Cap a una Europa a dues velocitats

La Unió Europea no vol perdre pistonada davant dels Estats Units i la Xina, i això implica reaccionar amb rapidesa i accelerar la presa de decisions per no quedar enrere i impulsar la competitivitat. I si cal, aparcar la unanimitat per anar més ràpid. Aquesta és la conclusió a què van arribar els líders europeus a la cimera informal que van mantenir dijous al castell belga d'Alden Biesen.

Com estava previst, no es va votar cap decisió ni tampoc es va aprovar cap declaració conjunta dels mandataris que s'hi van desplaçar per reflexionar sobre la competitivitat a Europa. Però tot fa pensar que aquesta cita marcarà un abans i un després en el funcionament de la Unió, que podria donar pas a una Europa de dues velocitats.

La intenció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, segons ella mateixa va explicar després de la reunió, és fer servir el sistema de "cooperació reforçada" per a una primera fase de la Unió d'Estalvis i inversions, que pretén mobilitzar estalvi privat per canalitzar-lo cap a projectes estratègics.

També el vol utilitzar per a l'anomenat "Règim 28è", un conjunt únic de normes que ajudarà les empreses a operar més fàcilment en el mercat únic, i que, per exemple, permetrà registrar una empresa a qualsevol país en només 48 hores. Així ho argumenta Von der Leyen:

Un parell de dies abans de la cimera, la presidenta de l'executiu comunitari ja havia anat preparant el terreny amb una carta que va enviar als líders dels 27 en la qual deixava molt clar que, quan la falta d'avenços amenaci la competitivitat europea o la capacitat d'actuar de la Unió, es preveuria la possibilitat de fer servir aquest procediment en lloc de la unanimitat. Un missatge que va repetir poc després a Anvers, davant d'un auditori format per representants de grans empreses europees.

Què és la cooperació reforçada?

El concepte de cooperació reforçada està recollit al Tractat de Lisboa i permet a la Unió sortejar el veto dels països i avançar en matèries en les quals un o més estats membres no volen participar. L'única condició és que com a mínim nou països donin suport a les mesures i tampoc es pot fer servir per ampliar competències respecte al que ja està previst als tractats.

S'ha fet servir poques vegades, la més recent el desembre passat, quan el Consell Europeu va aprovar, ben entrada la matinada, el préstec de 90.000 milions d'euros a Ucraïna deixant fora els països que obstaculitzaven l'acord: Hongria, Eslovàquia i la República Txeca.

Per què ara?

La situació és crítica. L'escenari geopolític convuls en què ens trobem deixa la UE amb molt poques opcions si vol recuperar el terreny perdut i fer front als nous desafiaments que, bàsicament, venen dels Estats Units i de la Xina. I per això, diuen, cal actuar ràpidament i acabar amb la fragmentació del mercat interior, encara ple de barreres i pendent de modernització.

Una rapidesa impossible d'obtenir si els 27 hi han d'estar d'acord. La idea de treballar amb petits grups de països disposats a tirar endavant les mesures necessàries ha anat quallant i, almenys entre les grans potències, la presa de decisions mitjançant la cooperació reforçada ha deixat de ser un tabú.

Això explica, per exemple, la reunió que la setmana passada van mantenir les sis principals economies europees, una trobada impulsada per Alemanya, que ja fa temps advoca per una Europa a dues velocitats. A la trobada van assistir-hi cinc països, a més d'Alemanya: França, Itàlia, Espanya, Països Baixos i Polònia. Batejat ja com l'E6, la seva finalitat seria donar un impuls polític a la competitivitat de la Unió.

El que és clar és que Von der Leyen vol anar ràpid. "Una Europa, un mercat", és l'objectiu. Just abans de la cimera europea de finals de març presentarà la seva proposta concreta sobre el mercat únic. António Costa, el president del Consell, també:

El president francès, Emmanual Macron, vol avenços significatius ja al mes de juny, una urgència que també comparteixen el canceller alemany, Friedrich Merz, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, impulsora, per cert, d'una reunió prèvia a la cimera que va provocar l'enuig de Pedro Sánchez.

Els informes Draghi i Letta

Dos exprimers ministres italians, Mario Draghi --que també va presidir el Banc Central Europeu-- i Enrico Letta, són els autors dels dos informes econòmics de capçalera de la Comissió Europea.

Dos anys després d'haver-se publicat, s'han posat en marxa molt poques de les nombroses mesures que proposen. Però, amb el nou escenari geopolític, Von der Leyen els ha tret del calaix. Aquest dijous, els seus autors van ser convidats a Alden Biesen per acompanyar els mandataris en la seva reflexió sobre el futur econòmic de la Unió i ajudar la Comissió a preparar el seu full de ruta perquè un mercat de 450 milions de consumidors i 32 milions d'empreses recuperin el paper que, segons asseguren, els hi correspon.

Com a l'estiu del 2012, esperen un nou "whatever it takes" que posi les coses al seu lloc. El problema és que ja no depèn només de Draghi.