Coixet diu que "hauria estat contradictori demanar subvencions per 'Ayer no termina nunca'"
La cineasta presenta a la Berlinale una història d'amor que critica durament les retallades i la situació econòmica.
ACN
3 min
El Festival Internacional de Cinema de Berlín fa l'estrena mundial del nou film de la cineasta catalana Isabel Coixet, "Ayer no termina nunca". La pel·lícula, que es projecta a la secció Panorama -fora de concurs- explica una història d'amor tocada per la crisi econòmica a Espanya, i se situa a l'any 2017.
Espanya té més de set milions de parats i Alemanya li ha negat el tercer rescat. La crisi, la pobresa i el sistema sanitari empitjoren cada vegada més. Aquest és el desesperançat context en el qual Isabel Coixet ha ubicat la història de dues persones, interpretades per Javier Cámara i Candela Peña, que s'han estimat molt. La pel·lícula és una dura crítica a les retallades en sanitat, en concret, i al sistema polític i econòmic, en general, a l'estat espanyol. En una entrevista a l'ACN, Coixet ha assegurat que en aquest context hauria estat contradictori demanar subvencions per tirar endavant el projecte.
Els dos protagonistes de la pel·lícula són una parella que van viure molts bons moments en la seva relació i que es retroben cinc anys després de veure's. La seva història no és gens senzilla i han viscut un drama que retornarà a ells al llarg del film. "Representen dues posicions davant la vida i el patiment; dues maneres d'enfrontar-se a la realitat, fugint, en el cas d'ell, o intentant, amb petites coses, canviar l'entorn, en el cas d'ella", ha explicat la directora catalana.
L'obra parteix de les vivències personals de Coixet i de la "perplexitat" que tothom sent quan obre cada dia el diari. "Tots som en aquests moments al mateix vaixell, i encara que en vulguis fugir fent ioga, la realitat ens està agafant a tots", apunta la directora. "Els amics que van perdent la feina, la gent que la treuen dels pisos; l'Ester Quintana, que perd un ull i les nostres autoritats neguen que això hagi passat", enumera.
"És impossible fugir de l'entorn"
La directora ha assegurat que sempre ha intentat "no parlar de l'entorn proper i ha volgut fugir". Tot i això, ha assegurat que ara, fugir és "impossible". En aquest context de crisi, ha dit Coixet, fer una pel·lícula és un crit a l'aire. De fet, ha indicat que l'únic que fa "Ayer no termina nunca" és alertar que si tot segueix de la mateixa manera "les retallades en sanitat no seran una cosa que passi als altres, sinó que afectarà la vida íntima de tots".
Aquesta és una de les primeres pel·lícules espanyoles que ataquen el fet de la crisi d'una forma tan rotunda i evident. "M'imagino que hi ha molts més creadors que portaran aquesta realitat a les pantalles, a l'escena, a la pintura i a la fotografia", ha apuntat.
Davant aquest context de dura crítica social i econòmica, Coixet creu que hauria estat contradictori demanar subvencions per la pel·lícula. "En aquest moment, no toca i sobretot, en una pel·lícula així", ha dit. Al mateix temps, ha ressaltat que "el film s'ha fet per l'esforç i el treball de tota la gent que hi ha col·laborat, alguns sense voler cobrar, i altres amb salaris mínims i amb el seu esforç". La directora admet que alguns dels seus films han rebut subvencions que "han anat als productors". Per això, ha explicat que ella és la productora d'"Ayer no termina nunca". De fet, ha confessat que no sap com es demanen les subvencions, amb tanta burocràcia que s'ha de dur a terme.
Rodatge a Igualada
El film, amb un rodatge que va durar més de dues setmanes, transcorre a diferents localitzacions d'Igualada. Les escenes s'han rodat en indrets com el cementiri de la ciutat, obra de l'arquitecte Enric Miralles, o el bar de l'Hotel Canaletas.
Espanya té més de set milions de parats i Alemanya li ha negat el tercer rescat. La crisi, la pobresa i el sistema sanitari empitjoren cada vegada més. Aquest és el desesperançat context en el qual Isabel Coixet ha ubicat la història de dues persones, interpretades per Javier Cámara i Candela Peña, que s'han estimat molt. La pel·lícula és una dura crítica a les retallades en sanitat, en concret, i al sistema polític i econòmic, en general, a l'estat espanyol. En una entrevista a l'ACN, Coixet ha assegurat que en aquest context hauria estat contradictori demanar subvencions per tirar endavant el projecte.
Els dos protagonistes de la pel·lícula són una parella que van viure molts bons moments en la seva relació i que es retroben cinc anys després de veure's. La seva història no és gens senzilla i han viscut un drama que retornarà a ells al llarg del film. "Representen dues posicions davant la vida i el patiment; dues maneres d'enfrontar-se a la realitat, fugint, en el cas d'ell, o intentant, amb petites coses, canviar l'entorn, en el cas d'ella", ha explicat la directora catalana.
L'obra parteix de les vivències personals de Coixet i de la "perplexitat" que tothom sent quan obre cada dia el diari. "Tots som en aquests moments al mateix vaixell, i encara que en vulguis fugir fent ioga, la realitat ens està agafant a tots", apunta la directora. "Els amics que van perdent la feina, la gent que la treuen dels pisos; l'Ester Quintana, que perd un ull i les nostres autoritats neguen que això hagi passat", enumera.
"És impossible fugir de l'entorn"
La directora ha assegurat que sempre ha intentat "no parlar de l'entorn proper i ha volgut fugir". Tot i això, ha assegurat que ara, fugir és "impossible". En aquest context de crisi, ha dit Coixet, fer una pel·lícula és un crit a l'aire. De fet, ha indicat que l'únic que fa "Ayer no termina nunca" és alertar que si tot segueix de la mateixa manera "les retallades en sanitat no seran una cosa que passi als altres, sinó que afectarà la vida íntima de tots".
Aquesta és una de les primeres pel·lícules espanyoles que ataquen el fet de la crisi d'una forma tan rotunda i evident. "M'imagino que hi ha molts més creadors que portaran aquesta realitat a les pantalles, a l'escena, a la pintura i a la fotografia", ha apuntat.
Davant aquest context de dura crítica social i econòmica, Coixet creu que hauria estat contradictori demanar subvencions per la pel·lícula. "En aquest moment, no toca i sobretot, en una pel·lícula així", ha dit. Al mateix temps, ha ressaltat que "el film s'ha fet per l'esforç i el treball de tota la gent que hi ha col·laborat, alguns sense voler cobrar, i altres amb salaris mínims i amb el seu esforç". La directora admet que alguns dels seus films han rebut subvencions que "han anat als productors". Per això, ha explicat que ella és la productora d'"Ayer no termina nunca". De fet, ha confessat que no sap com es demanen les subvencions, amb tanta burocràcia que s'ha de dur a terme.
Rodatge a Igualada
El film, amb un rodatge que va durar més de dues setmanes, transcorre a diferents localitzacions d'Igualada. Les escenes s'han rodat en indrets com el cementiri de la ciutat, obra de l'arquitecte Enric Miralles, o el bar de l'Hotel Canaletas.
