Catalunya Música transmet l'òpera "Tamerlano" de Händel des del Gran Teatre del Liceu
L'òpera s'oferirà dissabte al vespre amb les veus de Bejun Mehta, Plácido Domingo, Sarah Fox i Anne Sofie von Otter.
1 min
El dissabte 9 de juliol, a les vuit del vespre, Catalunya Música connectarà amb el Gran Teatre del Liceu per transmetre l'òpera Tamerlano de Georg Friedrich Händel, en versió concert, amb les veus de Bejun Mehta, Plácido Domingo, Sarah Fox i Anne Sofie von Otter, entre d'altres, i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per William Lacey. Els comentaris de la transmissió els farà Jaume Radigales.
L'òpera Tamerlano de Georg Friedrich Händel, amb llibret de Nicola Francesco Haym, es va estrenar a Londres el 31 d'octubre del 1724.
És una òpera feta per al King's Theatre de Londres en un moment especialment brillant de la vida de Händel. La trama se centra en la derrota i l'empresonament del soldà otomà Baiazed per part del gran guerrer turcomongol Tamerlà, descendent de Genguis Khan, un tema tractat sovint a l'època, en teatre i en òpera. L'èxit extraordinari del tenor Francesco Borosini a Londres explica que el rol del soldà, veritable protagonista, estigui destinat a aquesta tessitura, un fet gens freqüent a l'època. És una de les òperes més tràgiques de Händel. L'escena final, que recull l'amor de Baiazet per la seva filla Asteria i el seu odi pel tirà, té una gran força dramàtica.
catmusica.cat
catradio.cat
L'òpera Tamerlano de Georg Friedrich Händel, amb llibret de Nicola Francesco Haym, es va estrenar a Londres el 31 d'octubre del 1724.
És una òpera feta per al King's Theatre de Londres en un moment especialment brillant de la vida de Händel. La trama se centra en la derrota i l'empresonament del soldà otomà Baiazed per part del gran guerrer turcomongol Tamerlà, descendent de Genguis Khan, un tema tractat sovint a l'època, en teatre i en òpera. L'èxit extraordinari del tenor Francesco Borosini a Londres explica que el rol del soldà, veritable protagonista, estigui destinat a aquesta tessitura, un fet gens freqüent a l'època. És una de les òperes més tràgiques de Händel. L'escena final, que recull l'amor de Baiazet per la seva filla Asteria i el seu odi pel tirà, té una gran força dramàtica.
catmusica.cat
catradio.cat
