Clinton demana a la Xina que publiqui la llista de morts a Tiananmen
La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, ha demanat al règim comunista xinès que publiqui els noms de les persones mortes, desaparegudes o detingudes durant la repressió de les manifestacions de la plaça de Tiananmen a Pequín el 1989, ara fa 20 anys. Precisament, amb motiu d'aquest aniversari, el govern xinès ha segellat policialment la plaça de Tiananmen per evitar concentracions i manifestacions de protesta i record.
2 min
"Centenars de milers de manifestants havien sortit als carrers durant setmanes a Pequín i a tot el país, en primer lloc per honrar la memòria del desaparegut dirigent reformista Hu Yaobang, després per exigir drets fonamentals que els van ser negats", recorda en un comunicat de premsa la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, que ha demanat a la Xina que publiqui la llista de les víctimes de la repressió.
Màxima alerta
Màxima alerta de les autoritats xineses el dia abans que es compleixin 20 anys de la matança de Tiananmen. Amb motiu de l'aniversari xinès més sensible, la plaça possiblement més vigilada del món, la de Tiananmen, ha reforçat encara més els controls per evitar la presència d'estrangers, entre d'altres, perquè disposen de més informació que els xinesos del carrer d'uns fets sobre els quals impera el silenci oficial.
Part de la dissidència denuncia que se l'està convidant a abandonar Pequín aquests dies. I les mares de Tiananmen estan vigilades dia i nit. En declaracions a Catalunya Ràdio, la senyora Ja, mare d'un noi desaparegut, ha demanat justícia.
La denúncia d'una mare de Tiananmen
"Només volem una explicació, una resposta justa. No tenim cap més petició que aquesta; només volem que el govern ens digui que els nostres fills eren innocents i els van matar". Lian Jan Po, de 18 anys, va desaparèixer aquells dies per haver anat a la plaça encuriosit pel que estava passant. Però la seva mare assegura que no estava lligat a cap moviment de protesta.
Però com a tota resposta, el goven de la Xina ha imposat la llei del silenci, i 20 anys després continua evitant parlar-ne. Aquest dimarts ho ha qualificat de "simple incident polític".
Censura
A tot això, la Xina ha prohibit l'accés a les pàgines web Twitter i Hotmail, mesos després d'haver bloquejat també el portal de vídeos YouTube.
Com altres anys, els actes en record de la matança se centraran a Hong Kong, on hi ha lleis que sí que permeten fer manifestacions en memòria de les víctimes. A Hong Kong és on van fugir molts dels estudiants que protestaven contra el govern aquell 1989.
Màxima alerta
Màxima alerta de les autoritats xineses el dia abans que es compleixin 20 anys de la matança de Tiananmen. Amb motiu de l'aniversari xinès més sensible, la plaça possiblement més vigilada del món, la de Tiananmen, ha reforçat encara més els controls per evitar la presència d'estrangers, entre d'altres, perquè disposen de més informació que els xinesos del carrer d'uns fets sobre els quals impera el silenci oficial.
Part de la dissidència denuncia que se l'està convidant a abandonar Pequín aquests dies. I les mares de Tiananmen estan vigilades dia i nit. En declaracions a Catalunya Ràdio, la senyora Ja, mare d'un noi desaparegut, ha demanat justícia.
La denúncia d'una mare de Tiananmen
"Només volem una explicació, una resposta justa. No tenim cap més petició que aquesta; només volem que el govern ens digui que els nostres fills eren innocents i els van matar". Lian Jan Po, de 18 anys, va desaparèixer aquells dies per haver anat a la plaça encuriosit pel que estava passant. Però la seva mare assegura que no estava lligat a cap moviment de protesta.
Però com a tota resposta, el goven de la Xina ha imposat la llei del silenci, i 20 anys després continua evitant parlar-ne. Aquest dimarts ho ha qualificat de "simple incident polític".
Censura
A tot això, la Xina ha prohibit l'accés a les pàgines web Twitter i Hotmail, mesos després d'haver bloquejat també el portal de vídeos YouTube.
Com altres anys, els actes en record de la matança se centraran a Hong Kong, on hi ha lleis que sí que permeten fer manifestacions en memòria de les víctimes. A Hong Kong és on van fugir molts dels estudiants que protestaven contra el govern aquell 1989.
