Catalunya Música transmet l'òpera "Pelléas et Mélisande" de Debussy des del Gran Teatre del Liceu
L'òpera s'oferirà demà dimarts al vespre, amb les veus de Jean-Sébastien Bou, María Bayo, Laurent Naouri, John Tomlinson, Olatz Saitua, Hilary Summers i Kurt Gysen.
1 min
Aquest dimarts, Catalunya Música connectarà amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona per transmetre en directe l'òpera simbolista en cinc actes Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy. Amb les veus de Jean-Sébastien Bou, María Bayo, Laurent Naouri, John Tomlinson, Olatz Saitua, Hilary Summers i Kurt Gysen, acompanyats pel Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Michael Boder. Els comentaris de la transmissió els farà Jaume Radigales.
Estrenada a París l'any 1902, Pelléas et Mélisande és l'obra de Claude Debussy més desconeguda pel gran públic. Basada en una tràgica història d'amor evocada per Dante a La Divina Comèdia, narra l'apassionat triangle amorós entre la bella Mélisande, el jove Pelléas i el seu gelós germà Golaud. En aquesta obra Debussy assaja un nou llenguatge operístic caracteritzat per la substitució del cant per una declamació contínua exempta de melodies identificables i de grans demostracions vocals. Com va afirmar el mateix compositor, "en escoltar una òpera, l'espectador està acostumat a experimentar dues classes d'emocions diferents: l'emoció musical per una banda i l'emoció del personatge per l'altra. Jo he tractat que aquestes dues emocions siguin simultànies". L'estatisme permanent de l'acció (sense cap connexió amb l'espectacle líric convencional) ha contribuït a fer que sovint se l'hagi qualificat d'antiòpera en la qual els personatges no deixen entreveure mai els seus desitjos ni aspiracions. Tot i això, Pelléas et Mélisande està considerada el primer exemple d'òpera moderna i el precedent d'obres vocals d'altres compositors del segle XX, com Arnold Schönberg i Alban Berg.
catmusica.cat
catradio.cat
Estrenada a París l'any 1902, Pelléas et Mélisande és l'obra de Claude Debussy més desconeguda pel gran públic. Basada en una tràgica història d'amor evocada per Dante a La Divina Comèdia, narra l'apassionat triangle amorós entre la bella Mélisande, el jove Pelléas i el seu gelós germà Golaud. En aquesta obra Debussy assaja un nou llenguatge operístic caracteritzat per la substitució del cant per una declamació contínua exempta de melodies identificables i de grans demostracions vocals. Com va afirmar el mateix compositor, "en escoltar una òpera, l'espectador està acostumat a experimentar dues classes d'emocions diferents: l'emoció musical per una banda i l'emoció del personatge per l'altra. Jo he tractat que aquestes dues emocions siguin simultànies". L'estatisme permanent de l'acció (sense cap connexió amb l'espectacle líric convencional) ha contribuït a fer que sovint se l'hagi qualificat d'antiòpera en la qual els personatges no deixen entreveure mai els seus desitjos ni aspiracions. Tot i això, Pelléas et Mélisande està considerada el primer exemple d'òpera moderna i el precedent d'obres vocals d'altres compositors del segle XX, com Arnold Schönberg i Alban Berg.
catmusica.cat
catradio.cat
