Capacitació de joves immigrants: de vulnerables a ensenyants de la llengua materna
Acompanyar des de les pròpies capacitats. Aquesta és la vocació del projecte Prollema. Forma joves immigrants que han arribat sols i que es troben en situació d'exclusió social greu perquè puguin ensenyar la seva pròpia llengua.
"La seva llengua materna és una potencialitat inherent a la seva persona", explica David Garcia Savalls, coordinador de Prollema Barcelona.
El procés de capacitació es fa a través d'un programa d'aprenentatge pràctic i aplicable des de l'oralitat. Inclou un període de pràctiques en què els joves fan classes a persones voluntàries, on imparteixen continguts amb qüestions molt quotidianes.
"Els ensenyo a preguntar on és l'hospital, on és la botiga, com et dius, a donar informació personal o demanar on és la parada d'autobús, quant val...", detalla Kanz Laghrissi, jove provinent del Marroc que s'està formant per ensenyar l'amazic.
Una de les seves alumnes voluntàries, la Cristina Mateos, assegura que li agraden tant el contingut com la metodologia.
És molt interessant veure com una persona ensenya la seva llengua sense coneixements de didàctica ni gramàtica, ho explica d'una forma molt planera, des d'un lloc molt bonic.
Oportunitats i feina real
En onze edicions, Prollema ha capacitat una vuitantena de joves a Barcelona, Tarragona i Salt. Totes les llengües natives són benvingudes, com el wòlof del Senegal, el dàrija i l'amazic del Marroc.
Alguns dels nois han pogut treballar posteriorment fent servir la seva llengua. "Tenim joves que imparteixen classes o tradueixen textos, al Departament d'Educació o en entitats socials", explica el coordinador.
És el cas de Mustapha Hachami. Va venir del Marroc i, després de passar per Prollema, ja fa tres anys que ensenya dàrija a docents des del Departament d'Educació de la Generalitat.
"Tenim alumnes que són professors de secundària, motiva molt per aprendre també la llengua d'aquí, el català", explica Hachami amb un domini molt alt de la llengua catalana.
Xarxa i reconeixement propi
Aconseguir feina és un dels resultats ideals del procés de capacitació, però ni és l'únic ni és el principal. Una de les intencions del projecte és oferir xarxa als joves, posar-los en contacte amb persones autòctones i facilitar així que s'integrin.
"Coneixen gent amb qui després poden estar connectats per a futures feines o futurs vincles d'amistat", apunta Alba Pérez, una de les aprenents de wòlof que participa en la fase de formació dels joves de forma voluntària.
Amb la capacitació, els joves guanyen autoestima. "Malauradament veiem que hi ha un mirada molt assistencialista i infantilitzadora dels joves que emigren sols, i això també està instal·lat en ells mateixos", diu Garcia Savalls.
El canvi que fan els joves després de Prollema també és en l'autoreconeixement, com exemplifica Talal el Khalloufy, ensenyant de dàrija i originari del Marroc que ja fa classes remunerades per a Educació:
Aquí sents que tens més valor. Té a veure amb la integració, pots encaixar més i fugim una mica de la discriminació.
Després del procés de capacitació, els participants deixen de considerar-se només joves que necessiten ajuda i recursos i es converteixen en ensenyants amb capacitat d'aportar i amb molt per oferir.
