Catalunya Música transmetrà, demà, l'òpera "Aida", de Giuseppe Verdi, des del Gran Teatre del Liceu
Catalunya Música transmetrà demà, dimecres 28 de novembre, l'òpera "Aida", de Giuseppe Verdi, des del Liceu. La transmissió començarà cinc minuts abans de les vuit del vespre. Els comentaris els farà Jaume Radigales.
1 min
Interpretaran "Aida" Micaela Carosi, Marianne Cornetti, Marco Berti, Ambrogio Maestri, Andrea Papi i Josep Fadó, entre altres, amb el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Els dirigirà Danielle Callegari.
Un dels grans atractius de la producció de l'òpera "Aida" al Gran Teatre del Liceu és l'escenografia de Josep Mestres Cabanes. Es va estrenar el 1945 i l'escenògraf hi va plasmar el seu concepte d'"angle mestre", que va exposar en el seu Tratado de perspectiva, publicat el 1964. L'escenografia d'"Aida" reprodueix un il·lusionisme gairebé màgic mitjançant l'ús de les tècniques més depurades de la perspectiva. Tot plegat permet al públic veure els interiors dels temples i dels palaus i percebre amb tot detall el paissatge egipci.
"Aida" és l'obra de maduresa de Giuseppe Verdi. Es va estrenar el 1871 i està ambientada al món dels grans faraons de l'antic Egipte. Verdi la va compondre per encàrrec del khediv d'aquest país i es va estrenar al Caire. L'argument de l'òpera es basa en l'amor tràgic del guerrer egipci Radamès i l'esclava etíop Aida, presonera al servei de la princesa egípcia Amneris, la qual estima també Radamès.
Segurament "Aida" és l'òpera més popular de la lírica italiana. La cèlebre rebuda triomfal dels guerrers al so de les trompetes del segon acte, al cor "Gloria all'Egitto", o la conegudíssima ària de tenor "Celeste Aida, forma divina" del primer acte són referents inequívocs del món de l'òpera.
Però tot i el seu caràcter pròxim a la grand opéra francesa, amb escenes plenes de pompa i esplendor i gran desplegament orquestral i coral, el drama essencial (l'amor dels protagonistes sacrificat als interessos del poder) té un tractament intimista molt refinat, que origina una òpera brillant i emotiva.
Un dels grans atractius de la producció de l'òpera "Aida" al Gran Teatre del Liceu és l'escenografia de Josep Mestres Cabanes. Es va estrenar el 1945 i l'escenògraf hi va plasmar el seu concepte d'"angle mestre", que va exposar en el seu Tratado de perspectiva, publicat el 1964. L'escenografia d'"Aida" reprodueix un il·lusionisme gairebé màgic mitjançant l'ús de les tècniques més depurades de la perspectiva. Tot plegat permet al públic veure els interiors dels temples i dels palaus i percebre amb tot detall el paissatge egipci.
"Aida" és l'obra de maduresa de Giuseppe Verdi. Es va estrenar el 1871 i està ambientada al món dels grans faraons de l'antic Egipte. Verdi la va compondre per encàrrec del khediv d'aquest país i es va estrenar al Caire. L'argument de l'òpera es basa en l'amor tràgic del guerrer egipci Radamès i l'esclava etíop Aida, presonera al servei de la princesa egípcia Amneris, la qual estima també Radamès.
Segurament "Aida" és l'òpera més popular de la lírica italiana. La cèlebre rebuda triomfal dels guerrers al so de les trompetes del segon acte, al cor "Gloria all'Egitto", o la conegudíssima ària de tenor "Celeste Aida, forma divina" del primer acte són referents inequívocs del món de l'òpera.
Però tot i el seu caràcter pròxim a la grand opéra francesa, amb escenes plenes de pompa i esplendor i gran desplegament orquestral i coral, el drama essencial (l'amor dels protagonistes sacrificat als interessos del poder) té un tractament intimista molt refinat, que origina una òpera brillant i emotiva.
