Cocodrils, ballarines i missatges d'extrema dreta: el brainrot italià, viral entre nens i nenes
"Cocodrilo bombardino", "Tralalero tralala", "Ballerina capuccina"... Personatges com aquests són alguns dels protagonistes de l'anomenat "brainrot italià", un tipus de vídeos curts i de contingut absurd, generats amb intel·ligència artificial, que s'han fet virals els últims mesos. Han triomfat entre els joves, però també especialment entre el públic infantil, tant a dins com a fora de les xarxes.
"El cocodril, el 'bombardino', el cocodril bombardeja bam, bam, bam...". Aquesta lletra, en castellà i amb la tonada de "Bella Ciao", forma part d'un dels vídeos d'aquest tipus més vistos a Youtube, on acumula 25 milions de reproduccions en 7 mesos. I cada dia n'apareixen noves versions, remixos i adaptacions.
"Són vídeos tontos...", explica el Jordi, que té 9 anys. El seu germà Alguer té 7 anys i també els ha vist. Els seus pares, en canvi, com molts adults, no els coneixen. Ni els personatges, ni els missatges violents que contenen.
L'experta en innovació social digital Liliana Arroyo alerta que aquests vídeos tenen molt èxit sobretot entre infants de 8 a 14 anys, aproximadament.
Entre el plàtan, la ballarina i altres, hi estan incorporant algunes idees que són pròpies de la ultradreta. Això inclou temes de discriminació, de racisme, de xenofòbia, de masclismes i de tots els ismes que ens puguem imaginar.
Uns missatges que els nens i nenes "poden acabar incorporant a la seva visió del món", segons Sílvia Martínez Martínez, professora de la UOC i analista de fenòmens comunicatius emergents, que ha estudiat l'impacte del brainrot en nens i nenes.
Un cocodril que parla de bombardejar nens a Palestina
Un cocodril convertit en avió bombarder, un tauró que porta vambes Nike, una ballarina que té el cap en forma de tassa de cafè i altres personatges delirants apareixen en situacions diverses i cantant melodies repetitives. Més enllà de l'aparent banalitat, molts dels vídeos contenen escenes violentes, apologia de la guerra o frases literals com aquesta:
Cocodrilo bombardero, un maleït cocodril volador que bombardeja nens a Gaza i a Palestina, no creu en Al·là i li encanten les bombes.
En altres vídeos apareixen simplement ballant, lluitant entre ells o fins i tot en escenes més elaborades. Per exemple, una escola on una màquina expenedora de boles de xiclet convertida en mestre, anomenada Chicleteira Bicicleteria, pega als alumnes si no fan bé la feina.
Les imatges i les músiques d'aquests personatges es poden trobar en vídeos a TikTok, Youtube i Instagram, en llistes de música a Spotify... però també més enllà de l'entorn digital: en joguines, botigues i festes infantils.
Arriba també als nens i nenes que no tenen accés a les xarxes
Els gegants del comerç online venen peluixos del "capuccino asesino" mostrant una foto d'un nen jugant-hi. Una cerca ràpida a internet permet trobar joguines de cocodrils bombarders de diversos materials, mides i preus, que potser aniran a parar entre els regals que repartiran els Reis de l'Orient o el Pare Noel.
El fenomen fa temps que ha transcendit les xarxes socials. I que un nen o nena no hi tingui accés no vol dir que no en conegui els personatges i les cantarelles. Amb cançons encomanadisses i personatges vistosos, molts infants han sentit que els seus amics en parlen o en fan dibuixos, alerta Jiménez:
Forma part del dia a dia de molts nens i nenes, del seu ecosistema i de la seva conversa. Poden entrar a una botiga i trobar-se joguines sobre aquests personatges. Fins i tot he vist festivals municipals que els incorporen, per inconsciència de de què són realment.
"Part de l'èxit es deu al vessant comunitari que té, perquè si jo reconec la rima i tu reconeixes la rima, tenim una complicitat entre nosaltres", rebla Arroyo. I si el nostre fill o filla hi ha entrat en contacte, què fem? L'experta recomana parlar-ne i preguntar-li quins personatges coneix, quina rima, què li agrada d'aquests vídeos...
Podem preguntar al nostre fill o filla: 'D'on penses que ha sortit això?', 'Qui creus que s'ho ha inventat?', 'Per què creus que algú té interès que això corri?' Són preguntes que podem fer també davant de qualsevol repte viral o qualsevol contingut que sigui massiu, per prendre la temperatura de quina és l'experiència digital que tenen, més allà de si tenen dispositiu propi o no.
L'origen del brainrot
El "brainrot" com a tal no és un fenomen nou, ni tampoc no tot és violent ni ve d'Itàlia. Mirar aquest tipus de vídeos absurds s'associa a l'alienació, a les ganes de dissociar-se d'un context inestable. Més enllà de la ideologia que hi hagi al darrere, "hi ha un cert consens en el fet que aquest consum excessiu de continguts superficials no és bo", explica Jiménez .
Ara fa un any, la Universitat d'Oxford la va considerar la "paraula de l'any 2024". La definia així:
El suposat deteriorament de l'estat mental o intel·lectual d'una persona, vist especialment com a resultat del consum excessiu de material (ara especialment contingut en línia) considerat trivial o poc exigent. També: cosa caracteritzada com a probable causa d'aquest deteriorament.
El format específic conegut com a "brainrot italià" l'origina "un dissenyador italià que volia jugar amb la intel·ligència artificial a generar tants personatges inesperats com fos possible. I hi va afegir una cantarella absurda, inicialment sense cap significat però molt enganxosa", explica Arroyo.
D'un contingut banal als missatges subliminals
A aquests vídeos que van néixer inicialment sense cap missatge ni ideologia, com a "divertimento", els va passar el que passa sovint a internet quan alguna cosa triomfa: "La gent s'apropia d'allò que circula i hi afegeix capes. Una de les capes que ens hem adonat que s'està afegint són justament missatges subliminals vinculats a discursos feixistes, racistes, misògins i altres", diu Arroyo.
I aquest fenomen no és exclusiu del brainrot. "Aquesta secció del món digital, que és molt retrògrada i que pretén reinstal·lar els valors tradicionals, aprofita qualsevol tipus de format que tingui molta viralitat per colar aquests missatges. Ho veiem també amb altres estratègies, com aprofitar un hashtag que estigui molt en auge per colar continguts que no tenen res a veure amb allò."
