Caldes de Montbui reclama a l'Estat la restitució de 48.000 euros espoliats pel franquisme
L'Ajuntament de Caldes de Montbui reclama a l'Estat la restitució de 48.000 euros de les arques municipals que el règim franquista va espoliar acabada la Guerra Civil.
El càlcul de la quantitat s'ha fet actualitzant el valor de les 70.000 pessetes que, quan les autoritats franquistes van entrar al poble, es van endur dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrícola i Caixa Rural, la cooperativa pagesa més important del Vallès en aquell moment.
La xifra surt d'un estudi encarregat per l'Ajuntament que ha acreditat l'espoli que van patir persones físiques, jurídiques i entitats del municipi en forma de confiscació de béns com a eina de repressió.
"Llavors Caldes tenia uns 5.000 habitants, ara en té 19.000, i es van obrir fins a dues-centes causes militars, la repressió va ser molt dura", ha explicat l'alcalde, Isidre Pineda, d'ERC.
Petició registrada a Madrid
Aquest dimecres, ell mateix s'ha desplaçat a Madrid per registrar la petició davant del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica emparant-se en la llei de memòria democràtica aprovada el 2022.
Anteriorment, el 2019 Sant Julià de Ramis ja va intentar una reclamació similar davant del govern espanyol sense èxit.
L'alcalde de Caldes de Montbui reconeix que no sap si la demanda tindrà èxit, però assegura que fan el pas per obrir camí a altres ajuntaments i també als veïns del municipi que van viure la repressió franquista en forma d'espoli.
Perquè més enllà de l'àmbit públic, l'estudi retrata l'abast de l'espoli que es va fer a petits negocis del municipi. Entre ells el taller de cistelleria de Ramon Poble Calveras i Eulàlia Tura Casas, la fàbrica de licors i celler de Josep Fontcuberta Rogés o la impremta i litografia de Joan B. Pobla Aguilera.
També documenta la requisa efectuada per l'exèrcit franquista només ocupar el municipi del balneari Can Rius, municipalitzat durant la guerra per destinar-lo a centre d'acollida de refugiats.
A més, l'estudi detalla la requisa de tot el patrimoni --immobles, mobles, documents, estalvis-- de l'entitat Centre Democràtic i Progressista de Caldes, al qual es considerava "foco de las fechorías rojo separatistas", segons la documentació franquista.
La petició va dirigida, per ara, al ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica que encapçala Ángel Víctor Torres. Si la resposta no és positiva, l'alcalde de Caldes ha explicat que els següents passos seran "l'Audiència Nacional i posteriorment el Tribunal Europeu de Drets Humans".
