Busques un llibre per Sant Jordi? 6 títols segons l'emoció que et desperten
Hi ha lectures que no només es llegeixen: travessen. Són llibres que no expliquen grans històries, però ens deixen empremta perquè ens fan sentir, pensar, incomodar o reconciliar-nos amb allò que som i no ens atrevim a dir.
Aquest 23 d'abril, per Sant Jordi i el Dia del Llibre, més enllà de les novetats o els best-sellers, et proposem sis títols per regalar (o regalar-te) segons les emocions que desperten. Un petit mapa emocional de lectures que ens remouen i ens recorden que la literatura és un mirall ple de matisos.
1. Per perdre's en les ombres: "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres", d'Irene Solà (Anagrama, 2023)
Després de l'èxit de "Canto jo i la muntanya balla", Irene Solà torna amb una novel·la on la foscor és protagonista. Tot i que escrita abans, "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres" és una immersió poètica i inquietant que requeria temps i maduresa per sortir a la llum d'entre tanta penombra.
L'obra ens situa a les Guilleries, entre boires, mites i figures que habiten els marges del que coneixem. És una lectura inclús grotesca en què Solà pacta amb el dimoni, una història protagonitzada per dones, bruixes, vius, morts i secrets familiars.
"Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres" està narrada des d'una veu fantasmagòrica i un estil que frega el realisme màgic més tètric. L'autora ens regala una novel·la profunda i suggeridora, plena d'allò que no s'explica fàcilment: la bellesa en les tenebres, el misteri en les formes antigues i la potència del que s'intueix més que no pas s'afirma.
2. Per empoderar-se i sentir-se reflectida: "The Only Girl: My Life and Times on the Masthead of Rolling Stone", de Robin Green (Little, Brown and Company, 2018)
Als anys 70, la periodista Robin Green va obrir-se pas a la redacció d'una de les revistes de música més prestigioses del món: Rolling Stone. Entre egos desbocats i excessos de testosterona, l'autora narra a "The Only Girl: My Life and Times on the Masthead of Rolling Stone" molt més que la crònica d'una època.
L'obra és un testimoni cru, clar i ferotge que parla de feminisme, d'empoderament i de resistència en pro de les creences i dels valors propis. Més que un llibre, és una lectura vital per a qui necessiti sentir que no està sola i que, encara avui, més de mig segle després, les veus de les dones encara intenten silenciar-se a cop de puny, de superioritat o de talonari.
La història de Green mostra que, sovint, la sororitat neix d'explicar la pròpia història sense demanar permís. I ella no va demanar validació ni vistiplau a ningú.
3. Per entendre una generació (i potser també a tu): "Consum preferent", d'Andrea Genovart (Anagrama, 2023)
Què vol dir viure en un món que et ven com a recurs, et crema com a producte i et rebutja com a residu? "Consum preferent" parteix d'aquesta premissa i ens col·loca dins el cap d'una jove farta de fer malabars per sobreviure als ritmes impossibles d'un sistema laboral capitalista, precaritzat i esgotador.
És el malestar de tota una generació: la que no arriba a final de mes, la que no pot permetre's un habitatge digne i la que sobreviu entre feines precàries. L'autora, Andrea Genovart, és irònica, ràpida i lúcida en aquest debut que barreja deliberadament català i castellà i que va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la el 2023.
Malgrat el retrat descarnat de la precarietat, "Consum preferent" és assoladorament divertida i ideal per a aquells que volen llegir-se en una veu que sap que estar enfadada també és una manera d'estimar la vida que voldríem tenir.
4. Per mirar la mort de cara i reivindicar la identitat: "Jo era un noi", de Fer Rivas (Angle Editorial, 2025)
Amb només 16 anys, el protagonista d'aquesta història rep dues sacsejades: la mort imminent del seu pare i la urgència de reivindicar la seva identitat com a persona trans. "Jo era un noi" no és una història de celebració, sinó una declaració d'intencions inevitable d'un jove que aprèn a cops què significa l'amor i la mort.
Tot comença a rodar a un ritme furiós i delirant, però és una realitat que el protagonista viu en silenci des de la infància. Fer Rivas escriu una elegia autobiogràfica valenta, sensible i honesta que posa el focus en la fragilitat, però també en l'afirmació.
És una novel·la que ens reconnecta amb qui i què som més enllà de les etiquetes, i una lectura necessària per recordar-nos que parlar de la mort és, també, una manera de parlar amb més profunditat de la vida. Llum enmig del dol.
5. Per ballar entre records i beats: "Aquí baix", de Laia Viñas (L'Altra Narrativa, 2024)
"Aquí baix" no només retrata la famosa Ruta del Bakalo. La novel·la és un mosaic humà, un retrat coral d'una època plena de llums de neó i d'ombres emocionals. La prosa crua i empàtica de Laia Viñas ens transporta als batecs, a l'eufòria i la caiguda dels clubs, però també al retrat d'una generació perduda que troba en la festa una via d'escapament a l'adultesa amenaçant.
Què hi havia realment rere aquell baluern? La resposta està entre les pàgines d'aquesta novel·la: amistat, esperances, nous horitzons... Un títol que també forma part del recull de llibres sobre relacions que recomana "Trames". "Aquí baix" és una lectura imprescindible per a qui senti que una cançó i un ritme poden dir més que qualsevol paraula.
Un dels fragments del llibre encapsula l'essència d'aquesta etapa d'excessos:
Entro en un compartiment, passo la mà només per les rajoles blanques, totes llises, algunes estan esquerdades. Aquí meó la Eli y fue todo Larios'. València a gas'. Bakalao o muerte'. Bakalao Y muerte'. Guillermo Amor ets la meua vida'. Pixo, surto.
6. Per obrir els ulls (i les orelles): "Trapologia", de Max Besora (Ara Llibres, 2018)
De la Ruta del Bakalo ens traslladem a l'etapa actual, en què la música urbana i el trap viuen un moment d'efervescència. Ampliar horitzons és clau per viure i entendre sense complexos la riquesa que ens envolta, i "Trapologia" tracta d'això. És un llibre que resol els dubtes sobre què hi ha darrere del trap, més enllà dels tòpics i del seu ritme característic.
Max Besora i Borja Bagunyà construeixen aquesta guia amb una mirada crítica, humorística i absolutament astuta. Els autors disseccionen l'univers del trap i la música urbana com a fenomen cultural, social i poètic. I sí, poètic, perquè la música no entén de classes ni de classicisme.
Un mur a l'esquema mental dels erudits que explica què s'hi cou en les noves escenes musicals, què diuen els seus referents i com tot plegat parla de molt més que música i so: és un retrat social ple de matisos.
Perquè aquest Sant Jordi pots regalar molt més que llibres. Pots regalar complicitats, reflexions, miralls i diferents maneres de mirar el món. Pots regalar una emoció, una veu, un batec. Perquè la literatura no és només un lloc on anar: és un lloc on tornar.
