Cada cop més casos de menors d'edat que cometen ciberdelictes sexuals
Els ciberdelictes sexuals a les xarxes no van a la baixa, tot i que fa anys que policies i institucions alerten sobre aquest tipus de casos, que afecten menors d'edat com a víctimes. Les dades últimes publicades pel Ministeri de l'Interior mostren com els casos coneguts per la policia són constants.
El 2023 --últim any en què s'ha publicat l'estadística-- a tot l'Estat es van compatibilitzar 1.244 casos relacionats amb delictes de difusió de material sexual d'abús infantil a internet (pornografia infantil), i també d'assetjament sexual a través de xarxes, l'anomenat "child grooming".
Són uns tipus de delictes que s'han convertit en un dels més importants per volum de casos en l'àmbit del cibercrim, només superats per ciberestafes i les amenaces a les xarxes.
Els ciberdelictes sexuals, canvi de paradigma
En els últims anys els mossos responsables de l'Àrea de Cibercrim detecten que, en aquest tipus de delictes, cada cop les víctimes són més joves, s'estan registrant casos de víctimes de 7 anys.
Però, sobretot, una de les tendències més xocants per a la policia és el canvi del perfil de l'autor que comet aquests delictes. Cada cop són més joves, tal com explica la sergent responsable de l'Àrea de Cibercrim dels Mossos especialitzada en explotació sexual infantil.
Aquests últims dos anys hem notat un augment notable, molt significatiu, de casos en què els autors són també menors d'edat.
Segons dades del Ministeri de l'Interior, l'any 2023, en total, 639 persones van ser detingudes o investigades per delictes de difusió de material sexual d'abús infantil i "child grooming", i, d'aquestes, hi havia 80 persones implicades que eren menors d'edat, joves d'entre 14 i 17 anys.
Ara mateix, la Unitat Central del Cibercrim dels Mossos investiga una quarantena de casos de "child grooming" i cada cop més es troben sovint que al darrere hi ha menors implicats.
Habitualment és un delicte comès per persones adultes, la majoria de detinguts són homes al voltant dels 40 anys amb tendències pedòfiles. La policia no considera que aquests menors que han comès el delicte tinguin aquestes tendències com els adults, sinó que és una manera alterada de relacionar-se entre si.
Els Mossos expliquen que, majoritàriament, els menors que han comès aquest delicte no provenen de famílies desestructurades o amb problemes.
El mateix modus operandi que els ciberpedòfils
La manera com actuen els joves és idèntica a la dels pedòfils adults. Reprodueixen els mateixos patrons, també utilitzant la intel·ligència artificial (IA) per crear material sexual d'abús infantil a partir de fotos de menors reals, sovint fotografies de companyes de classe penjades en perfils de xarxes, i també assetjant altres menors fent ús de perfils falsos.
Dos casos recents, el d'un jove de 17 anys de Súria a qui van trobar 300 arxius pedòfils i un altre de Barcelona que va extorsionar 20 víctimes.
La responsabilitat penal i civil dels menors que cometen delictes
La policia adverteix que poden actuar contra menors d'entre 14 i 17 anys, que encara no han complert els 18 anys. Poden ser detinguts pels Mossos i es pot fer un escorcoll a casa seva, si un jutge ho autoritza.
El menor pot ser processat judicialment en l'àmbit de la justícia penal dels menors, en què es preveuen càstigs menors, comparativament amb el que estableix el Codi Penal dels adults perquè, en aquest cas, l'objectiu és reeducar el menor i donar-li una segona oportunitat.
Els Mossos, a més, expliquen que també s'han trobat nens i nenes que tenen menys de 14 anys i que han comès aquest delicte. Tot i que la llei diu que un menor de 14 anys és inimputable, és a dir, no se li pot reclamar la responsabilitat penal, sí que hi pot haver altres conseqüències.
En aquest cas, la víctima pot reclamar a les famílies dels menors com a responsables subsidiaris indemnitzacions econòmiques, que poden ser superiors als 5.000 euros. Així ho explica l'advocada experta en drets de la infància Noelia Liduina Rebón Rodríguez.
Els pares, com a tutors legals, poden haver de pagar pels danys i perjudicis dels seus fills.
"Encara que, potser per l'edat, no hi hagi resposta penal, aquests casos poden tenir resposta en l'àmbit civil", explica l'advocada.
Com s'explica el canvi de tendència?
Pels Mossos, es deu a diversos factors. La sergenta de la policia que porta aquesta àrea considera que la societat i tots els actors implicats en el món dels menors fa anys que estan llançant el mateix missatge contra les xarxes socials: "Compte, és un perill... Les xarxes socials, les pantalles, mecanismes, controls parentals... Tothom va amb el mateix discurs."
"Sembla que el missatge no està arribant", conclou la sergenta dels Mossos de l'Àrea de Cibercrim especialitzada en explotació sexual infantil.
