"Casa Reynal": rescatar l'oblit d'una vida quan toca buidar la casa familiar
Amb la mort de l'àvia, la família decideix vendre Cal Reynal, una casa pairal situada a Bellvís. Es desplacen fins allà per tancar la casa i, mentre endrecen armaris i fan caixes, es van trobant amb rastres del passat familiar.
A "Casa Reynal", que "El documental" estrena el 14 de març, el retorn a Bellvís, al Pla d'Urgell, esdevé un viatge en el temps, un viatge íntim que enllaça la història privada de tres generacions.
La directora del documental, Laia Manresa Casals, és la neta de la padrina i decideix rescatar la seva biografia, marcada pel seu viatge migratori del camp a la ciutat i per la mort del seu fill petit quan tenia vuit anys. Cal Reynal, una casa senzilla de poble, va ser el primer i l'últim escenari de la seva vida.
Nosaltres li dèiem padrina, perquè així s'anomenen a Ponent totes les àvies. Padrina Montserrat.
La vida a Barcelona
La padrina Montserrat Reynal explicava que de joveneta, i ja acabada la Guerra Civil Espanyola, somiava amb molta força fugir del poble. També desitjava prosperar i eixamplar horitzons a Barcelona i ho va aconseguir, ja que el seu home, el padrí Francisco Casals, servia a la ciutat un matrimoni molt ric sense fills, els senyors Bonet. Amb els Bonet, el padrí feia una mica de tot: ajudant, majordorm i xofer.
Als anys 40, els Bonet van comprar una granja de vaques al Poal, el poble veí de Bellvís, la finca es deia El Molinet, i allí hi passaven tot l'estiu, des del juny fins a l'octubre. El padrí Francisco s'hi traslladava amb ells i es feia càrrec dels cavalls i de les quadres. I va ser allà on va conèixer la padrina Montserrat.
Quan els padrins es van casar, l'any 1946, els senyors Bonet els van posar casa al carrer Casp de Barcelona, just els baixos d'on ells vivien, i una lleteria on venien la llet de las vaques del Molinet.
Jo vaig anar a Barcelona quan era una misèria, Barcelona.
Al cap de dos anys d'obrir la lleteria, l'any 1948, va néixer la mare de la directora del documental, la Montserrat Casals. Cal Reynal, al poble de Bellvís, continuava sent el niu principal de la família. Tant és així que els padrins van enviar a viure-hi la seva primera filla, des de ben petita.
Un accident que ho va marcar tot
Després de la Montserrat va néixer en Xavier, i l'any 1964, quan la padrina ja tenia 41 anys, i contra tot pronòstic, es va quedar embarassada per tercera vegada, d'un nen a qui van posar Jordi.
El dia de Sant Esteve de 1972, quan el Jordi tenia vuit anys, va morir en un accident de trànsit, al costat del seu oncle Pepe, a la carretera que uneix Barcelona amb Lleida. Després de la mort del seu fill petit, la padrina va embogir de dolor.
El final de Cal Reynal
L'any 1980 va morir el senyor Bonet, i la senyora Bonet va necessitar els padrins més a prop per acompanyar-la, així que van anar a viure amb ella. Quan va morir, a finals de l'any 1984, els padrins van esdevenir els seus hereus universals. A mes de diners, van heretat el contingut del Molinet i de la casa de Barcelona.
El padrí va morir l'any 1988, i la padrina, després d'haver viscut tant anys a Barcelona i estimar-la amb deliri, va tornar a Bellvís, a Cal Reynal, on va viure fins al final de la seva vida.
