"Cada cop bevia més, i ho vaig perdre tot": el cas de la Pepi i el Gerard, que van superar una addicció
Superar una addicció demana molt d'esforç per part del pacient, que s'hi involucri el seu entorn i que hi hagi un seguiment continuat per part dels professionals. En Gerard té 27 anys i ja en fa un que va aconseguir deixar de consumir cànnabis. Durant 10 anys, però, la droga li va capgirar la vida.
Mentre consumia, explica, "no podia raonar bé, no m'encarava bé amb les persones, perdia llocs de treball i tenia problemes amb la família..." Justament ha estat la família qui l'ha ajudat a sortir-se'n. Tenir algú proper que acompanyi és fonamental per sortir d'una addicció.
La Pepi no va poder expressar --com necessitava-- el dolor per la mort de la seva primera parella ni de la segona, que també va morir. Gairebé sense adonar-se'n, es va fer addicta a l'alcohol: "Em llevava al matí, mirava de seguida si tenia cerveses o mirava el rellotge per saber quan obrien la botiga. Necessitava aquella cervesa."
L'alcoholisme, com la resta d'addiccions, és un trastorn mental, però encara porta associat un fort estigma, sobretot en el cas de les dones. Ho exemplifica la Pepi: "Jo soc de l'antiga escola, i una dona que bevia era una borratxa. Cada cop bevia més, fins que ho vaig perdre tot."
Al CAS, el Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències de Granollers, es va adonar que hi havia molta gent que, com ella, patia en silenci. Ara, tant ella com en Gerard han superat les seves addicions.
