Catalunya ha de fer 25 pisos de lloguer social al dia durant 20 anys per equiparar-se amb Europa
Catalunya està a la cua d'Europa pel que fa al nombre de pisos de lloguer social, una modalitat d'habitatge protegit on les mensualitats del lloguer estan notablement per sota del preu de mercat.
En un context de crisi d'accés a l'habitatge, Catalunya afronta el repte majúscul d'arribar a la mitjana europea de lloguer social: que el 9% dels habitatges principals del país siguin de lloguer social l'any 2045, segons dades del Departament de Territori.
Ara bé, per complir amb aquesta meta, Catalunya hauria de sumar 37 pisos de lloguer social cada dia durant 20 anys i, d'aquests, segons els càlculs del govern, 25 haurien de ser d'obra nova.
3CatInfo ha tingut accés a les darreres dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya pel que fa al nombre d'habitatges de lloguer social. Ara per ara, cap dels pobles i ciutats declarats com a zona tensionada arriba a la mitjana europea de lloguer social.
Els pisos de lloguer social representen prop del 2% del total d'habitatges principals --els habitatges utilitzats per a residència habitual, segons dades de l'Idescat-- i, per arribar al 9% en els pròxims 20 anys, el govern vol fer aflorar 260.000 habitatges de lloguer social.
D'aquests, un 15% --gairebé 40.000 pisos-- es volen comprar al mercat d'habitatge actual, i un altre 15% s'haurien de mobilitzar cap al règim de lloguer social, ja siguin o bé provinents de pisos buits o bé del parc de lloguer a preu de mercat.
Però el gruix, el 70% restant i uns 184.000 pisos, s'haurien de construir de zero. Això implica assolir un ritme inèdit: caldria aixecar més de 9.000 pisos de lloguer social cada any durant dues dècades. Pel codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Jaime Palomera, hi ha dues condicions per complir l'objectiu:
"Si l'administració catalana és capaç de construir habitatge públic a un ritme com no hem fet en dècades i de crear unes regles del joc que facin que els actors privats també facin habitatge social, podem aconseguir-ho".
En 20 anys no és forassenyat construir 184.000 pisos públics a Catalunya. Caldria un ritme de construcció d'habitatge social similar al de Viena.
Palomera també demana un pacte entre totes les forces polítiques perquè "encara que canviï el color del govern, la missió de construir un sistema d'habitatge protegit sigui compartida per tothom".
Elena del Rey, directora de la càtedra d'Habitatge de la Universitat de Girona, opta per simplificar normatives, escoltar els promotors i constructors d'habitatge i, sobretot, "invertir molts més diners en polítiques d'habitatge":
"El que pot passar és que hi hagi reticència a dedicar recursos a polítiques a llarg termini perquè, potser, quan es comenci a veure l'efecte, el partit que ha promogut l'habitatge públic ja no està al poder", argumenta la catedràtica.
Em costa entendre que algun ajuntament pensi que l'habitatge ara mateix no és prioritari.
On es construiran els pisos de lloguer social
Segons explica el govern al seu pla d'habitatge, cal aixecar aquests pisos on hi ha una demanda "forta i acreditada", i per això ha assignat uns objectius quinquennals a cada municipi adaptats a la seva demografia.
Per exemple, les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) haurien de tenir un 10,3% dels habitatges de lloguer social el 2045. Sant Adrià de Besòs és la més ben situada, on gairebé el 6% dels habitatges ja són lloguers socials. La ciutat de Barcelona se situa entre el 2% i el 3%, i la resta de municipis de l'AMB estan per darrere.
El govern va anunciar el maig passat que té solars per fer 21.000 habitatges socials, però Del Rey, tot i que celebra la mesura, insisteix que ara "cal posar els recursos perquè s'hi puguin construir pisos" i recorda que el pressupost que destinen Catalunya i Espanya en polítiques d'habitatge "encara és molt més petit que el que es dedica a la UE".
Al litoral, on l'habitatge està tensionat pel creixement demogràfic, però també per la pressió turística i les segones residències, caldria aixecar desenes de milers d'habitatges de lloguer social per arribar a l'objectiu.
El govern considera crítics municipis com Mataró, Lloret de Mar, Palafrugell i Salou i, per tant, els lloguers socials haurien de representar el 10,3% dels habitatges principals el 2045.
Als pobles i ciutats més petits o que no pertanyen a zones amb alta demanda d'habitatge se'ls han assignat objectius de lloguer social més modestos, entre l'1,3% i el 3,6% dels habitatges principals del municipi.
La fórmula de Salt per encapçalar el rànquing de lloguer social
A les comarques gironines despunta Salt, ara mateix, amb prop del 9% dels habitatges principals en règim de lloguer social. Salt és, de fet, el municipi de més de 20.000 habitants que té una proporció més gran de pisos d'aquest tipus a tot Catalunya.
Àlex Barceló, regidor d'Habitatge de Salt, explica que a partir del 2021 van començar a fer servir el dret de tanteig i retracte per adquirir, de forma preferent, habitatges de grans tenidors i d'entitats bancàries. "Tot i que és un procediment lent per posar habitatges al mercat, funciona", assegura.
"No hem deixat de comprar, arreglar i posar a disposició aquests pisos. I no només són per a famílies vulnerables necessitades d'habitatge, sinó també per a persones joves que es volen emancipar", destaca Barceló.
