Catalunya mobilitzarà 1.000 milions per reforçar la IA i vol disposar d'un núvol propi

Salvador Illa ha anunciat aquest dilluns un full de ruta per fer front a la intel·ligència artificial, la nova Estratègia Catalunya IA 2030, que mobilitzarà fins a 1.000 milions d'euros en cinc anys amb l'objectiu de convertir aquesta nova eina "en un actiu estratègic de país". 

Entre els punts que ha esbossat el president de la Generalitat, destaca que Catalunya donarà suport a la creació d'infraestructures massives de dades i càlcul, com la que es podria construir a Móra la Nova, on l'administració aposta perquè s'instal·li una de les quatre gigafactories d'IA de la Unió Europea.

A més de l'aposta per aquest tipus de gigafactories, el govern també ha anunciat que es crearà un núvol públic català per garantir la sobirania de les dades i serveis digitals, que la Generalitat considera essencial per a sectors estratègics com la indústria manufacturera, la logística o la bioeconomia. 

Un debat públic i crític

Amb aquesta estratègia, el govern confia conèixer els riscos i oportunitats d'aquesta tecnologia i situar Catalunya com un referent europeu en IA responsable, a més de millorar la qualitat de vida, impulsar la competitivitat empresarial i reduir la bretxa digital.

"La intel·ligència artificial és un actiu estratègic de país per guanyar competitivitat, millorar la qualitat de vida i garantir una prosperitat que sigui compartida, responsable, ètica i segura", ha explicat el president de la Generalitat en la clausura de la presentació del nou pla, que també busca assegurar una regulació i un debat públic i crític sobre aquest nou camp obert.

Connectivitat i educació

Entre les accions concretes, Illa ha explicat la inversió de 200 milions d'euros per garantir connectivitat d'alta capacitat de fibra i 5G, fins a cobrir el 100% del territori.

Pel que fa a la formació, el president de la Generalitat ha anunciat 40 milions d'euros per a una nova oferta formativa en IA a totes les etapes, de l'FP als doctorats passant pels graus, per formar 250 estudiants a mitjà termini.

De fet, el pla preveu un centenar de programes per formar més de 10.000 persones en competències d'IA, amb la participació de més de 50 centres educatius i l'aposta per la requalificació professional del teixit industrial.

Sobirania tecnològica

L'estratègia inclou l'aposta per la recerca en intel·ligència artificial aplicada amb la creació de centres especialitzats i el desenvolupament de projectes en sectors estratègics com la salut, l'energia o la mobilitat, reforçant alhora la sobirania tecnològica en àmbits com els xips, la computació avançada i la IA generativa. 

Així mateix, s'estan destinant vuit milions d'euros a ajuts econòmics, serveis de diagnòstics i assessorament a més de 5.000 pimes i autònoms per facilitar l'adopció de la IA en processos productius, amb ajuts, diagnòstics i espais de testatge per facilitar l'adopció de la IA en processos productius, nous models de negoci i serveis exportables. 

A més, el sector públic preveu tirar endavant la compra de 50 projectes orientats a solucions d'IA que millorin la gestió, la presa de decisions i la qualitat dels serveis, i també s'ha anunciat una altra inversió de 50 milions per avançar en sobirania tecnològica en sectors prioritaris.

Millorar l'administració

A més, la IA s'incorporarà en processos administratius per reduir fins a un 40% els temps de tramitació, es farà una inversió de 115 milions per fer més accessibles més de 16.000 normes jurídiques a través del Portal Jurídic de Catalunya i s'oferirà formació a més de 30.000 treballadors públics. 

La Generalitat també dedicarà 60 milions d'euros a dotar les infraestructures digitals de més capacitat i intel·ligència, per tal d'incrementar fins a un 20% l'eficiència operativa i reduir incidències.

En el seu discurs, Illa també ha citat el reforç al Barcelona Supercomputing Center, amb una inversió d'11,7 milions, així com les xarxes de recerca, com ara RDI-IA i l'ELLIS Unit Barcelona, i una inversió de prop de sis milions per desenvolupar regulació, registres públics, els sistemes de supervisió i "tots els mecanismes que ofereixin confiança a la ciutadania i seguretat jurídica a les empreses". 

En aquest marc, la Generalitat també ha anunciat la intenció de reforçar la participació en consorcis europeus, la diplomàcia científica i la col·laboració amb referents en IA com Baviera, el Quebec, Escòcia o Flandes.