Catalunya Música transmet el concert inaugural de la temporada de l'Òpera Còmica de París
Serà aquest dijous, 5 de novembre, cinc minuts abans de les vuit del vespre
1 min
Catalunya Música transmet aquest dijous, 5 de novembre, cinc minuts abans de les vuit del vespre, el concert inaugural de la temporada 2009-2010 de l'Òpera Còmica de París.
La mezzosoprano Sophie Koch, Sabine Toutain, viola, i l'Orquestra Nacional de França, dirigida per Colin Davis, interpretaran l'obertura de concert Waverley, op.1, Les nits d'estiu, op. 7 i la simfonia per a viola i orquestra Harold a Itàlia, d'Héctor Berlioz. En aquesta transmissió, fruit de l'intercanvi amb la Unió Europea de Radiodifusió, la UER, els comentaris aniran a càrrec de Xavier Chavarria.
El compositor, director d'orquestra, escriptor i crític musical Héctor Berlioz va aprendre els rudiments de la música de manera autodidacta. Tot i l'oposició de la seva família, Berlioz va entrar al Conservatori de París i el 1830, després de tres fracassos consecutius, va aconseguir el Premi de Roma, un dels guardons més prestigiosos de l'època.
Berlioz, que va influir els músics russos i alemanys de la seva època, tenia uns grans coneixements de l'escriptura instrumental, com també un instint rítmic i un talent simfònic extraordinaris, que el van convertir en un model dels músics francesos de finals del segle XIX.
La mezzosoprano Sophie Koch, Sabine Toutain, viola, i l'Orquestra Nacional de França, dirigida per Colin Davis, interpretaran l'obertura de concert Waverley, op.1, Les nits d'estiu, op. 7 i la simfonia per a viola i orquestra Harold a Itàlia, d'Héctor Berlioz. En aquesta transmissió, fruit de l'intercanvi amb la Unió Europea de Radiodifusió, la UER, els comentaris aniran a càrrec de Xavier Chavarria.
El compositor, director d'orquestra, escriptor i crític musical Héctor Berlioz va aprendre els rudiments de la música de manera autodidacta. Tot i l'oposició de la seva família, Berlioz va entrar al Conservatori de París i el 1830, després de tres fracassos consecutius, va aconseguir el Premi de Roma, un dels guardons més prestigiosos de l'època.
Berlioz, que va influir els músics russos i alemanys de la seva època, tenia uns grans coneixements de l'escriptura instrumental, com també un instint rítmic i un talent simfònic extraordinaris, que el van convertir en un model dels músics francesos de finals del segle XIX.
