Catalunya només té activades el 2% de les 4.500 polseres per a maltractadors que hi ha a l'Estat
Ara mateix, a Catalunya només hi ha 80 homes que porten una polsera telemàtica per protegir les dones en casos de violència masclista. És un dispositiu que es col·loca al turmell o al canell del maltractador i que avisa la víctima en cas que aquest se salti l'ordre d'allunyament i estigui massa a prop seu.
Aquestes 80 polseres són només el 2% de totes les que estan en funcionament al conjunt de l'Estat, que són un total de 4.515. Són dades del Ministeri d'Igualtat, actualitzades el 31 de juliol d'aquest any, a les quals ha tingut accés 3CatInfo.
Els motius que expliquen aquesta xifra tan baixa a Catalunya són bàsicament dos: l'angoixa que les polseres provoquen a les víctimes quan --per exemple-- sonen per error, i el fet que es deneguen la meitat de les ordres d'allunyament demanades per les víctimes.
Les polseres, en xifres
Segons les dades facilitades pel Ministeri d'Igualtat, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb menys polseres en funcionament per darrere d'Astúries --amb 61--, Navarra --amb 56-- i Cantàbria --amb 55. Cal tenir en compte, però, que en aquestes CCAA hi ha molta menys població que aquí.
A la franja alta, on hi ha més maltractadors amb polsera, destaca Andalusia, amb 1.635 polseres, com la comunitat que en té més. La segueixen el País Valencià --amb 502--, Canàries --amb 393-- i Madrid --amb 360.
Ordres d'allunyament denegades
El nombre de braçalets antimaltractament va lligat al nombre d'ordres d'allunyament dictades, perquè les polseres són la manera de controlar que l'agressor compleix i no s'acosta a la víctima. I Catalunya és una de les comunitats on es deneguen més ordres d'aquest tipus.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, l'any passat els jutges van denegar la meitat de les ordres d'allunyament que van demanar les dones víctimes de maltractaments.
Concretament, se'n van sol·licitar 5.750 i se'n van denegar 2.966, un 51% del total, mentre que al conjunt de l'Estat se'n van denegar moltes menys, un 33% de mitjana.
Les dades catalanes corresponents al primer trimestre d'aquest 2025 van en la mateixa línia. De les 1.318 ordres d'allunyament que s'han demanat, se n'han concedit el 49%.
Les polseres, "un suplici"
Si les ordres d'allunyament concedides són poques --la meitat de les sol·licitades--, les que culminen amb l'activació d'una polsera encara són menys, només en el 12% dels casos.
El titular del Jutjat número 1 de Violència sobre la Dona de Barcelona, Carlos Pascual, ha explicat a 3CatInfo que "aquí tenim el criteri que (les polseres) no són molt eficaces":
I per a les víctimes són gairebé un suplici perquè no desconnecten de l'agressor
Pascual recorda que, sovint, aquests dispositius es disparen per error o de forma injustificada i alerten innecessàriament la víctima.
Això pot passar per diferents motius, com ara que el maltractador estigui en una zona sense cobertura o que s'hagi quedat sense bateria.
Però no només això, ja que de vegades el maltractador actua de mala fe per continuar generant por i angoixa a la seva víctima fent saltar l'alarma expressament.
El jutge Carlos Pascual diu que no ho veuen "com una solució que permeti girar full a la víctima", a qui el so de l'alarma també pot incomodar si, per exemple, "està prenent alguna cosa en una terrassa i tothom comença a mirar-la".
De fet, aquesta manera diferent de veure les coses, fa que a Catalunya es deneguin la meitat de les ordres d'allunyament. Ja fa temps que experts en la matèria denuncien el baix índex d'aquestes ordres que es donen a Catalunya. Maria José Varela, advocada especialitzada en violència masclista, ho atribueix al fet que aquí els jutges tenen una menor percepció de risc per a les dones maltractades que a la resta de l'Estat.
Picabaralla política
Precisament, les incidències detectades darrerament en el funcionament de les polseres telemàtiques ha desembocat en un nou enfrontament entre govern espanyol i oposició.
Un enfrontament que ha acabat amb l'anunci aquest dimarts, per part del Ministeri d'Igualtat, de canvis en el sistema que gestiona aquests braçalets.
La ministra Ana Redondo ha reconegut que hi ha hagut alguns problemes tècnics puntuals en el servei, però també ha assegurat que "cap dona ha quedat desprotegida".
Després de vincular les incidències a deficiències dels operadors de telefonia mòbil, Redondo ha avançat que el servei es tornarà a licitar amb millores i s'ha defensat de les crítiques del PP, que ha reclamat la seva dimissió.
Justament, aquest dimecres el Congrés ha reprovat la ministra per aquesta qüestió, amb els vots a favor del PP, Vox i UPN i l'abstenció d'ERC, Junts, Coalició Canària i el BNG, mentre que el PSOE, Sumar, PNB, Bildu, Podem i Compromís hi han votat en contra. La cambra ha aprovat una moció promoguda pel PP que qualifica de "negligent" la gestió de Redondo.
Es desconeix si l'apagada d'algunes polseres ha tingut com a conseqüència que, per exemple, s'hagin dictat absolucions en casos de trencament d'ordres d'allunyament.
Igualtat ho minimitza i el poder judicial no dona xifres, malgrat que recorda que fa uns mesos ja van advertir dels problemes que s'havien trobat diversos jutjats.
