Catalunya acomiada Josep Benet amb un funeral emotiu oficiat per l'abat de Montserrat

Familiars i amics, entre els quals una destacada representació de la societat civil i política catalana, han acomiadat Josep Benet en un funeral emotiu aquest dimecres al monestir de Sant Pere de les Puelles, a Barcelona. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha oficiat la cerimònia, a la qual han assistit, a banda de la vídua i parents de Benet, el president i expresidents de la Generalitat José Montilla, Jordi Pujol i Pasqual Maragall.
3 min

L'abat ha recordat la vinculació que Josep Benet va tenir sempre amb Montserrat després del seu pas per l'escolania i ha assenyalat que tota la seva vida i trajectòria com a advocat, historiador i polític van estar "profundament marcades" per la seva fe cristiana i el compromís social i cívic "que implica aquesta fe".

Nombrosos ciutadans anònims, amics i també destacats líders polítics catalans han passat durant tot el dia per la capella ardent instal·lada al Palau de la Generalitat per retre-li l'últim homenatge. L'historiador, advocat i polític va morir dimarts als 87 anys, després d'una llarga trajectòria dedicada a la defensa de les llibertats de Catalunya. Advocat de formació, Benet es va dedicar a la política pel seu sentit de la responsabilitat i, posteriorment, a la seva veritable vocació, la història.

Precisament aquest dijous es posarà a la venda la primera part de les memòries que Josep Benet va acabar pocs mesos abans de morir. El volum, de més de 500 pàgines, es titula "De l'esperança a la desfeta. 1920-1939" i comprèn els seus primers dinou anys de vida, el període de formació de la seva personalitat i consciència política. Benet hi explica el pas per la guerra, amb la "lleva del biberó", la seva estada a l'escolania de Montserrat o la participació en moviments clandestins de l'Església. Xavier Folch, director literari del Grup 62, ha explicat que Benet ha deixat material inèdit que podria formar part de la segona part de les memòries, però encara cal fer una revisió dels escrits per prendre una decisió i saber si es publicaran.

Dimarts, el món polític i intel·lectual ja va voler recordar la seva trajectòria. El president de la Generalitat, José Montilla, va manifestar que amb la seva desaparició Catalunya perd una gran persona, i l'expresident Jordi Pujol va assegurar que Benet se'n va com un gran servidor de Catalunya.

La ciutat de Cervera decretarà tres dies de dol oficial per la mort de Josep Benet, a qui el 1991 va declarar fill il·lustre.

Personatge clau de la Transició

Personatge clau de la Transició política a Catalunya, Josep Benet va compaginar la seva tasca d'historiador i escriptor amb la militància política. Des de ben jove, com a activista cultural, va organitzar les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1947, primera manifestació catalanista de masses en temps del franquisme.

En el camp de la política, Benet, que militava a Unió Democràtica, va ser un dels molts "companys de viatge" del PSUC, els comunistes catalans. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura, Benet va formar part de la coalició Entesa dels Catalans i va ser el senador més votat de tot l'Estat, amb 1.300.000 vots. També va formar part de la comissió que va redactar l'Estatut de Sau.

L'any 1980 va ser cap de llista pel PSUC a la presidència de la Generalitat i quatre anys més tard va abandonar l'escó a la cambra catalana per convertir-se en el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2000. Com a historiador, va protagonitzar polèmiques, com el seu treball de desmitificació de qui va ser president de la Generalitat Josep Tarradellas. La seva tasca en el camp de la història ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Avui és notícia