L'hora de la veritat dels cinemes
La Festa del Cinema, que servirà per maquillar les xifres, però les perspectives de futur per a moltes sales són més aviat negres.
Es constata que la pandèmia no ha provocat el tancament directe de sales, però això ha estat gràcies als ajuts de l'administració, com explica l'especialista Francesc Vilallonga, professor de la Universitat Ramon Llull:
Han aguantat amb respiració assistida i ara, sense els ajuts, queden despullades davant la realitat, que és que hi ha entre un 30 i un 35% menys de públic que no se sap si es recuperarà mai.
Ara és el moment en què moltes sales hauran de fer números per veure si són rendibles o no.
Les plataformes ja existien el 2018 i el 2019, anys rècord d'assistència als cinemes. El problema és que la pandèmia ha canviat els hàbits de consum i ha provocat que les plataformes es consolidessin, ara sí, com a alternativa.
Per això, com expliquen des del Gremi de Cinemes de Catalunya, la recuperació de públic està sent més lenta del que s'esperaven i és això el que posa ara en risc moltes sales.
Aquest mes de setembre n'és un exemple. És el primer del 2022 que queda per sota del mateix mes del 2021, encara en pandèmia.
Tot i això, la tendència continua sent positiva i en només nou mesos s'han superat les xifres de recaptació i espectadors de tot el 2021, que va ser de poc més de vuit milions d'euros.
Però les sales tenen clar que el 2022 serà molt difícil recuperar les xifres d'ingressos prepandèmiques i, per això, com diu Vilallonga, els pròxims mesos seran crucials:
Els tancaments es començaran a produir en els pròxims 6-12 mesos. Moltes sales estan esperant el pròxim blockbuster a veure si els surten els números, però arribarà un moment en què això serà insostenible.
A més, la situació es complica, segons el Gremi, amb l'increment d'una factura de la llum que asseguren que se'ls ha triplicat. Ja tenen previst tornar a demanar ajudes a l'administració per aquest concepte per evitar tancaments irreversibles.
Comarques de Lleida: la força d'"Alcarràs"
L'èxit de la pel·lícula "Alcarràs", de Carla Simón, ha permès la reobertura de sales de cine a pobles de les comarques de Lleida que no en tenien. Aitona i Alfés, al Segrià; les Borges Blanques, a les Garrigues; Artesa de Segre, a la Noguera, i el Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, han recuperat les projeccions de pel·lícules de forma periòdica.
Una iniciativa que ha facilitat l'empresa Circuit Urgellenc, que trasllada els projectors a les sales habilitades. Pere Aumedes és el gerent de Circuit Urgellenc:
L'estrena d''Alcarràs' ha representat un fenomen pràcticament sense precedents. Recorda les grans cues de 'Titanic' o 'Avatar' i també ha provocat que hi tornés a haver cinema a moltes poblacions on feia anys i anys que no hi havia projeccions.
L'altra cara de la moneda és Lleida, que és l'única gran ciutat catalana sense sales de cinema comercial. L'únic cinema que hi ha a la ciutat és l'Screenbox, amb quatre sales, que aposta pel cinema independent, alternatiu, fora de circuit o en versió original.
A banda d'aquest espai, l'única opció que hi ha per veure les estrenes de la cartellera és desplaçar-se al poble veí d'Alpicat, a uns set quilòmetres. El grup JCA hi ofereix 16 sales.
Comarques de Tarragona: a la Terra Alta hi ha un dels millors exemples de cinemes resistents
Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre existeixen diversos models de sales: des de multicinemes fins a circuits en zones rurals com la Terra Alta, que facilita que el cinema arribi als petits municipis.
És el cas de Circuit Escarceller Grup Peris, que treballa amb una dotzena d'ajuntaments de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Camp fent una sessió setmanal a cada poble.
L'empresa va néixer l'any 1951 amb el cinema Moderno de Caseres, a la Terra Alta, un exemple de cinema que resisteix en una població petita 70 anys després d'inaugurar-se.
Tot i que el fenomen de la pel·lícula "Alcarràs" ha fet esgotar les entrades per algunes sessions, un dels socis de l'empresa, Josep Maria Peris, diu que l'afluència de públic no ha variat:
La gent va al cinema i molts no saben ni quina pel·lícula van a veure. Van al cinema i s'ha acabat. Normalment als pobles hi va una gent fixa tots els caps de setmana i ens coneixem tots.
On la pel·lícula de Carla Simón sí que ha estat clau ha estat a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, perquè després de 15 anys han recuperat l'oferta de cinema a la Sala l'Estrella.
La covid-19, per la seva banda, ha perjudicat alguns petits ajuntaments de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, que han hagut de renunciar-hi perquè no poden assumir el cost del servei.
Pel que fa als multicinemes, en trobem dos a Tarragona ciutat, i un a Vila-seca, Roquetes, al Baix Ebre, i Amposta, al Montsià. A Reus, el multicinemes l'ha promogut el mateix ajuntament a la Fira Centre Comercial, després del tancament de l'últim cinema que quedava al nucli urbà.
Comarques de Girona: Camprodon, cinema especialitzat per a menys de 5.000 habitants
Mentre a Girona l'oferta de cinema és cada cop més reduïda pel tancament de sales, a causa de la davallada de públic per la pandèmia i per l'auge de les plataformes entre el públic jove, altres propostes aguanten bé els canvis perquè s'han especialitzat.
El cinema centenari del Casal de Camprodon augmentarà les projeccions, amb pel·lícules amb versió original els divendres. Té un públic de més de 50 anys amb predilecció per les pel·lícules franceses i això obliga a adaptar la programació.
Gràcies al suport popular, no perd públic. Maria Claret és presidenta de la sala:
Som una associació sense ànim de lucre. Tenim 600 socis i això és un suport important.
Els cinemes Truffaut, a Girona, també han optat per l'especialització i fan cinema d'autor en versió original subtitulada. Carles Rivas és el coordinador de la sala:
Hem aconseguit crear un públic molt fidel, espectadors que fins i tot et diuen que no saben quina pel·lícula veuran, però com que la projectem nosaltres estan segurs que els interessarà. Hem incrementat públic arran del tancament dels històrics Albéniz".
Ni els Truffaut ni el Casal de Camprodon participen a la Festa del Cinema perquè ja apliquen un preu reduït per als seus espectadors més fidels.
Comarques del Berguedà: sobreviure gràcies a la tossuderia
Al Berguedà només hi ha un cine per a tota la comarca amb una sola pel·lícula en cartellera i encara gràcies. És el Cinema Patronat Berga, el teatre del casal parroquial, amb una pantalla enrotllable que va amunt i avall en funció del que s'hi fa.
Sobreviu, des d'abans de la pandèmia, gràcies a les ganes d'un grup de berguedans que hi posen hores i diners de la seva pròpia butxaca a través d'una entitat sense ànim de lucre. Ramon Gassó n'és el president:
La població de la comarca del Berguedà no és suficient perquè es mantingui un cinema comercial. Ara, que un grup de persones com som nosaltres totalment amb voluntariat facin funcionar una sala, això sí que és possible.
Les estrenes tarden unes tres setmanes a arribar. Per això, molts marxen a ciutats d'altres comarques a veure cinema, com ara a Manresa.
A Gironella no hi ha sala de cinema, però un cop al mes, s'hi projecten gratis pel·lícules per a infants i adolescents amb un tret diferencial: sense pares, amb monitors.
Al Berguedà tampoc no hi ha descomptes per la Festa del Cine perquè els preus són sempre més baixos: a Berga, entre 5 i 6 euros; i a Gironella és gratis i amb un euro tens crispetes acabades de fer i una ampolla d'aigua.
Comarques de la vegueria del Penedès: Sant Martí de Tous o l'esforç d'un sol home
Al Baix i l'Alt Penedès, al Garraf i l'Anoia han quedat onze cinemes, la majoria gestionats per entitats i associacions per evitar quedar-se sense oferta de cinema.
De les onze, tres són sales multicinemes comercials, que malden per sobreviure i recuperar espectadors en aquesta fase postpandèmica. La comarca que té més sales i que, per tant, et permet veure més pel·lícules en cada moment és el Baix Penedès.
Al Garraf, Vilanova i la Geltrú té els multicinemes Odeon, amb 25 pel·lícules en cartellera, i el Cercle Catòlic; i a Sitges hi ha el Prado i el Retiro. A l'Alt Penedès, a Vilafranca hi ha les recuperades sales Kubrik i la Zazie, gestionades pel cine club.
A l'Anoia, quan es van quedar sense el cinema Kursaal d'Igualada, l'Ateneu i l'Ajuntament van fer un esforç per tenir cinema i ara hi ha dues sales.
Però a la resta de la comarca només hi ha cinema a Sant Martí de Tous, un poble de 1.200 habitants on cada diumenge a la tarda i alguns dissabtes fan doble sessió gràcies a l'esforç d'un sol home, el Pere Mas, que fa tots els papers de l'auca. Ell tria i compra les pel·lícules, ven les entrades i fa que la sessió rutlli:
Això ara és un casal però abans era un centre parroquial. I funciona com a cinema sense parar des de l'any 1940. Jo no cobro ni un duro per mantenir-lo.
És cert que arran de la pandèmia ha baixat molt l'assistència i ara costa molt que la gent torni a venir.
Abans es podien repartir el cost de la pel·lícula entre diferents pobles, però ara aquesta opció ha desaparegut perquè ja no hi ha sales ni a Santa Coloma de Queralt, ni a Jorba o Òdena.
Compren la pel·lícula sols, amb un pressupost màxim de 200 euros per títol i això provoca que hagin d'esperar un o dos mesos per poder tenir accés a una estrena. Però les acaben tenint i, per exemple, "Alcarràs" ha estat l'èxit d'aquest any.
