Cada cop hi ha més dones que no porten sostenidors: comoditat o activisme feminista?
Per a moltes, els mesos de teletreball arran de la covid van ser l'inici d'un hàbit que ha quedat. D'altres havien pres la decisió molt abans, i n'hi ha que no poden sortir al carrer sense sostenidors, tot i que --paradoxalment-- és el primer que es treuen quan arriben a casa, gairebé al mateix temps que les sabates.
Hi ha tota mena de casos, però el cert és que simplement anant pel carrer es pot observar que cada cop hi ha més dones que no porten sostenidors, sobretot entre les més joves.
Què hi ha darrere d'aquesta tendència? Simple comoditat o una manera de plantar cara a la pressió estètica que sempre han rebut les dones?
"No ho necessito"
L'Ariadna té 24 anys i no se'n posa des de fa molt de temps. "En portava perquè s'havia de fer, però tinc poc pit, no ho necessito, i vaig més còmode sense", reconeix.
La Laia, de 22 anys, diu que ja gairebé no en porta mai, només per fer esport:
Cada vegada és més habitual en el meu entorn, és una cosa que ni es planteja.
Marta Marín, experta en estètica i moda de la Universitat Ramon Llull, ho confirma: "Hem detectat que les dones més joves creuen que portar sostenidors no és una imposició, sinó una elecció, i al voltant d'un 20% han decidit no portar-ne".
"Amb pits grossos no ho tenim tan fàcil"
Com apuntàvem, cada dona és un món. La Lucía té 25 anys i explica que normalment se'n posa perquè té força pit i si no el porta agafat li fa mal quan baixa escales, per exemple.
L'Andrea, de 29 anys, sempre porta sostenidors. També té molt de pit i se sent més còmode portant-ne. Ella, però, parla de comoditat en un sentit més ampli, no només des d'un punt de vista estrictament físic: "Si tens el pit petit potser ets més lliure per decidir no portar-ne."
Les dones amb els pits grossos no ho tenim tan fàcil, perquè la sexualització augmenta.
La sexualització de què parla l'Andrea la va patir la Chiara quan només tenia 13 anys: "Em miraven molt els pits perquè els tenia molt grossos i els sostenidors em protegien una mica de les mirades."
Entre les dones més grans, els sostenidors no es qüestionen. Tot i això, la Roser, de 81, admet que el primer que fa quan arriba a casa és treure-se'ls per estar més còmoda i entén que les noies joves no en duguin.
Comoditat o reivindicació feminista?
Tal com hem pogut comprovar, la majoria de dones fan referència a la comoditat quan argumenten per què porten o per què no porten sostenidors.
Però, més enllà d'aquesta comoditat --física o emocional--, les mou algun tipus d'activisme feminista?
La Paula, de 22 anys, porta sostenidors per treballar, però no quan surt de festa, perquè no li agrada que es vegin les tires. Assegura que tria exclusivament en funció de la seva comoditat i que darrere del que fa no hi ha cap reivindicació feminista.
En canvi, la Lucía (25 anys) i la Laia (22 anys) sí que hi veuen relació: "Ens hem adonat que tothom pot anar com vulgui i que mana la comoditat, no el que ens han imposat."
Hi ha una reivindicació feminista d'acceptar tots els cossos i tots els pits.
L'Ariadna (24 anys) creu que "potser va començar com una reivindicació feminista, però al final el que busques és la comoditat".
Llegat del feminisme
Sílvia Rosés, historiadora de la moda i professora universitària, defensa que, sense saber-ho, les més joves estan recollint els fruits de la feina feta pel moviment feminista en els últims anys:
Que elles no en siguin conscients no significa que al darrere de les coses no hi hagi símbols.
Mariona Batalla, cantant i col·laboradora del programa "Els experts" d'iCat, coincideix amb el que diu Rosés.
Té 26 anys i en fa set que va decidir no portar sostenidors: "Va ser quan vaig descobrir el feminisme i vaig posar en dubte les coses que les dones fem per inèrcia però que no són naturals, com ara depilar-nos o portar sostenidors."
Com a activista feminista, Batalla celebra que ara les noies més joves "facin servir els sostenidors com un complement més, com qui tria posar-se o no un anell perquè a nivell estètic ho prefereix.
"És un privilegi d'un feminisme que venia de l'obligació de portar-ne".
"No portar sostens no et fa més feminista"
Arribats a aquest punt, Batalla creu que és important fer-se aquesta pregunta: per què porto sostenidors?
Considera que "si ho fas perquè et fa sentir bé amb tu mateixa o per evitar el mal d'esquena, endavant... els sostenidors són el teu millor amic". "Però si quan et fas la pregunta dubtes o la resposta és per la mirada externa o per la pressió social, et convido a qüestionar-te si ho vols continuar fent així", argumenta.
Per què en portes? Perquè vols o perquè és el que s'espera de tu? No hi ha res més feminista que fer el que et surt de la xona.
Dit això, subratlla que "no portar sostens no et fa més o menys feminista, el que et fa feminista és fer servir els sostens a favor teu".
Defensa que això no és una cursa per veure qui és més feminista i lamenta que algunes noies que porten sostenidors es puguin sentir jutjades per altres feministes.
El patriarcat ho ha deixat "ben lligat"
Com a historiadora de la moda amb perspectiva de gènere, Sílvia Rosés puntualitza que a l'hora de respondre's la pregunta de per què porten sostenidors, les dones "han de ser molt honestes amb elles mateixes":
"El patriarcat ho ha deixat tan ben lligat que ens fa creure a les dones que som nosaltres les que ho hem escollit", explica Rosés.
El patriarcat està tan ben dissenyat que fa que acceptem les pròpies tortures.
Posa com a exemple els talons: "T'estan destrossant els peus però dius que els portes perquè vols, perquè et veus més estilitzada i t'agrades més."
Rosés recorda que també s'ha exercit control sobre el cos de la dona invocant la ciència. Per exemple, mantenint la creença que els sostenidors prevenen la caiguda dels pits i, en canvi, realment no hi ha evidència científica sobre el tema.
I ho equipara amb el que va passar antigament amb la cotilla, quan es deia que "les dones eren tan dèbils que no podien sostenir el seu propi cos si no en portaven".
A la feina, amb sostenidors
Sobre la llibertat de poder fer sempre el que ens doni la gana, Sílvia Rosés ho aplaudeix com a principi, però també lamenta que portar-ho a la pràctica no sempre és fàcil: "Depèn de l'edat, perquè tothom és més permissiu amb la gent jove, i d'on treballis."
Ho confirma la Mont (30 anys), que treballava com a dependenta en uns magatzems de roba:
Vaig rebre pressions per part de companyes, no de superiors, que em deien: 'No, així no pots anar perquè se't nota que tens pits.'
Afegeix que encara "hi ha gent a qui no portar sostens li sembla una agressió visual a la resta".
La Paula, de 22 anys, i l'Adriana, de 34, són dos exemples de dones que habitualment no en porten però sí que se'ls posen per anar a la feina. L'Adriana és fisioterapeuta i explica que porta sostenidors a la feina perquè se sent "una mica més protegida" i no se li marquen els mugrons.
Una tendència que anirà a més?
La historiadora de la moda Sílvia Rosés creu que es tracta d'una tendència que va i ve: "En èpoques altament feministes, la roba interior tendeix a desaparèixer, mentre que sota la pressió patriarcal tendeix a ser més reforçada, amb sostens amb cèrcols i farcits per apujar els pits i sexualitzar la dona."
I afegeix que els entorns també hi influeixen. Allà on hi ha noies vinculades al feminisme i a les polítiques d'esquerres hi ha menys sostenidors.
Si anem a ESADE no sé quantes noies trobaríem sense sostenidors, però si te'n vas a Belles Arts segurament la majoria no en porten.
Rosés subratlla que "no portar sostens és una posició política bastant valenta, eh?... perquè t'has d'enfrontar a la mirada aliena. La gent et mira i et diu coses quan vas sense sostens".
I recorda que això és el que li va passar a Ione Belarra fa un parell d'anys, quan era ministra de Drets Socials i va ser assenyalada a la xarxa X per un assessor de Vox.
Rosés subratlla que també hi ha imatges de polítics als quals se'ls marquen els mugrons "però a ells ningú els diu res".
De fet, quan va esclatar la polèmica amb Belarra, el seu company de partit, Pablo Iglesias, va assenyalar el líder de Vox, Santiago Abascal.
Per acabar, una reflexió de la Lucía, de 25 anys. Diu que la seva mare no seria capaç d'anar sense sostenidors perquè li han dit que "els pits han de ser rodons, ferms, no se'n pot veure un més gran que l'altre i no es poden marcar els mugrons".
Ella, però, té una altra opinió: "Tant és com siguin, som persones amb pits diversos i no els amagaré."
