Clara Segura reivindica més humor: "Vivim angoixats i necessitem riure més"

View this post on Instagram

A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio)

Per aquest motiu, reclama que es consideri el teatre com un acte col·lectiu i revolucionari essencial: "Cada vegada ens reunirem menys amb 400 persones. Quan et trobes tu amb tanta gent?" A més, l'actriu defensa que "compartir una catarsi així ens fa millors persones".

El fenomen "Vinagreta": humor, gamberrisme i nous fans

Quan surt el tema, la felicitat de parlar sobre la sèrie és evident: "'Vinagreta' em dona molta alegria." Clara Segura explica que la sèrie no només ha revifat el públic històric, sinó que ara també la segueixen nens i nenes molt joves que ni tan sols havien nascut quan es va estrenar.

"Els meus amics m'envien vídeos dels fills imitant escenes!", confessa. I és que l'univers Segura-Oro continua més viu que mai.

View this post on Instagram

A post shared by 3Cat (@som3cat)

Entre els seus personatges, notes de veu compartides amb idees noves que ja bullen, es nota (i ho ha ratificat l'actriu) que són una parella artística plena de connexió i creada per fer animalades davant la càmera:

"Amb el Bruno m'atreveixo a fer coses que no hauria fet sola. Ens autoesperonem."

I a Clara Segura, què li fa gràcia?

Francesc Garriga gira la truita i li pregunta què la fa riure. Clara Segura no dubta: "L'humor canalla, l'humor anglès, els pallassos subtils i els que no ho són... i tinc una debilitat per les caigudes, tot i que sé que és una crueltat."

Entre frases de Marçal Xuriguera (un dels personatges de Bruno Oro) i records de rodatges amb intents de caigudes, l'actriu deixa clar que és una amant de l'humor físic, del clown i de tot allò que jugui amb el ridícul.

"Tothom té un pallasso i un nen a dins que no té por de jugar; el problema és que no sempre tenim l'oportunitat de treure'l", conclou.

La tasca pendent de Clara Segura

Segura explica que viu l'art en tota la seva amplitud i sempre es troba entre la comèdia i la tragèdia, com "les dues cares que es representaven a Grècia", exemplifica.

Actualment, dirigeix i actua en l'obra teatral "La trena" i explica que dirigir-se a ella mateixa és complicat. "Soc qui pitjor m'he dirigit", confessa, i afegeix que treballar en equip és l'autèntica clau.

També està immersa en la direcció d'"Una festa a Roma", que s'estrena pel febrer. Es tracta d'una peça sobre la bellesa i l'Alzheimer, amb text original de Marc Artigau, que la té emocionada i nerviosa a parts iguals.

I encara li queda una assignatura pendent: fer acció i misteri. Però acció "de la meva edat", diu, "no tan ‘puesto', sinó menys noia Bond i amb moltes caigudes, però aixecant-te, salvant-te i tirant endavant".

El costat més intrèpid de l'actriu

L'actriu aprofita per recordar una anècdota. En una pel·lícula amb Joel Joan va decidir que no necessitava doble d'acció. "Vaig dir: no pateixis, jo corro davant del cotxe amb talons" i l'endemà, "les plantes absolutament encetades". Ho explica rient: "Ara he assumit que hi ha unes especialistes boníssimes..."

Clara Segura continuarà sent això: una artista capaç de passar del drama més profund al gag més absurd en segons sense perdre ni un gram de veritat.