Catalunya Música transmetrà, demà, "Lucrezia Borgia", des del Liceu
Catalunya Música tansmetrà demà, dimarts 26 de febrer, l'òpera "Lucrezia Borgia", de Gaetano Donizetti, des del Liceu. La transmissió començarà cinc minuts abans de les vuit del vespre. Els comentaris els farà Jaume Radigales.
2 min
Interpretaran l'òpera "Lucrezia Borgia", Edita Gruberova, Josep Bros, Ildebrando d'Arcangelo i Roger Padullés, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Els dirigirà Stefan Anton Reck.
"Lucrezia Borgia", de Gaetano Donizetti amb llibret de Felice Romani, està basada en la tragèdia homònima de Victor Hugo. Es va estrenar a París el 1833 i, amb ella, comença la presència de l'escriptor romàntic francès en l'òpera italiana, que posteriorment va originar obres de Giuseppe Verdi tan decisives com "Ernani" (1844) i "Rigoletto" (1851).
L'obra de Donizetti segueix fidelment el tractament que Hugo va donar a la protagonista i s'exposa clarament en el prefaci de l'edició del drama: "La maternitat purificant la deformitat moral, vet aquí Lucrezia Borgia" o també "posar una mare dins d'un monstre". És a dir, compensar els aspectes més sinistres (assassinats, incestos, verins) de la tradició que ha acompanyat els Borja i que Lucrezia manté a la seva cort de Ferrara, amb l'amor que ella sent (un amor pur i sant) pel seu fill Gennaro, que ignora fins al final de l'obra que ella sigui la seva mare. Així, Lucrezia es converteix sense problema en una heroïna donizettiana, malenconiosa, patètica i idealitzada, en la qual els aspectes més cruels i terribles es tenyeixen d'un lirisme punyent a partir d'aquests sentiments i inquietuds vers el fill.
En el pròleg, que té lloc a Venècia, uns joves nobles, entre els quals Gennaro i el seu amic Maffio Orsini (rol transvestit que canta una mezzosoprano), comenten la fama de maldat que envolta la duquessa de Ferrara, Lucrezia Borgia. Aquesta arriba amb màscara i resta encaterinada de Gennaro, que s'ha adormit, canta amb ell un tendre duo i aviat descobreix que es tracta del seu propi fill. Els amics reconeixen Lucrezia i la maleeixen.
La resta de l'òpera transcorre a Ferrara, on el grup d'amics ha arribat per assistir a una festa. El duc Alfonso, el marit de Lucrezia, està gelós de Gennaro, que creu amant de la seva dona. El jove, per mostrar als amics que no ha estat seduït per la duquessa, amb un punxó esborra la lletra B del seu nom gravat al mur del palau (i queda així l'acusadora paraula "orgia"). Gennaro és detingut i Lucrezia, furiosa, vol venjar-se del culpable, però en descobrir que és Gennaro, intenta salvar-lo. Però tot és en va. El duc és inflexible i fa beure a Gennaro un verí, que resulta innocu gràcies a l'antídot que Lucrezia li proporciona abans de fer-lo fugir.
En la festa de la princesa Negroni, després d'un cèlebre brindis d'Orsini, es presenta Lucrezia, que anuncia als presents que, com a venjança de l'ofensa de Venècia, ha fet enverinar tots els presents. Horroritzada en descobrir Gennaro entre ells, intenta tornar a salvar-lo, però el noi refusa l'antídot, perquè només hi ha una dosi i decideix morir amb els amics. Lucrezia li revela que és la seva mare i tot seguit cau abatuda sobre el seu fill mort.
"Lucrezia Borgia", de Gaetano Donizetti amb llibret de Felice Romani, està basada en la tragèdia homònima de Victor Hugo. Es va estrenar a París el 1833 i, amb ella, comença la presència de l'escriptor romàntic francès en l'òpera italiana, que posteriorment va originar obres de Giuseppe Verdi tan decisives com "Ernani" (1844) i "Rigoletto" (1851).
L'obra de Donizetti segueix fidelment el tractament que Hugo va donar a la protagonista i s'exposa clarament en el prefaci de l'edició del drama: "La maternitat purificant la deformitat moral, vet aquí Lucrezia Borgia" o també "posar una mare dins d'un monstre". És a dir, compensar els aspectes més sinistres (assassinats, incestos, verins) de la tradició que ha acompanyat els Borja i que Lucrezia manté a la seva cort de Ferrara, amb l'amor que ella sent (un amor pur i sant) pel seu fill Gennaro, que ignora fins al final de l'obra que ella sigui la seva mare. Així, Lucrezia es converteix sense problema en una heroïna donizettiana, malenconiosa, patètica i idealitzada, en la qual els aspectes més cruels i terribles es tenyeixen d'un lirisme punyent a partir d'aquests sentiments i inquietuds vers el fill.
En el pròleg, que té lloc a Venècia, uns joves nobles, entre els quals Gennaro i el seu amic Maffio Orsini (rol transvestit que canta una mezzosoprano), comenten la fama de maldat que envolta la duquessa de Ferrara, Lucrezia Borgia. Aquesta arriba amb màscara i resta encaterinada de Gennaro, que s'ha adormit, canta amb ell un tendre duo i aviat descobreix que es tracta del seu propi fill. Els amics reconeixen Lucrezia i la maleeixen.
La resta de l'òpera transcorre a Ferrara, on el grup d'amics ha arribat per assistir a una festa. El duc Alfonso, el marit de Lucrezia, està gelós de Gennaro, que creu amant de la seva dona. El jove, per mostrar als amics que no ha estat seduït per la duquessa, amb un punxó esborra la lletra B del seu nom gravat al mur del palau (i queda així l'acusadora paraula "orgia"). Gennaro és detingut i Lucrezia, furiosa, vol venjar-se del culpable, però en descobrir que és Gennaro, intenta salvar-lo. Però tot és en va. El duc és inflexible i fa beure a Gennaro un verí, que resulta innocu gràcies a l'antídot que Lucrezia li proporciona abans de fer-lo fugir.
En la festa de la princesa Negroni, després d'un cèlebre brindis d'Orsini, es presenta Lucrezia, que anuncia als presents que, com a venjança de l'ofensa de Venècia, ha fet enverinar tots els presents. Horroritzada en descobrir Gennaro entre ells, intenta tornar a salvar-lo, però el noi refusa l'antídot, perquè només hi ha una dosi i decideix morir amb els amics. Lucrezia li revela que és la seva mare i tot seguit cau abatuda sobre el seu fill mort.
