Les protestes contra el govern de Sèrbia deriven en enfrontaments violents
Sèrbia viu des de fa mesos una onada de protestes sense precedents contra el govern presidit pel prorús Aleksandar Vucic, que acusen de corrupció i a qui reclamen la convocatòria d'eleccions anticipades.
Aquesta setmana, però, les protestes han entrat en una nova fase i les mobilitzacions, que fins ara havien estat pacífiques, s'han convertit en enfrontaments violents entre manifestants, policia i grups progovernamentals.
Els primers incidents es van registrar dimecres, 13 d'agost, arran de l'enfrontament entre seguidors i detractors del govern serbi que van acabar amb una vuitantena de manifestants ferits. Segons els mateixos manifestants, van patir "atacs brutals per part de sicaris de l'SNS, el partit del president Vucic, i de la policia contra ciutadans pacífics".
Des d'aleshores, els episodis violents s'han repetit cada nit i hi ha hagut atacs contra les seus de l'SNS i del seu soci de govern, el Partit Radical Serbi, d'arreu del país.
Aquest dissabte a la nit, el govern ha desplegat la policia antidisturbis a les principals ciutats sèrbies, incloses la capital, Belgrad, Novi Sad i Valjevo. Segons el ministre de l'Interior, Ivica Dacic, "hi ha hagut atacs brutals contra l'ordre públic i la policia".
Els disturbis de dissabte han acabat amb un agent ferit i 18 persones detingudes. Tot i això, des que van començar els episodis violents hi ha hagut centenars de ferits, entre ells 120 policies, i desenes de detinguts.
El comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Michael O'Flaherty, ha mostrat la seva preocupació per la situació a Sèrbia. En una publicació a la xarxa X ha condemnat l'ús desproporcionat de la força per part de la policia durant les manifestacions i ha fet una crida a aturar les detencions arbitràries i a desescalar el conflicte.
Malgrat la situació, el president serbi, Aleksandar Vucic, ha anunciat que "no se'n va enlloc" i que no pensa convocar eleccions, i ha promès "castigar tots els violents". Rússia ja li ha ofert el seu suport per "controlar els moviments violents" assegurant que "no es poden quedar impassibles davant la situació" .
L'estació de Novi Sad com a símbol de la corrupció
L'origen de les protestes va ser l'esfondrament d'una marquesina de l'estació de trens de Novi Sad l'1 de novembre de 2024. El sostre de formigó i vidre va desplomar-se i van morir 15 persones.
L'equipament, que era relativament nou, va inaugurar-se l'any 2022 i es va presentar com un projecte estrella del president Aleksandar Vucic. Es tracta d'una infraestructura clau en el projecte de línia d'alta velocitat que ha d'unir Belgrad i Budapest i per això a l'acte inaugural hi va assistir el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán.
L'esfondrament va convertir-se ràpidament en un símbol de la corrupció al país i el moviment estudiantil serbi va convocar de seguida les primeres manifestacions per denunciar l'opacitat dels processos d'adjudicació d'obres públiques i reclamar la depuració de responsabilitats sota el lema "La corrupció mata".
Uns dies després l'aleshores ministre de Construcció, Goran Vesic, va dimitir, tot i que no va reconèixer tenir cap responsabilitat en l'incident. Tres setmanes després va ser detingut, juntament amb 10 persones més, acusat de crims contra la seguretat pública.
Malgrat tot, però, lluny de calmar-se, les manifestacions van continuar amb més força per denunciar la corrupció del govern i reclamar la convocatòria d'eleccions anticipades.
El 4 de març, la protesta va arribar fins a l'Assemblea Nacional, on els partits a l'oposició van llançar pots de fum i gasos lacrimògens durant una sessió parlamentària. Uns dies després el moviment d'estudiants serbi va aplegar al voltant de 300.000 persones a Belgrad en la manifestació més multitudinària de la història del país.
