Caroline Darian, filla de Gisèle Pelicot: "El nostre cas és un crit per dir que es pot lluitar"
Caroline Darian ha confessat en una entrevista amb Ricard Ustrell a "El matí de Catalunya Ràdio" que encara està intentant recuperar una vida normal després de la condemna al seu pare per violar i drogar repetidament Gisèle Pelicot. Un procés judicial que ha remogut els fonaments de la seva família.
Va ser una prova real: durant quatre mesos, la nostra vida es va veure analitzada al detall i passada pel bisturí.
Explica que des que va saber la notícia, ha patit un gran desgast emocional: "El dia que la meva mare em va trucar per explicar-m'ho, el novembre del 2020, tot va caure. No hi havia senyals ni indicis, però de sobte vaig entendre que l'home que m'havia educat no era qui pensava. Em vaig adonar que havia viscut amb un pervers sexual sense límits."
Tot i això, creu que obrir les portes del judici va ser necessari per demostrar el que la seva mare havia viscut. Quan se li pregunta per la possibilitat de perdonar l'agressor, Darian és clara: "El perdó és impossible. No només per tot el que va fer, sinó perquè es va tancar en el silenci i la mentida durant tot el procés judicial. No va confessar ni va mostrar integritat. El Dominique no era capaç d'assumir la veritat."
Malgrat la duresa del procés, Caroline Darian creu que el judici ha ajudat a obrir una altra mirada. Explica que per primera vegada la majoria de la població pot experimentar "més respecte cap a aquells adults o infants que han patit violència familiar o sexual."
Tanmateix, lamenta que encara correspon a les víctimes demostrar la seva condició: "Encara avui, en un judici, és la víctima qui ha de provar que no hi havia consentiment. Això no pot continuar així."
Un missatge d'esperança
Darian, que acaba de publicar el llibre "I vaig deixar de dir-te pare" (Grup62), explica que ha volgut explicar la seva experiència com a eina terapèutica i també per ajudar totes les persones que hagin passat per una experiència semblant:
Em vaig adonar que la meva història podia ajudar altres víctimes que viuen situacions similars i que no veuen la sortida. Vull que sàpiguen que n'hi ha una.
També destaca que, arran de la publicació del llibre, ha rebut nombrosos testimonis de persones que, fins llavors, no havien gosat explicar els seus casos: "He descobert que la submissió química està molt més estesa del que ens pensem, i això és terrorífic. En el 40% dels casos, les víctimes coneixen l'agressor: és un familiar o algú proper."
Més suport per a les víctimes
Per la Caroline, queda molta feina per fer: "Les víctimes queden soles des del moment en què presenten la denúncia. Cal que les parts judicials, policials i mèdiques convergeixin per donar suport real". Amb tot, confia que el seu testimoni pugui ajudar a canviar aquestes mancances dins el sistema, inspirar altres dones i animar les víctimes a parlar i a confiar en elles mateixes.
La nostra història és un crit per dir que es pot lluitar i que cal confiar en la pròpia valentia. No vull que el nostre cas passi a la història com un relat de successos, sinó com un missatge d'esperança.
