssics d'una generació

Què vol dir, tenir aura? Tornen a respondre els joves adolescents: "Aura és com que has guanyat punts per ser millor que els altres. Has guanyat mil punts d'aura. Doncs ets, en aquell moment, el millor".

"És bastant conceptual. Una persona que té aura vol dir que té molt carisma. Respecte. Sí, carismàtic", defineixen.

Hi ha paraules que es consideren ja uns clàssics: bro, tipo i en plan.

La filòloga Gala Porté, coautora del portal Comhodiria.cat, plataforma en línia on es recullen i es defineixen les paraules noves que adopten els joves, assenyala: "Bro actualment és l'estrella. La sents constantment. Al final de cada frase. I al principi, entremig i a tot arreu. És constant. A vegades vas al tren i dius, m'he trobat uns bros perquè estan tota l'estona dient bro".

Tipo també és una de les paraules més freqüents. Els filòlegs Xavier Mas Craviotto i Gerard Viladomat, els altres coautors del portal, creuen que amb l'ús de tipo, "els nois i noies es donen un temps per pensar, com a parlants. També rebaixen formalitat a la frase. Li sumen una mica de ficció, de simulacre."

L'experiència de vida dels adolescents

Aquesta generació d'adolescents ha viscut un temps diferent de les generacions anteriors. Han passat una pandèmia i han crescut sobreexposats a les pantalles.

"Ara tot és molt per la pantalla, i això crea moltes inseguretats. Hi ha moltes comparacions i hi ha molta gent que no està preparada", adverteix una noia de 16 anys quan defineix el temps que els ha tocat viure.

Una amiga afegeix: "Com que ho tenim tot, mai estem satisfets amb el que tenim. Sempre volem més. I això jo crec que és l'error que cometem". Però també són més transparents que les generacions anteriors, i plantegen els problemes tal com són, sense silencis ni subterfugis, en temes relacionats amb les emocions o la salut mental. 

"El psicòleg nord-americà Stanley Hall", conclou Carles Feixa, "va ser el primer que va teoritzar fa més d'un segle sobre l'adolescència, i recupera una noció romàntica per definir aquesta edat: l'sturm und drang; la tempesta i l'estímul".

Una turbulència d'emocions que dona pas a l'edat adulta, i en aquest punt és clau que els adolescents disposin d'espais d'entesa amb els adults, i que aquests puguin entendre el significat de les seves paraules.