Cara a cara entre pèrits pels negocis de Pujol Ferrusola: serveis reals o operacions fictícies

Inspectors d'Hisenda i pèrits de la defensa han confrontat cara a cara aquesta setmana els seus informes en el judici de l'Audiència Nacional a la família Pujol, acusada d'associació il·lícita i blanqueig de capitals.

Els interrogatoris s'han centrat principalment en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident, que les acusacions tenen en el punt de mira.

La declaració dels pèrits continuarà de forma excepcional el 24 d'abril en què s'espera acabar-la. A partir del 27 d'abril començaran les declaracions dels acusats, entre els quals hi ha l'expresident Jordi Pujol i els seus set fills, així com l'exparella del fill gran i una desena d'empresaris.

En les sessions d'aquesta setmana, pèrits d'Hisenda han avalat la tesi de la Fiscalia i han qüestionat la feina d'intermediari del primogènit per la qual va cobrar de diverses constructores. Uns diners que el fiscal sosté que són comissions il·legals per l'adjudicació d'obra pública.

Segons els inspectors, "no hi ha cap suport documental" que acrediti la tasca que va fer el fill gran de l'expresident, i consideren que les seves societats, amb una secretària, "no tenien mitjans materials" per abordar els serveis suposadament prestats.

En canvi, els pèrits Luis Manuel Alonso i Jorge Pérez, experts en dret fiscal i tributari, de part de la defensa, han apuntat que "els serveis són reals" perquè es van emetre factures i es van pagar:

Així, doncs, mentre uns hi veuen una simulació i un guany patrimonial "no justificat", els altres asseguren que els negocis són operacions vinculades i, per tant, reals entre dues parts.

"Un malbaratament"

Als pèrits d'Hisenda, que són inspectors de l'Oficina d'Investigació del Frau, els va cridar l'atenció factures per imports "molt elevats" que no tenien "ni contractes, ni correus, ni informes d'avenç" que justifiquin la feina feta.

Per tot plegat, no es creuen que els diners pagats siguin per fer d'intermediari. Com a exemple, han citat els prop de 500.000 euros que el fill gran dels Pujol va cobrar el 2008 de Copisa per la compra d'una societat de la qual la constructora ja tenia un percentatge.

"Quina necessitat té d'un intermediari si ja té tota la informació? Em sembla un malbaratament", ha dit un dels inspectors.

Un dels pèrits de la defensa, Sebastián Piedra, que és inspector d'Hisenda en excedència, ha justificat els pagaments perquè l'activitat de Pujol Ferrusola està basada en "un element d'extraordinari valor que és intangible", en referència a la informació o l'agenda de contactes, i, per això, "no hi ha contractes".

Alonso i Pérez també han defensat que, més enllà del fill gran de Pujol, la seva exparella i una secretària, les empreses no tinguessin més personal perquè "la feina de consultoria necessita pocs mitjans".

Pels inspectors d'Hisenda, Pujol Ferrusola controlava "de forma personalíssima" les seves societats sota el principi "d'unitat de caixa", i en algunes operacions "ocultava les rendes" a l'estranger "per no sotmetre's" a la Hisenda espanyola.

En canvi, els pèrits de la defensa han remarcat que "l'ocultació no ha existit" perquè les societats van declarar els ingressos. Per això, han qüestionat el frau fiscal que veuen les acusacions en aquests pagaments.

Els interrogatoris han tingut diversos moments de tensió, tant de part de les defenses com de les acusacions, i també per part dels pèrits.

Fins i tot, aquest dimarts, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, va intentar calmar la tensió entre un dels inspectors d'Hisenda i l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell: "tranquil·litzem-nos una mica".

Martell va preguntar dimarts als inspectors si van fer un "judici crític" amb els informes policials de la UDEF o si van fer-ne "una adhesió sense fissures". Un dels pèrits va replicar que aquests informes són "un pilar fonamental".

Un préstec "no veraç" de Josep Pujol

En la sessió de dijous, els inspectors d'Hisenda han afirmat que bona part de la documentació que els germans Pujol van presentar per regularitzar diners a l'estranger era falsa per estalviar-se impostos.

Durant el tercer dia d'interrogatori, s'ha abordat el cas d'un préstec de 900.000 euros que Josep Pujol Ferrusola va fer el 2009 a un empresari. Els inspectors han dit que l'operació "no és veraç".

Segons han relatat, Josep Pujol va demanar als gestors de la Banca Privada d'Andorra que li reservessin 900.000 euros en efectiu. Amb una bossa que pesava 10 quilos i amb 10.700 bitllets, va portar-los a una oficina d'Andbank.

Aquest traspàs de fons està sota sospita de les acusacions, que creuen que va servir per blanquejar diners. "És la manera de fer habitual en contextos d'ocultació patrimonial", ha afirmat un dels inspectors d'Hisenda.

Dos pèrits del cas Montoro

En la sessió de dimarts, dos pèrits de les defenses aportats per Copisa van justificar els pagaments que la constructora va fer a Pujol Ferrusola com a intermediari perquè els va aconseguir "oportunitats de negoci".

Tot i que el fiscal Fernando Bermejo els va recriminar que per xifres milionàries no hi haguessin contractes, els pèrits van dir que l'empresa tenia "una relació de gran confiança" amb el primogènit dels Pujol.

Aquests dos pèrits, contractats per la defensa de l'empresari Josep Cornadó --acusat en el cas--, són inspectors d'Hisenda en excedència i estan imputats en la causa contra l'exministre Cristóbal Montoro pel suposat cobrament de comissions il·legals d'empreses gasístiques.