Ciment reutilitzat, fusta i energia solar: com fer més sostenible la construcció d'habitatges

L'impacte de la construcció en el canvi climàtic suposa una part significativa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i en l'esgotament de recursos naturals: els edificis que habitem i on treballem suposen un terç de les emissions globals, segons dades de les Nacions Unides.

Ningú nega que un edifici, des que es construeix, mentre s'hi viu i fins que es derrueix, té un impacte directe en el medi ambient. 

Les emissions de CO₂ es produeixen al llarg de diverses etapes, des de la producció de materials, el transport o l'energia utilitzada durant la construcció, fins a tota la vida útil i un cop es decideix enderrocar-lo.

Sense anar més lluny, el ciment és un dels emissors més grans de CO₂. També es consumeixen altres recursos, com la fusta, l'aigua o minerals, sovint sobreexplotats.

A això s'hi ha d'afegir els residus que genera el sector, amb runa i materials no utilitzats.

Emissions, residus i cost energètic

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) recordava fa poc la necessitat de descarbonitzar el sector de la construcció.

Les xifres del PNUMA quantifiquen la dimensió de l'emergència: els edificis on treballem i vivim representen un 34% del total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, a més de generar un terç dels residus mundials. 

A més, el sector també consumeix el 32% de l'energia mundial. 

Aquestes xifres s'expliquen per la dependència del sector de materials molt contaminants com el ciment o l'acer, responsables del 18% de les emissions mundials.

Però encara hi ha camí per recórrer. Segons el PNUMA, la meitat dels edificis de tot el món que existiran el 2050 encara no s'han construït. 

A això cal afegir-hi que bona part dels edificis que ja existeixen s'hauran de rehabilitar en un futur i que, lògicament, seria recomanable fer-ho amb criteris sostenibles. 

Per tot plegat, des de les Nacions Unides proposen a governs, institucions financeres i empreses que dupliquin la inversió global en l'eficiència energètica dels edificis per arribar als 522.000 milions d'euros el 2030.
 

Més tecnologia per una construcció sostenible

Des de fa uns anys, s'estan desenvolupant iniciatives per convertir la sostenibilitat en un eix vertebrador de l'activitat del món de la construcció, un manual de bones praxis que impulsen diferents associacions professionals, administracions i empreses. 

Ja es treballa en la integració de sistemes intel·ligents en edificis, en l'ús de panells solars, de sistemes de ventilació eficients o de tecnologia d'il·luminació LED. 

Totes aquestes solucions permeten rebaixar el consum d'energia i les emissions de gasos durant l'etapa d'operativitat de l'edifici.

També s'està apostant per incorporar sistemes generadors d'energia renovable, com panells solars fotovoltaics o turbines eòliques; introduir materials de construcció reciclats, com formigó reciclat o acer recuperat, o apostar per fusta certificada provinent de boscos gestionats de manera sostenible.

La tecnologia innovadora també pot ajudar, per exemple, amb una gestió intel·ligent automatitzada del consum en temps real de l'electricitat (en calefacció, refrigeració o il·luminació), adaptant-se a les necessitats de l'edifici segons el moment del dia.

L'ús de sensors i altres dispositius permet ajustaments eficients: cada vegada tenen més presència els aïllaments tèrmics d'alta qualitat, les finestres de baix coeficient de transferència tèrmica i dissenys arquitectònics que maximitzen l'entrada de llum natural.

En el conjunt de propostes sostenibles se n'hi inclou una que arribaria a tancar un cercle virtuós: la reutilització de materials i components recuperats d'edificis demolits o en renovació, com ara formigó, vidre o metalls.
 

Una llista llarga d'avantatges

Incorporar totalment o parcialment aquestes recomanacions té una repercussió positiva en molts aspectes --i molt diversos-- de l'edificació. 

Es redueixen els costos operatius, llevat del manteniment; es millora la comoditat dels residents, i ajuda a guanyar competitivitat a les empreses constructores perquè hi ha demanda al mercat immobiliari. 

A més, impulsa la renovació de la normativa de certificacions sostenibles, ja que obtenir-les augmenta el valor i l'atractiu de l'habitatge.

En paral·lel al desplegament de totes les opcions citades, no s'ha de deixar de banda les desigualtats socials. La construcció sostenible, segons els experts, pot ajudar a retallar diferències socioeconòmiques i afavorir dinàmiques d'integració social, tot incrementant la qualitat de vida en el conjunt de la societat.

Els edificis sostenibles guanyen terreny

A Catalunya, cada vegada hi ha més despatxos d'arquitectes que fan realitat projectes alineats amb aquesta filosofia de disseny i construcció. 

Com a resultat, els edificis sostenibles comencen a guanyar pes en el parc d'habitatges i, en conseqüència, a tenir un impacte positiu a l'hora de reduir emissions i frenar l'esgotament de recursos naturals. 

Un dels més recents s'ha construït a Barcelona. Aquest edifici de promoció municipal i d'habitatge protegit és al 22@, al districte de Sant Martí. 

Aplega 140 pisos, la majoria de lloguer social, 60 dels quals s'han assignat a gent gran. Els habitatges es van lliurar a finals del 2024.

El projecte, dels arquitectes Jose Toral i Marta Peris, ha costat 18 milions d'euros i ha tingut un eix vertebrador: la sostenibilitat. Per això, la fusta forma part de l'ADN de la proposta.

També el formigó, però amb la quantitat justa per contribuir a la regulació tèrmica de l'edifici i reduir-ne despeses de climatització. 

Tot està ponderat, inclosa la petjada de carboni en la fabricació dels materials. Per exemple: l'estructura de formigó ajuda a temperar espais, perquè absorbeix la calor de dia i l'allibera lentament de nit.
 

Un atri climàtic al terrat, la "joia de la corona"

Ara bé, el tret més distintiu es troba en un dels espais comuns: l'atri del terrat, amb una coberta retràctil. Desplegada a l'hivern, capta calor; recollida a l'estiu, ventila i refresca, tal com explica l'arquitecte Jose Toral:

 "Entendre que aquests atris formen part de la termodinàmica que ajuda a tenir confort a través de l'arquitectura, en això, Catalunya és capdavantera."

El seu disseny va tenir com a objectiu, entre altres plantejaments, trobar la combinació que permetés reduir el consum d'energia i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. 

Per exemple, "limitar els metres cúbics de formigó i utilitzar formigó prefabricat ens ha permès reduir en un 50 % les emissions", explica Toral. 

Afegeix que els aïllaments triats "també són aïllaments acústics, de manera que tot el soroll de la comunitat queda absorbit i no hi hagi problemes de reverberació", afegeix Toral.
 

La importància del disseny de l'espai

"Són habitatges petits, d'un sol dormitori, que no tenen passadís", ens descriu l'arquitecte. Sí que tenen un vestíbul previ a l'entrada al pis, com una capsa delimitada amb llistons de fusta, que deixa passar la llum i que fa de pati particular. 

Un cop a dins, la distribució orgànica de cuina, bany, menjador, dormitori i terrassa està pensada per oferir la sensació d'amplitud. 

No és d'estranyar, doncs, que l'Associació Espanyola de Gestors Públics d'Habitatge i Sòl hagi premiat aquest projecte com a exemple de bona pràctica en edificacions sostenibles.

Ara bé, Jose Toral també assenyala que queden deures per fer: 

"El 80 % dels edificis construïts no són sostenibles".

Conclou que "fer sostenible a través de la rehabilitació els edificis existents és el repte que encara tenim pendent". 

Mentrestant, l'horitzó de la neutralitat climàtica es manté per al 2050.