Cadmi, el contaminant invisible que preocupa França: quina és la situació a Catalunya
L'Agència Nacional Francesa de Seguretat Alimentària ha publicat un nou estudi que aixecat molta polseguera. Alerta sobre la sobreexposició alimentària en contaminants com el cadmi d'una gran part de la població francesa. Tot i que les concentracions mitjanes han disminuït els últims anys, l'informe assenyala alguns grups d'aliments clau, com ara els cereals i els vegetals.
Aquestes dades han portat les autoritats franceses a reforçar el seguiment i a plantejar possibles mesures per reduir la contaminació en origen, especialment en productes bàsics com la baguet, els croissants, els cereals d'esmorzar o la pasta.
Els estudis de biomonitoratge, fets fins ara a Europa, mostren que és un contaminant molt estès perquè es pot detectar en prop de set de cada deu persones. I la situació a Espanya és molt semblant, segons investigacions de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició que coordina el catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada Nicolás Olea.
En l'estudi científic que van publicar l'any 2021, que analitzava com l'entorn on es viu i es treballa influeix en els contaminants acumulats en el greix corporal al sud d'Espanya, concloïa que malgrat que els nivells de cadmi al cos solen ser baixos, el problema és que s'acumula amb el temps i que es troba en la majoria de la població.
El tabac és la principal font d'exposició, però en persones no fumadores el cadmi arriba sobretot a través d'aliments com cereals, verdures o marisc.
L'exposició no només és generalitzada, sinó que comença abans de néixer, segons subratlla aquest catedràtic, que també és un avaluador expert en programes d'investigació de la Unió Europea en Disrupció Endocrina i Riscos Emergents.
El cadmi s'ha trobat a la placenta, a la sang del cordó umbilical, a la llet materna... en tota la població.
Del fertilitzant al plat
El problema comença al camp. Els fertilitzants amb fòsfor, essencials per a l'agricultura industrial i intensiva, importats principalment del nord d'Àfrica, contenen cadmi de manera natural perquè provenen de roca fosfàtica. Quan s'apliquen de manera continuada, aquest metall s'acumula al sòl.
El cadmi es dissol a l'aigua del sòl, és absorbit per les plantes i acaba entrant a la cadena alimentària. En persones no fumadores, els aliments representen fins al 98% de l'exposició.
El problema no és què en té més, sinó què mengem més
Un dels errors més habituals és pensar que els aliments amb més concentració són els més problemàtics. Però la realitat és més complexa. Aquesta és una de les conclusions que assenyala l'últim estudi de Dieta Total de Catalunya, en què va participar l'investigador de TecnATox (Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental) de la Universitat Rovira i Virgili Martí Nadal.
Ni el pa ni la patata són els aliments que tenen més cadmi però com que se'n menja molt, la ingesta acaba sent més elevada.
L'estudi de dieta total és una eina clau per entendre fins a quin punt els contaminants arriben al nostre plat. Iniciat l'any 2000, aquest informe permet seguir l'evolució de la presència de substàncies tòxiques als aliments i mesurar l'exposició real de la població a través de la dieta.
Se centra especialment en metalls pesants, com el cadmi, el mercuri o el plom, i altres compostos persistents, prioritzant aquells que, segons estudis anteriors, tenen més presència i un potencial impacte sobre la salut.
Nadal exposa que, en el cinquè estudi de dieta total, es va concloure que els aliments amb més concentració eren el calamar i la sípia. El marisc també és una font important perquè, a més, en alguns casos, es consumeix totalment. I, per exemple, el cap de les gambes o dels llagostins tenen nivells de cadmi molt elevats.
Però el consum massiu de productes bàsics com el pa o la patata converteix aquests aliments en els principals contribuïdors a l'exposició. Com que els valors dels contaminants en els aliments fluctuen amb el temps, ara es posa en marxa la sisena edició d'aquest estudi i en presentaran els resultats a finals del 2027.
El cas del blat dur: una porta oberta al cadmi
No totes les plantes absorbeixen ni retenen el cadmi de la mateixa manera. I aquí hi entra en joc un factor clau: el tipus de cultiu.
Així ho explica la investigadora Lydia Serrano, de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): "L'arròs i el blat dur no tenen tanta capacitat per retenir aquest cadmi a l'arrel i s'acumula més a la part aèria, que és la que consumim".
Altres conreus sí que tenen mecanismes naturals per bloquejar-lo. És el cas del blat de moro, que és capaç de retenir aquest metall a les arrels i evitar que arribi a la part que després consumim. Ho fa gràcies a uns compostos que l'atrapen perquè no circuli cap a la resta de la planta.
Els infants, el grup més vulnerable
Les dades mostren que l'impacte no és igual per a tothom. A Catalunya, fa nou anys, els adults presentaven nivells inferiors als de França i a la mitjana europea. Però en el cas dels infants, la situació era més preocupant. En alguns casos, la ingesta en la població infantil gairebé superava els valors màxims recomanats per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), alerta l'investigador Martí Nadal.
Segons l'informe, els adolescents són els que ingereixen més cadmi en termes absoluts, però si es té en compte el pes corporal, els més exposats són els infants més petits, especialment d'entre un i tres anys. De fet, aquest és l'únic grup que supera el llindar de seguretat fixat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, i la resta de nens s'hi mouen molt a prop.
En els nadons, la patata pot arribar a representar fins al 60% de l'exposició, mentre que en infants una mica més grans el calamar també hi té un pes important.
El cadmi no s'elimina fàcilment del cos. S'acumula durant dècades, especialment als ronyons i al fetge. I el consens científic és clar. Tant el Dr. Martí Nadal com el catedràtic Nicolás Olea adverteixen del mateix: el cadmi és carcinogènic i, per tant, la dosi segura és zero.
No deixar de menjar, sinó produir millor
Davant l'evidència que una part important de la població supera els nivells recomanats de cadmi, les autoritats han optat per una via poc habitual: no posar el focus en el consumidor, sinó en el sistema de producció.
La proposta és clara: no es tracta de deixar de menjar pa ni cereals, sinó de garantir que es produeixin amb menys contaminants. Això implica revisar l'origen dels fertilitzants i impulsar tecnologies que en redueixin el contingut en cadmi.
El catedràtic de la facultat de Medicina de la Universitat de Granada Nicolás Olea opina que és una opció tècnicament viable però encara frenada per interessos econòmics. És, en essència, un canvi de paradigma, diu.
No és que s'hagi de deixar de menjar cereals, sinó que es tracta del fet que aquests cereals es produeixin millor.
Amb tot, l'Agència de Seguretat Alimentària de França (Anses), recomana als consumidors petits gestos que poden ajudar a reduir l'exposició sense renunciar a una dieta equilibrada: limitar el consum de productes elaborats amb blat, com cereals d'esmorzar, galetes o brioixeria, i incorporar més llegums en els àpats en lloc d'aliments com la pasta.
Són canvis senzills, però que poden reduir parcialment la ingesta de cadmi mentre no es resol el problema de fons.
Bioremediació: netejar el sòl des de dins
Una de les possibles vies per solucionar l'excés de cadmi en els sòls agrícoles és la bioremediació, una tècnica que utilitza plantes per reduir la contaminació de la terra.
La investigadora de la UPC, Lydia Serrano, assenyala que es tracta de cultivar espècies capaces d'absorbir grans quantitats de metalls pesants com el cadmi.
Aquestes plantes actuen com a "extractors naturals" retirant progressivament el contaminant del sòl.
El procés no és immediat ni senzill perquè requereix diversos cicles de cultiu. A banda, les plantes utilitzades no són aptes per al consum i després també cal adaptar les espècies segons la profunditat i tipus de sòl. Però la investigadora destaca que és una estratègia natural interessant quan la contaminació ja és elevada.
