Com actua la vespa asiàtica i amenaça la producció de mel: baixes directes i estrès al rusc

La vespa velutina, coneguda popularment com a vespa asiàtica, continua expandint-se per Catalunya i s'ha convertit en un dels principals maldecaps dels apicultors. A les Garrigues, la pressió d'aquesta espècie invasora ja es fa notar als ruscos, on les abelles gairebé no s'atreveixen a sortir a treballar. 

Amenaça constant als ruscos

Amb les potes grogues i la cara ataronjada, la velutina s'alimenta de fruita madura, però sobretot d'insectes com les abelles. Les espera a l'entrada de les arnes, on les acorrala i les caça amb facilitat. 

Antoni Aresté, apicultor i gerent de Mel Can Toni, explica com actua la predadora:

No deixen que l'abella surti a treballar. Quan surt, la vespa l'agafa, se l'emporta, li treu el cap i el cul, on hi ha el verí, i es queda amb l'abdomen, que és on hi ha més proteïna. I aquesta part se l'emporta al niu i alimenta les seves cries.

Cada velutina pot caçar fins a 30 abelles al dia, però més enllà de les baixes directes, els apicultors alerten que el problema més greu és l'estrès que provoquen als ruscos: les abelles deixen de sortir a buscar nèctar i, per tant, acumulen menys reserves. 

Més cost, menys mel i colònies debilitades 

La reducció de l'activitat dels ruscos té conseqüències directes en la producció i en la supervivència de les colònies. 

Segons Josep Maria Inglés, tècnic de l'Associació d'Apicultors de Lleida i apicultor, l'estrès que la velutina imposa a les abelles mel·líferes "provoca disminució de població i, sobretot, de mel i de reserves per passar l'hivern". Això suposa que el cost per poder-les mantenir i passar l'hivern sigui més elevat:

També comporta que la primavera següent costi molt més que aquestes abelles siguin caixes productives per a l'apicultor.

A Juncosa, en només dues setmanes han capturat 1.500 vespes amb vuit trampes amb líquid atraient. I a poca distància, a Bellaguarda, les captures superen les 3.000. 

Els apicultors demanen més suport i coordinació 

El Departament de Territori subministra el líquid atraient per a les trampes, però els apicultors consideren que és insuficient per frenar l'avenç de l'espècie.

Inglés reclama un pla de país més contundent: 

Nosaltres hem de posar arpes, hem de trampejar… Demanem que el Departament s'organitzi i una bona coordinació amb Forestal Catalana per ajudar-nos a frenar l'impacte.

Afegeix que hauria de ser immediat a la primavera, quan neixen les noves reines, "amb un sistema de trampes massiu o almenys suport al voltant dels arners".

Una espècie invasora que no para d'estendre's 

La vespa asiàtica va arribar a Europa el 2004, detectada per primer cop a França. 

A Catalunya es va registrar el 2012, i ara és present a les quatre demarcacions catalanes. Els hiverns suaus i els estius temperats dels darrers anys n'han facilitat la dispersió amb exemplars actius fins ben entrada la tardor. 

Nova campanya difícil per al sector

La campanya d'aquest any ha tornat a ser especialment difícil per al sector de la mel. Les pluges intenses de la primavera i la manca de floració han provocat que els costos de suplementació de les abelles es dupliquin.

A això s'hi afegeixen els problemes estructurals que afronta el sector, com la presència de les espècies invasores com la vespa asiàtica o l'abellerol, a més de la competència deslleial de mels importades i adulterades, que arriben a preus irrisoris i posen en risc la viabilitat de les explotacions i la producció de mel de Catalunya.

Segons la Federació de Cooperatives Agràries, en aquesta campanya s'ha assolit el 65% d'una producció mitjana, una xifra similar a la de l'any anterior.

Les caigudes més fortes s'han notat en varietats com la mel de romer, que ha baixat fins a un 80%, i també en la multifloral i la de taronger, amb davallades d'entre el 35% i el 50%.

Els apicultors alerten que el sector continua lluny de recuperar els nivells d'abans del 2021, marcat per la sequera. Per això demanen més suport institucional i animen els ciutadans a consumir mel de proximitat, clau per mantenir la viabilitat de les explotacions i la biodiversitat vinculada a les abelles.