Catalunya Música transmetrà l'òpera "L'holandès errant" des del Liceu
Catalunya Música transmetrà demà, 13 d'abril, l'òpera "L'holandès errant", de Richard Wagner, des del Liceu. La connexió es farà cinc minuts abans de dos quarts de nou del vespre, amb els comentaris de Jaume Radigales i Rosa Sala Rose.
2 min
Demà al vespre, Catalunya Música transmetrà des del Gran Teatre del Liceu l’òpera “L’holandès errant”, de Richard Wagner. L’interpretaran les veus d’Alan Titus, Susan Anthony, Kurt Streit i Eric Halfvarson, entre d’altres, amb el Cor i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Sebastian Weigle.
Richard Wagner va compondre “L’holandès errant” després de sobreviure a una terrible tempesta el 1839 mentre viatjava en vaixell de Königsberg a Londres. Els llamps, els trons i la ronca veu del mar, de seguida van fer recordar al compositor la llegenda de “L’holandès errant”, del segle XV, que havia recollit Heinrich Heine.
Segons la llegenda, el capità d’un vaixell holandès va ser condemnat a vagar eternament pel mar per haver desafiat Déu durant una tempesta. Només podia baixar a terra cada set anys per trobar una esposa que li fos fidel fins a la mort, una dona que li donaria la redempció i posaria el punt final a la seva vida errant.
L’holandès desembarca a la costa de Noruega i allà coneix Senta, una jove que sempre l’ha esperat, però que ja està promesa amb Erik, un noi del llogarret. Però només veure’s, l’holandès i Senta s’enamoren profundament i quan es queden sols es fonen en una profunda abraçada.
Al tercer i últim acte se celebra una festa per l’arribada del vaixell de l’holandès. Durant la celebració, Erik intenta reconquerir Senta. L’holandès, que els espia, els sorprèn junts i es pensa que Senta l’ha traït. Revela a tothom la seva identitat i marxa cap al vaixell per tornar a salpar cap a la vida errant i solitària del mar. En va, Senta intenta convèncer l’holandès de la seva innocència i li suplica que torni amb ella. Desesperada, en veure que ha perdut l’amor de l’holandès, la noia es suïcida llançant-se al mar des d’un penya-segat. Aquesta és la prova d’amor que l’holandès necessita per alliberar-se.
El vaixell fantasma s’enfonsa, l’ànima de l’holandès errant s’allibera i s’uneix en l’amor etern amb l’ànima de la seva estimada Senta.
Richard Wagner va compondre “L’holandès errant” després de sobreviure a una terrible tempesta el 1839 mentre viatjava en vaixell de Königsberg a Londres. Els llamps, els trons i la ronca veu del mar, de seguida van fer recordar al compositor la llegenda de “L’holandès errant”, del segle XV, que havia recollit Heinrich Heine.
Segons la llegenda, el capità d’un vaixell holandès va ser condemnat a vagar eternament pel mar per haver desafiat Déu durant una tempesta. Només podia baixar a terra cada set anys per trobar una esposa que li fos fidel fins a la mort, una dona que li donaria la redempció i posaria el punt final a la seva vida errant.
L’holandès desembarca a la costa de Noruega i allà coneix Senta, una jove que sempre l’ha esperat, però que ja està promesa amb Erik, un noi del llogarret. Però només veure’s, l’holandès i Senta s’enamoren profundament i quan es queden sols es fonen en una profunda abraçada.
Al tercer i últim acte se celebra una festa per l’arribada del vaixell de l’holandès. Durant la celebració, Erik intenta reconquerir Senta. L’holandès, que els espia, els sorprèn junts i es pensa que Senta l’ha traït. Revela a tothom la seva identitat i marxa cap al vaixell per tornar a salpar cap a la vida errant i solitària del mar. En va, Senta intenta convèncer l’holandès de la seva innocència i li suplica que torni amb ella. Desesperada, en veure que ha perdut l’amor de l’holandès, la noia es suïcida llançant-se al mar des d’un penya-segat. Aquesta és la prova d’amor que l’holandès necessita per alliberar-se.
El vaixell fantasma s’enfonsa, l’ànima de l’holandès errant s’allibera i s’uneix en l’amor etern amb l’ànima de la seva estimada Senta.
