Cas Sixena: quins escenaris obre ara la sentència del Suprem?
Onze anys després de l'inici del litigi judicial per les pintures de Sixena, el cas arriba als últims capítols, però, judicialment, encara no és el final. La sentència del Tribunal Suprem era molt esperada.
El Suprem només ha necessitat dues setmanes per dictar-la, va ser el 14 de maig quan la sala civil es va reunir per examinar aquests recursos.
La d'aquest dimarts és la tercera sentència del cas que dona la raó al govern de l'Aragó, que l'ha celebrada: Jorge Azcón, el president aragonès, considera que la sentència "tanca categòricament el litigi a favor dels aragonesos i la integritat del seu patrimoni cultural".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut deixar clar que la Generalitat no obstruirà el complient de l'ordre judicial.
"No tornarem amb la voluntat, almenys des del Govern de Catalunya, d'obstruir l'aplicació i l'execució d'una sentència", ha dit des del Japó, on participa en la setmana catalana de l'Exposició Universal d'Osaka.
"El marc de la sentència és el que és, l'hem de respectar", ha afegit, alhora que s'ha mostrat preocupat perquè "tècnicament es pugui garantir que el compliment de la sentència no provoqui un dany irreparable a aquestes pintures".
En aquest sentit, ha volgut deixar clara la voluntat del govern de "garantir que no es malmeten".
Des de l'Aragó, la vicepresidenta de l'Aragó, Mar Vaquero, ha dit que "la preservació de les obres d'art" també és la seva prioritat i que la garantiran.
A partir d'ara, quin escenari s'obre? Quin és el termini que dona la justícia perquè el MNAC faci efectiu el retorn de les pintures?
Quan s'hauran de retornar les pintures de Sixena?
Des de dimarts --un cop notificada a totes les parts-- la sentència del Suprem és ferma i comencen a comptar 20 dies perquè el MNAC retorni de manera voluntària les pintures murals de Sixena, que van arribar a Catalunya després que un incendi destruís el monestir l'any 1936.
Si no ho fes, els demandants del procediment judicial --el govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena-- podran reclamar al jutjat d'Osca que va fer la primera sentència. Aquest jutjat pot ordenar l'execució forçosa de la sentència, si es demana.
Un procediment que es podria arribar a suspendre provisionalment si es donen dues circumstàncies, segons experts en dret civil consultats per TV3.
Primer caldria que la Generalitat i el MNAC presentessin un recurs al Tribunal Constitucional. I després, que el jutjat d'Osca ho paralitzés si considera que, executant ara la sentència, es pot causar uns perjudicis difícils de reparar si finalment el recurs al Constitucional prosperés.
De fet, diversos experts alerten que el trasllat comporta molts riscos per a les obres.
Aquest és un escenari factible, però complicat --segons experts--, perquè els recursos al TC són una via més limitada (àmbit extraordinari) i només es pot argumentar vulneració de drets fonamentals.
Quins són els arguments del Tribunal Suprem?
En la sentència el Suprem ratifica la sentència inicial del jutjat d'Osca del 4 de juliol del 2016 i rebutja les al·legacions de la Generalitat i el MNAC. El Suprem no accepta l'argument de la Generalitat que plantejava com a prescrita la demanda del govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena.
Pel tribunal, això no és així perquè el MNAC tenia les pintures murals de Sixena com a dipositari i no pas com a propietari, com ha reconegut sempre el museu. I aquesta condició --la de dipositari-- justifica que les obres hagin de ser retornades perquè no concorre el supòsit per declarar la prescripció. Aquesta és la principal raó de fons.
En la resolució, el Suprem també rebutja els altres arguments de la Generalitat, sobretot basats en motius d'àmbit processal. Alguns d'aquests són que el tribunal considera que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i del govern de l'Aragó estan legitimats per estar en la causa. I també rebutja la petició de la Generalitat que demanava portar la causa per la via contenciosa i no pas per la civil.
