Clara Campoamor, Concepción Arenal i Frederica Montseny: dones lluitadores sota la mirada de Laura Mañá

Laura Mañá va debutar amb èxit com a directora de cinema. La seva primera pel·lícula "Sexo por compasión" (2000) va ser seleccionada pel Festival de Sundance i va obtenir diversos premis, entre els quals, millor pel·lícula i premi del públic al Festival de Màlaga d'aquell any. Després van arribar "Palabras encadenadas" (2002), "Morir a San Hilario" (2004) o "La vida comença avui" (2010), entre d'altres.

Darrerament sembla haver-se especialitzat en dirigir pel·lícules sobre grans personatges femenins rellevants de casa nostra, dones que la història no ha sabut posar en el lloc que corresponia. L'any 2011 va rodar "Clara Campoamor, la dona oblidada"; l'any següent, "Concepción Arenal, la visitadora de presons" i, finalment, el 2020, ha dirigit "Frederica Montseny, la dona que parla". Tres pel·lícules sobre tres dones molt diferents però que tenien un objectiu vital comú: canviar el món que les rodejava.

 

Clara Campoamor

La pel·lícula "Clara Campoamor, la dona oblidada" explicava la lluita de la diputada a les Corts per aconseguir el sufragi universal a Espanya. El film, a banda de donar a conèixer la seva tasca, tenia un objectiu més important: donar a conèixer un personatge molt oblidat per la història i per tothom. En una entrevista que TV3 va fer al rodatge de la pel·lícula, la directora Laura Mañá es lamentava del poc coneixement que la gent jove tenia de Clara Campoamor. 

"Ha estat un personatge realment oblidat per la història. Quan preguntes al carrer qui és, la gent gran recorda més o menys qui era. Però quan preguntes què va fer: ningú no ho sap. I la gent jove ni la coneix. És un personatge imprescindible de recuperar perquè va canviar la història d'aquest país. La història ha fet el seu paper masclista i ara toca recuperar aquestes dones oblidades."

 

Concepción Arenal

Al segle XIX, en un context en què les execucions públiques encara eren fenomen de masses i els presos no tenien cap dret, Concepción Arenal va ser nomenada visitadora de presons de dones. A la presó de la Corunya va començar una lluita per millorar les condicions de vida dels presos i allà va començar a posar en marxa una reforma de les institucions penitenciàries. És justament aquell moment de la seva vida el que retratava la pel·lícula "Concepción Arenal, la visitadora de presons" coproduïda per TV3 i estrenada l'any 2012. 

Laura Mañá era la directora del film i, en aquest cas, com a directora va voler reflectir la importància de la tasca que va fer Arenal, una tasca que més enllà de la burocràcia que comportava el seu càrrec, va ser una tasca per humanitzar unes presons que en aquell moment estaven deshumanitzades, tal com va explicar en una visita que TV3 va fer al rodatge.  

"Una de les coses més grans que va fer Concepción Arenal va ser a nivell humanitari. Va ser a prop de les persones, sense jutjar mai què és el que realment havien fet. És un pensament extraordinàriament modern, molt més modern del que tenim actualment."

 

 

 

Frederica Montseny

El 8 de març s'estrena a TV3 "Frederica Montseny, la dona que parla", una pel·lícula que repassa la biografia de la dirigent de la CNT, que es va convertir en la primera ministra de la història d'Espanya, en plena Guerra Civil. El film se centra, sobretot, en l'etapa posterior a la Guerra Civil, en la qual Montseny es va enfrontar a un judici d'extradició després d'exiliar-se a França. En aquest cas, al rodatge Laura Mañá explicava que la pel·lícula retrata més la persona que la política.

"En aquesta pel·lícula he intentat centrar-me en la dona, no tant en la política sinó en la persona."