Catalunya Música transmetrà la segona simfonia, "Resurrecció", de Mahler, des de l'Auditori

Catalunya Música transmetrà, aquest diumenge 22 d'abril, la Segona Simfonia, "Resurrecció", de Gustav Mahler, des de l'Auditori. La connexió amb l'auditori es farà a les onze del matí, amb els comentaris de Joan Vives i Víctor Estapé.
1 min
Catalunya Música transmetrà, aquest diumenge 22 d’abril, la Segona Simfonia, “Resurrecció”, de Gustav Mahler, des de l’Auditori. La interpretaran la soprano Inger-Dam Jensen, la mezzosoprano Iris Vermillion, l’Orfeón Pamplonés i l’OBC, dirigida per Ernest Martínez-Izquierdo. Gustav Mahler va fer un paper de frontissa entre el període romàntic i el modern. Les seves obres van tenir una influència decisiva sobre Richard Strauss, Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton Webern, com també sobre els directors d'orquestra Bruno Walter i Otto Klemperer, als quals va ajudar en la seva carrera. Les seves melodies, de vegades al límit de la ruptura, el seu gust pels grans intervals expressius, les modulacions abruptes, l’ús d'acords dissonants en els punts clau quan el programa ho requereix, van fer possible el gran salt cap a la atonalitat. Entre d'altres innovacions, hi ha l’extensió de la secció de percussió i l'ús de cors i de solistes vocals en la música simfònica.
La Segona Simfonia, “Resurrecció”, és la primera simfonia de l’autor que inclou la veu humana i també la primera de les que fan una referència explícita als lieder del cicle “Das Knaben Wunderhorn”. Mahler va treballar en la composició d’aquesta simfonia (no sense interrupcions) des del 1888 fins al 1894 i va dirigir-ne l’estrena a Berlín el 13 de desembre del 1895. Està escrita per a soprano, contralt, cors i orquestra, amb timbales, percussió, campanes, glockenspiel, orgue i dues arpes. El text de l’últim moviment de la simfonia pertany al poema “Resurrecció” del poeta Klopstock, que va acabar donant nom a tota l’obra.

Avui és notícia