Cabacés en castellà, o Cabassers en català?

A Catalunya hi ha 10 pobles que tenen noms no normatius, és a dir, que s'escriuen amb formes que no segueixen la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Un d'aquests és Cabacés, que s'hauria d'escriure Cabassers i no amb l'actual grafia en castellà.

El problema ve dels anys 80, quan la Generalitat va intentar normalitzar tota la toponímia del país. En el cas de Cabacés la seva grafia castellana la va imposar el feixisme el 1939, però quan es va intentar passar a la grafia correcta catalana va prevaldre la tradició popular, segons explica l'impulsor d'aquesta campanya, Carles Prats, que porta la revista del poble, Nord.

"S'utilitza la grafia castellana perquè el 1985 es va donar preferència a l'opinió de la gent per sobre d'una qüestió científica. Van preferir utilitzar una forma tradicional, sense ser-ho, i van rebutjar la normativa, fins al punt que van aconseguir al 1989 que la Generalitat fes oficial una forma no normativa."

Ara s'ha decidit demanar oficialment a l'Ajuntament de Cabacés que adopti com a forma oficial del topònim la forma normativa, Cabassers. També s'ha demanat al Departament de la Presidència de la Generalitat que legisli per resoldre les contradiccions jurídiques que genera el fet que deu municipis catalans no compleixin les disposicions sobre política lingüística a la toponímia oficial.

Carles Prats posa un exemple molt gràfic del motiu pel qual no es pot mantenir aquest error en la denominació del poble i no té sentit fer cap consulta popular:

"Una mania dels anys 80 d'escriure malament el nom d'un poble s'ha convertit en llei, i això no potser. L'opinió de la gent és molt relativa. Què opina la gent del resultat d'una suma? Pots constatar si el resultat és correcte o no? Amb l'ortografia passa exactament el mateix: hem d'opinar si "història" va amb una h muda o porta un accent obert a la o? De fet un topònim no és propietat de la gent que hi viu, sinó de la comunitat lingüística sencera a la qual no podem obligar a fer faltes."

Al municipi els veïns estan dividits entre els que veuen bé el canvi de la grafia "perquè s'ha d'escriure en català i no en castellà" i els que s'estimen més no tocar res, perquè "al cap i a la fi es pronunciarà igual". Fins i tot hi ha qui assegura que "si es pot escriure amb set lletres per què cal posar-ne més" i d'altres que apel·len al sentiment personal d'haver-ho escrit "tota la vida igual".

L'alcalde de Cabacés, Jaume Pujals, de l'única formació representada al consistori i vinculada a Esquerra Republicana, entén que seria lògic escriure el nom d'acord amb la norma perquè la pronuncia no es modifica, però prefereix mantenir-se en una posició neutra. Hi ha membres del consistori partidaris d'aprovar-ho en un ple, però l'alcalde s'estimaria més fer una consulta.

"Creiem que potser s'hauria de resoldre a través d'una consulta i que cadascú triï la forma amb què se senti més còmode. Com a Ajuntament no ens veiem legitimats per canviar la grafia o el nom del poble. És un tema prou important per portar-lo a consulta popular."

Finalment, el 2 de desembre del 2021, l'Ajuntament ha decidit iniciar els tràmits per canviar el nom del poble. Ho ha comunicat formalment als impulsors de la iniciativa, donant resposta a la instància presentada fa unes setmanes.

 

Des de la plataforma Cabassers.org, el portaveu, Carles Prats, creu que la decisió municipal està bé però adverteix que la consulta potser no es podrà fer perquè en el fons l'Ajuntament "fa triar als veïns entre un nom normatiu i un d'incorrecte". Des del govern s'han negat a fer cap declaració sobre el cas i sobre la legalitat o no del procediment consultiu.

La iniciativa per canviar la grafia del poble queda recollida en el web cabassers.org, on hi ha tota la informació i història sobre l'evolució del nom del poble, les accions que s'han fet per revertir la situació i a més a més el llistat d'adherits a la campanya de recollida de suports, que ja té més d'un centenar de firmes.

Però Cabacés no és l'únic municipi que es troba en aquesta situació. Aquesta és la llista oficial dels municipis de Catalunya amb formes no normatives.