Capten l'espectacle de les aurores boreals des de l'Estació Espacial Internacional

Si en una cosa coincideixen els astronautes, dels pocs humans que han tingut l'oportunitat de veure el nostre planeta des de l'exterior, és que la Terra és un planeta molt bonic i sorprenent. I si des de la Terra les aurores boreals són un dels espectacles naturals més màgics, veure'n des de l'Estació Espacial Internacional és enlluernador.

L'astronauta Zena Cardman, comandant de la missió SpaceX Crew-11 de la NASA, ha capturat aquest espectacle en el següent vídeo, que ressegueix l'horitzó del planeta, on les aurores formen una banda sense fi. 

Les imatges van ser enregistrades aquest dilluns passat, i tot i que a la Terra només es poden veure en les latituds més pròximes als pols, des de l'espai és un fenomen que es veu més sovint i en la seva màxima dimensió. 

Per a Cardman, ha estat més fàcil veure'n des de l'estació espacial que des de la Terra, on només es té la visió d'una petita part del cel. 

Encara no he vist mai l'aurora des de baix, però des d'aquí dalt és un espectacle freqüent. El de la setmana passada va ser especialment bo.

A les imatges es poden veure, alhora, les aurores boreals i les ciutats il·luminades de Houston, Florida, com es passa pel golf de Mèxic i algunes grans tempestes de llamps sobre Sud-amèrica abans de la sortida del sol, explica l'astronauta. 

Per què hi ha llums verds i vermells al cel?

Aquest fenomen que fa com cortines de llums verdes o vermelles al cel s'anomena aurora boreal a l'hemisferi nord i aurora austral a l'hemisferi sud. 

Es produeixen a prop dels pols on les partícules carregades del Sol que canalitza el camp magnètic de la Terra xoquen amb l'atmosfera i creen cortines de color brillants. 

Les aurores han estat més freqüents recentment perquè el Sol es troba al pic del seu cicle d'activitat d'11 anys, conegut com a màxim solar, quan els seus pols magnètics s'inverteixen i l'activitat solar s'intensifica. 

El pic del cicle actual va començar l'any passat i s'espera que duri almenys fins a finals d'aquest any, i que ofereixi espectacles aurorals més freqüents i vívids. I també s'han pogut veure en latituds més baixes on no se solen veure.