Catalunya té el primer banc d'ADN congelat de familiars de desapareguts de la Guerra Civil

Catalunya té el primer banc d'ADN congelat de familiars de desapareguts de la Guerra Civil. El banc, impulsat per la Universitat de Barcelona, té una setantena de mostres congelades ubicades a la Facultat de Medicina.

El projecte va començar el 2011 i el banc, únic a tot l'estat, ja és una realitat. L'objectiu és que es pugui comparar aquest ADN amb el de les restes de desapareguts, un cop s'obrin les fosses. Roger Heredia, un dels familiars i impulsors del banc, que busca el seu besavi, ha demanat que s'obrin les fosses i ha criticat la manca de voluntat política per obrir-les, recordant que l'estat espanyol és el segon país del món en nombre de fosses per obrir, i que podrien amagar les restes de 115.000 desapareguts. La directora del banc, Carme Barrot, confia que més famílies facilitaran les mostres i es podran fer identificacions.

A Catalunya hi ha 4.600 famílies interessades a recuperar aquestes restes. El procés consisteix a extreure sang, treure'n l'ADN i congelar-lo. Això suposa un cost de 150 euros per a aquestes famílies. El cost de la conservació l'assumeix la universitat. Les condicions per poder recollir les mostres i que siguin efectives és que siguin del familiar més proper possible. També s'ha detallat que, per arribar a relacionar restes i mostres, quan es puguin obrir les fosses, cal recopilar el màxim d'informació possible sobre la víctima desapareguda, que faciliti la seva identificació. Per exemple, Barrot s'ha referit a les batalles concretes en què van poder desaparèixer.