Carlos Sobera: "El sentit de la meva feina és donar alegria a la gent"
Amb una llarga trajectòria a la televisió i al capdavant de formats d'èxit com el programa de cites "First Dates" o el concurs "¿Quién quiere ser millonario?", Carlos Sobera reflexiona a "Col·lapse" sobre el sentit de la seva professió. Més enllà de l'entreteniment, el presentador reivindica el valor emocional de la televisió, parla dels aprenentatges sobre l'amor i mira cap al futur amb la voluntat d'ajudar més els altres.
El sentit de la feina: ajudar els altres
Sobera ho té clar: el valor de la seva feina va molt més enllà de les audiències. Ho va entendre en un hospital, en una escena que encara recorda amb precisió.
Un home a qui acabaven d'operar del cor, amb una cara de mort espantosa, quan em va veure es va il·luminar i em va dir que cada dia la seva dona li portava una moneda per poder veure '¿Quién quiere ser millonario?'.
Aquell moment el va fer recapacitar i va dir-se: "A prendre pel sac, no em tornaré a plantejar mai a la vida quin sentit té la meva feina'".
I conclou:
La meva feina és aquesta: donar alegria a la gent que ho està passant malament i que troben en el teu programa un refugi".
Amb aquesta idea de fons, mira també cap al futur. Admet que li agradaria "donar un cop de mà als altres" i planteja la possibilitat de crear una fundació per portar el teatre a entorns amb dificultats:
Crec que el teatre és un instrument integrador de primera magnitud".
Una vocació que voldria desenvolupar amb més temps, quan ja no treballi a la tele.
"L'amor és l'única cosa que necessitem tots"
Després de deu anys al capdavant del programa de cites "First Dates", Sobera assegura que el programa li ha deixat una idea clara:
L'amor és l'única cosa que necessitem tots, inclús per sobre dels diners".
Una afirmació que, segons diu, es confirma cada dia al plató.
"El que més m'ha sorprès és que l'amor té moltes formes", explica, més enllà de la parella o la sexualitat: "maneres d'entendre's, d'acompanyar ". I posa el focus especialment en la gent gran:
Persones de 80 o 90 anys que venen pensant què han de buscar a aquesta edat, i el que busquen és algú amb qui anar al cinema o fer una volta".
Per a Sobera, aquesta necessitat és essencial:
Som animals socials. L'amor, la comprensió, la complicitat ho necessitem més que qualsevol altra espècie".
Salut, estrès i ritme de vida
El presentador també parla de salut, especialment arran del diagnòstic de diabetis tipus 2 el 2011. "Em va canviar la vida", reconeix, tot i que amb una conseqüència positiva: "He perdut uns vint-i-dos quilos".
Sobera admet que durant anys va conviure amb el sobrepès, en part per l'estrès:
He tingut èpoques en què he estat molt gras, l'ansietat em portava a menjar".
Un ritme de feina intens que també es reflectia físicament: "A mesura que el programa anava bé, jo m'anava engreixant, perdent cabells i em sortien més canes".
Ara, amb una altra perspectiva, integra aquesta experiència dins d'una trajectòria vital que el satisfà:
He viscut fenomenal, m'ho he passat superbé i he après el que no està escrit".
Però si alguna cosa té clara és què dona sentit a tot plegat: poder fer, ni que sigui per una estona, la vida una mica millor als altres.
